dissabte, 30 de juliol de 2011

Festa Major: " l'olla grossa dins de la petita"




Pagells al forn de Festa Major



Ingredients:

4 pagells d’uns 300 grams la peça

4 patates

3 cebes

2 tomates

2 pebrots verds

8 grans d’all

Un grapat d’ametlles torrades

Una copeta de vi blanc

2 fulles de llorer

Oli d’oliva

Herbes provençals

Pa torrat

Sal



Preparació:


Laminarem les cebes, tallarem els pebrots a tires, les tomates en rodelles i les patates en talls rodons.

Els pagells nets, ben escatats, salats, un pèl enfarinats i un pessic d’herbes provençals al ventre. Marcats amb un tall al llom i a la part de la cua per tal que la cocció sigui correcta.

En una paella hi posarem l’oli – un parell de dits – encendrem el foc i quan l’oli sigui ben calent hi col•locarem els peixos. Cuidarem que no quedin ben cuits – cinc minutets per banda - i els guardarem.

A la paella hi courem les patates a punt de toves i també les conservarem a part.

Tot seguit daurarem la ceba – si cal afegint oli- i una vegada daurada hi afegirem el pebrot, la tomata i el llorer i ho deixarem coure uns vint minuts. A mig coure hi afegirem el vi blanc. No oblidem posar-hi sal.

En una plata de forn hi farem un llit amb les patates i les verdures, procurant deixar al mig espai per posar els peixos.

Farem la picada amb les ametlles,alls, julivert i el tall de pa torrat, salsa que una vegada enllestida escamparem per damunt del peix.

Posarem la temperatura del forn, dalt i baix, a 160º, i ho deixarem coure uns trenta minuts, remenant la plata per tal que no s’enganxi.



++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



Pot fer-se servir qualsevol altre peix, d’acord amb la butxaca. I si aquesta ho permet és millor un peix de peça, un déntol, llobarro i més encara si poguéssiu trobar un corball, que en queden pocs. Diu Pla, que el corball és el més saborós dels peixos que hi ha a la nostra costa, parer que comparteixo.



Em permeto suggerir que serviu els peixos enters, mai sense cap ni cua i que tot que el procés sembla laboriós, si teniu cura de preparar els ingredients i tenir-los a punt, veureu que el treball ha valgut la pena.



Segur que ho heu sentit a dir moltes vegades, però en aquest cas és cert: les patates queden tan bones com el peix. Però no vulgueu inventar el moviment continu i no us descuideu d’anar a comprar el peix, adobar-lo i posar-lo a la paella.



He proposat un peix al forn, pensant que som a marina. A Bellcaire, aquest poblet on jo vaig créixer fins que als 10 anys els pares van venir a viure a Sant Feliu, s’acostumava més aviat a fer altres plats. El pollastre rostit, els canelons, el “platillo” de Festa Major i també un bon arròs omplien els carrers d’unes olors que encara recordo i que malauradament avui no podem flairar. Ah!! i el xampany, que així anomenaven el que ara em de dir cava.