dilluns, 5 de setembre de 2011

La reforma que no se'ns permet que decideixi la sobirania popular ( i 2 )



De pressa i corrent, com si fos una decisió que calia prendre d’immediat, els dos grans partits estatals és posen d’acord i quan només falten dos mesos per les properes eleccions generals, decideixen un canvi constitucional de màxima importància.


PSOE i PP compten amb la majoria parlamentària – vots són “trumfos” – i poden decidir. Així, com si fos dit de passada, afegiré que també haurien pogut plantejar altres modificacions de la Carta Magna. Una nova llei electoral que atorgués a cada vot el mateix valor, una determinació que ens aportaria un Parlament més proper a la voluntat popular. Haurien pogut - han tingut anys i panys per poder-ho determinar - acordar un nou plantejament del Senat, per tal de fer-lo una veritable cambra de les autonomies i posats a obrar també tenen la capacitat política per ordenar d’una vegada el Tribunal Constitucional, una vergonya política que els hauria de fer pujar els colors a la cara. No han endegat ni tan sols parlat d’aquestes afers que haurien enfortit la democràcia. Les dues formacions polítiques han compartit sobre aquestes qüestions tan importants uns acords d’absoluta afinitat, per la simple raó que uns canvis no afavorien els seus interessos partidistes. Una exemplar manera d’expressar la consideració que mantenen sobre la necessitat – que sempre cal tenir – per anar eixamplant la democràcia.

Apressats per la convocatòria de les noves eleccions generals, executen – i dic executen en el sentit sancionador – una reforma que hipoteca el futur de tots. Hi ho fan ignorant volgudament la sobirania popular. Amb la pràctica d’una forma d’exercir el poder polític que volgudament descuida el principi bàsic de la democràcia: la sobirania. Equivocadament – amb les excepcions que també cal reconèixer que n’hi han - entenen aquests representants de la voluntat popular que han sigut escollits per manar i no per a governar. El valor del domini no el tenen els càrrecs polítics, la sobirania rau sempre en la ciutadania. Els administradors públics han de valorar la magnitud i la importància de les decisions que volen prendre i en la qüestió que avui tractem, haurien d’haver retornat transitòriament el poder de decisió a la ciutadania – possibilitat que la pròpia Constitució permet-. Caldria haver encetat un debat públic que hauria permès a tothom conèixer la importància de la proposta que es volia fer. No hi ha hagut ni la més mínima voluntat de demanar la participació ciutadana i el PSOE i el PP han comès volgudament un dels pitjors menyspreus que poden fer: ignorar el domini del poble. Dic així, perquè amb un discurs pervers intenten enganyar. Ens diuen que no és possible gastar més del que s’ingressa. Aquesta afirmació seria certa si la situació és acceptable i en condicions de benestar per la majoria, però la realitat no és aquesta. Tenim greus diferències que cada dia van creixent i aquestes desigualtats només les podrem reduir amb polítiques que accentuïn el poder democràtic de l’Estat, amb una major intervenció que defensi les necessitats de la majoria. Establir un sostre de dèficit públic i si rebaixar els impostos és també d’esquerres no podrem millorar absolutament res. No cal reformar amb tanta rigidesa l’article 135 que impossibilitarà la gestió d’un bon govern, si ja en la mateixa Constitució, es preveu la correcta i responsable administració dels cabals públics. Que és compleixi aquesta norma.

PSOE i PP, han exercit un esperit antidemocràtic amb bones dosis d’obscurantisme i de nul•la voluntat pedagògica. Una reforma d’aquesta magnitud mai s’hauria d’haver fet amb tanta pressa i sense l’obligada informació a la ciutadania. I una mesura d’aquesta naturalesa, per poder tenir el valor polític que en un Estat democràtic és imprescindible, hauria de passar necessariament pel vist i plau del poble, pel camí d’un referèndum.

No hi haurà consulta, no es respectarà la sobirania popular i s’imposarà el manar. Ens aboquen a una democràcia cada dia amb menys contingut polític i per tant també social. No ho hem de permetre. Els valors de la democràcia els hem de protegir. És el nostre deure, per respecte a les persones que van lluitar i sacrificar per aconseguir-la i també pensant amb el compromís que hem de servar pensant amb les persones del futur immediat.