diumenge, 8 de maig de 2011

VIIè Regiment de Cavalleria ( segle XXI)



Gosaria afirmar que a hores d’ara ningú dubte que Ossama Ben Laden fou assassinat. Una execució passant per damunt de totes les regles del Dret Internacional i per a més vergonya, manada per una persona a la que li fou atorgat el Premi Nobel de la Pau. Un acte de pirateria que ha buscat la venjança per damunt de l’exercici de la justícia. Terrorisme contra terrorisme que no pot conduir que a l’increment de la violència. L’odi i la venjança no han de ser les formes d’actuar contra l’atrocitat.

El govern dels Estats Units ha volgut demostrar que no oblida – paraules del propi President – i que la seva voluntat no es troba sotmesa a les lleis internacionals. La nació que es vanta en ser la defensora de la democràcia i dels drets humans, no dubta en utilitzar el terrorisme d’Estat i el seus governants decideixen l’eliminació física d’un assassí i abandonar el seu cos llençant-lo al mar, sense deixar-ne testimonis. Una vegada més un criminal no haurà de respondre davant la justícia i es convertirà en un possible mite que generarà encara més violència? Què hauria pogut arribar dir Ben Laden davant un tribunal? Podria recordar Ben Laden al govern nord-americà la creació que ell mateix va fer de les milícies islàmiques ( mujaidins) que foren finançades, armades i entrenades durant les presidències de Carter i Reagan, a la guerra contra la invasió soviètica a l’Afganistan. Què hauria pogut denunciar Ben Laden dels que llavors foren els seus protectors?

El responsable dels serveis d’intel•ligència, ha reconegut que s’han fet servir “ tècniques especials” per aconseguir informació. L’alçada moral d’aquest personatge és tal, que afirma que l’ètica i la política en donades circumstàncies són incompatibles. Expressa aquest dirigent la negació del principi fonamental de la persona: el dret a la vida. La tortura, l’acte de més gran vilesa que pot exercir-se contra una persona desvalguda – que pot finir amb la seva vida - és inacceptable i cal condemnar-la amb tota fermesa. Cap motiu pot justificar l’ús del maltracta físic i psíquic de la persona. La democràcia i dels valors que contempla aquest principi n’haurien de saber abastament els governants nord-americans – se’n fan els garants mundials - però el seu capteniment en aquest fet i en d’altres , no me’n permeten la credibilitat. Una vergonya l’actitud de les democràcies europees que no han expressat ni la més mínima referència crítica a l’administració Obama. La comunitat internacional tampoc manifesta cap reserva i fins i tot el secretari general de la ONU, abona el procediment que s’ha emprat.

La mort de Ben Laden no canviarà en absolut la situació internacional. Entretant l’administració de la nació més poderosa del món, no revisi les seves relacions amb la resta de pobles i nacions, el terrorisme i la violència persistiran. Estats Units ha de canviar i millorar les relacions en política exterior. Ha de respectar les altres nacions i no imposar els seus criteris des de posicionaments que en ocasions utilitzen l’ús de la força. La més gran potència mundial ha de posar la seva influència política al servei dels països i de les persones, en defensa dels drets humans i la dignitat. No els hi demano res que no es correspongui amb el discurs que l’administració americana ens assegura que fa. Aquest és l’únic camí que tenim per construir un món més just i per acabar amb la violència, que no només s’exerceix des dels  grups anomenats terroristes, també l’utilitzen els Estats sota la hipocresia de mantenir una pau i una seguretat que no són.

La nació americana s’ha forjat amb bona mesura sobre la violència. L’extermini de les ètnies pròpies del país és un fet innegable. Diria que aquest fet històric ha deixat traces i que l’ús de la venjança li és permès inclús al govern. Penso que no és endebades que “bategessin” l’operació militar amb el nom de Jerònim. Calia castigar els dolents i fer-ho de manera contundent per a millor satisfacció de l’ultratja que s’havia rebut. I també calia agrair a la persona que va prendre la decisió, el president, que ha vist com la popularitat que havia anat a la baixa, ha augmentat considerablament.