dijous, 4 d’agost de 2011

Tres generacions amb l'avi Pere





Aquesta tarda hem anat a fer una visita al fossar de l’avi. Hem aprofitat per endreçar el lloc. El romaní i la farigola i altres plantes havien crescut tant que amb el parell de tisores de podar i el cavic que dúiem no haurien fet la feina. Mercès al cop de mà que ens ha donat el senyor rus que té cura del cementiri, que ens ha deixat les eines adients per fer la neteja i hem pogut enllestit millor la feina. Ho hem deixat net i polit i segur que l’avi estarà content del “dissabte” que hem fet a casa seva, una llar que jo vull compartir amb ell quan sigui l’hora.

L’avi, la filla i el nét. Tres generacions hem fet una bona estona de companyia a l’avi Pere. Tot i que en Martí només tenia quatre anys quan el que ell coneix com “l’avi dos” ens va deixar, en guarda un bon record. Hem fet memòria d’un dia que jugaven tots dos a cartes i el pare va dir-li: “ mira Martí, penso que no ens entendrem, perquè tu vols guanyar i jo també”. També m’ha vingut el record que fou el pare qui li va ensenyar els primers moviments del jos d’escacs. El pare manejava prou bé les peces d’aquest joc i fou campió de Sant Feliu més d’una vegada. Amb en Pepe Saura, les partides que feien a Can Peric, podien tenir una durada d’hores i molt sovint no finien el mateix dia i calia continuar-les fins i tot més enllà de l’endemà. En Pepe Saura, va formar part de l’equip que fou campió del món, en una especialitat coneguda com a problemes d’anàlisis retrògrades. Sobre el tauler hi tenim una posició i cal endevinar quins moviments s’han efectuat per arribar a aquella situació.

L’avi Pere viu amb nosaltres. És una referència que ens acompanya i el seu exemple ens condueix a procurar ser-li fidels en el nostre capteniment. Ens va estimar, malgrat que no sabia expressar massa els seus sentiments, però nosaltres bé prou que copsàvem el seu bon cor. Fou una persona que va merèixer la consideració i el respecte de tothom, inclús de les persones que no pensaven com ell. Era escoltat i va gaudir del que en diem “autoritat moral”, la que s’atorga a les persones que han sigut coherents amb els seus principis i respectuosos amb les conviccions dels altres.

La Núria, en Martí i jo, ens sentim satisfets d’haver passat una bona estona al costat de l’avi, el besavi i el pare.





1 comentari:

Francesc de Cal Trafí ha dit...

Fa uns anys vaig anar amb la meva mare Conxita al que en diem "cementiri dels protestants" i vaig veure el fossar d'en Pere Pujol. Varem aixecar el puny i ens quedarem una bona estona recordan en Pere, l'amic Pere, el camarada Pere. A la trancisió en Joan Vilá, jo i d'altres varem "refundar" el PSUC a Sant Feliu, i molt poc temps desprès va venir en Pere, si no recordo malament, enviat pel Comitè Central per funcionar aquell embrió. Quin tàndem feien en Joan i el teu pare. Realment et feien sentir orgullós de militar al PSUC. Varen essr el millors temps de la meva militancia.
Gloria eterna al camarada Pere Pujol.
Gloria eterna al camarada Joan Vila.
Lluitadors comunistes i antifeixistes.
Els recordo i els porto a tots dos al cor.
Una forta abraçada.
Francesc de Cal Trafí