dimarts, 3 de maig de 2011

Un partit de futbol



Acaba de tocar un quart de nou al rellotge del menjador. Queda menys d’una hora per començar el quart round d’aquest combat esportiu Barça-Madrid. A casa, de futbol no en parlem gaire, tot i que jo acostumo a mirar els partits televisats. La Joana, té la bona voluntat – els partits coincideixen sovint amb l’hora de sopar – de suportar els encontres. Per la meva banda emmudeixo el volum del televisor, mesura que la companya agraeix. Tampoc cal escoltar els comentaris que expressen els entesos. Veien el que passa damunt la gespa ja en tinc suficient.


Aquests tres darrers partits els hem comentat a casa. De fet no el que ha passat en el rectangle, més aviat les postil•les que a tota hora ens arribaven. Reconec que de bon principi l’entrenador del Madrid no em queia malament. Era del parer, que el senyor Mourinho, es tractava d’una persona prou entesa en el món del futbol i que havia volgudament escollir el paper de “torracollons”. Anar sempre a la contra, mantenir aspecte d’emprenyat i fer-se veure com el primer de tots. Vaja, que s’havia aprés molt bé el rol i que el “jugava” amb força bona traça. Els afeccionats al futbol, ja sabem prou tota la comèdia que es fa.

Doncs errat del tot anava. És lamentable la imatge que dóna aquest personatge. Es tracta d’una persona que no té la més mínima cura respecte de tants vailets que s’emmirallen en el món del futbol. El comportament d’aquest personatge és vergonyós i les seves paraules irrespectuosos i molt sovint insultants cap els seus contrincants no s’adiuen amb la responsabilitat que hauria de mantenir. Penso amb el vailet de casa que també s’esplaia jugant a la pilota i que de vegades el veig entristit per haver perdut. Procuro fer-me entendre, explicant-li que el que veritablement compta és jugar i passar-s’ho de primera i que guanyar o perdre és una conseqüència pròpia del joc. Que ben segur cal esforçar-se per anar millorant i manifestar una sana satisfacció per haver guanyat i respectar l’adversari quan les coses no han anat com un voldria. Mourinho és una persona que no mereix el dret a ser escoltat, que no dóna l’exemple que hauria de tenir per la importància mediàtica de la feina que fa.

Falten vuit minuts. Acabo aquestes ratlles i me’n vaig a la “tele”. Que guanyi el Barça i si el Madrid juga millor o la sort – que també cal tenir en compte en els jocs col•lectius – l’afavoreix, tot el meu respecte i consideració cap els afeccionats. I no vulguem convertir els camps de futbol, en indrets en els que no podrem resoldre problemes que han de plantejar-se en altres llocs.