diumenge, 7 d’agost de 2011

Johann Sebastià Bach i la petita Catedral de Torroella




Dimecres passat davant l’església parroquial de Torroella de Montgrí, dedicada a Sant Genís. D’estil gòtic català i construïda amb la pedra del massís del Montgrí, és un edifici sobri i a la façana hi ha pocs elements arquitectònics i gosaria dir que això la fa més bonica, potser més en consonància amb la gent del país. La petita catedral de Torroella fou consagrada l’any 1609, uns tres segles després de ser començada l’obra.

Johann Sebastià Bach, considerat com el més gran compositor de tots els temps, va acabar d’escriure l’any 1749 la missa en si menor, que és una compilació de diferents fragments que havia escrit durant 20 anys. Aquesta missa i la Passió segons Sant Mateu són considerades com les dues més grans composicions en música sacra.

Tenim el lloc i l’obra – la missa en si menor - que fou interpretada per un grup escocès, Dunedin Consort & Players, sota la batuta de John Butt. Bach –tot i ser de culte luterà ortodox- va escriure aquesta missa en llatí, un gènere musical aliè a la litúrgia protestant. Una excepció que cal entendre donada que la composició fou dedicada al rei August de Polònia que era catòlic.

Un concert de prop de dues hores que va anar molt més enllà de la música. De vegades tens la sensació que viuràs uns moments que no seran repetibles. Potser el lloc, l’obra que podràs escoltar – Bach ja és la garantia – i altres sensacions que no pots explicar però les intueixes. L’església plena de gom a gom i vaig copsar un interès especial de la gent, no sabria dir-ne més, però vaig percebre aquesta sensació.

De les qualitats tècniques de la interpretació penso que foren prou satisfactòries, tot i que el meu parer- que és el de un simple aficionat a la música- no pot ser valorat. La música és vida, sentiments, nostàlgia, records...i quan escoltes Bach, totes aquestes emocions ens envolten. El goig, l’alegria, la grandesa de la música ens fa plorar. Els ulls humitosos i plaents llàgrimes escolant-se per les galtes. Una vetllada per recordar.


Els meus sincers compliments a les persones que tenen cura del Festival de Torroella, que ha mantingut des dels seus orígens la música clàssica com a fonament de la programació. Per molts anys!!