diumenge, 25 de setembre de 2011

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles




Aquest cap de setmana s’han celebrat les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 2011. Des de l’any 1991, són cada mes de setembre una bona ocasió per conèixer el nostre patrimoni. Van de divendres a diumenge i en diversos llocs de Catalunya, s’ofereixen visites a museus, jaciments arqueològics, monuments, rutes a peu, conferències i llocs d’interès cultural. Són prop de 200 els municipis que presten aquest servei cultural.

Es tracta d’una magnífica ocasió per a millor conèixer la nostra riquesa cultural. Les visites són comentades per a persones que coneixen prou bé el lloc i que ens permeten millor entendre la història de l’indret que hem escollit. Si bé acostumo a proveir-me d’una informació prèvia abans de fer la visita, és ben clar que el profit és millor quan una persona entesa t’acompanya.

Enguany hem triat el Monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Una visita guiada a aquest cenobi que es troba en ple període de restauració. Feia temps que coneixíem que s’havien trobat noves pintures romàniques i hem pensat que calia aprofitar l’ocasió.

Les primeres dades sobre el monestir són del segle X, antre els anys 911-914, encara que l’església no fou acabada fins el segle XI.. És d’estil romànic, construïda sobre les ruïnes d’un edifici anterior, amb les parets ben gruixudes, una característica pròpia d’aquestes edificacions degut al pes de la part superior. Un absis central i dues absidioles que vistes des de fora permeten adonar-se de l’amplitud de l’edifici emplaçat en un turó a la sortida del poble, per la banda de llevant. Un seguit de finestres geminades ressegueixen la façana i a la part superior hi podem veure uns encaixos en forma d’arc d’estil llombard. També hi podem veure un bonic cimbori.L’edifici al llarg dels anys ha sigut modificat en diverses ocasions. A vegades per motius d’ampliació, però el canvi més important fou degut a un esfondrament que va produir-se ja arribat el segle XVI. El monestir fou aixecat sobre el que es coneix amb el nom de fonamentació diferenciada, la banda que envista el poble sobre un sòl menys sòlid que l’altre costat.Va caldre bastir uns contraforts exteriors i reforçar l’espai interior per evitar l’ensorrament d’una part de la volta. També podem observar que a l’entrada del cenobi hi trobem dues portes, la de la façana i una altra poques passes més endins que també reforça l’entrada.Afegiria que l’estil romànic que tenim a Catalunya és d’una gran sobrietat, sobretot les esglésies que conec del Baix Empordà, que quasi a cada poble podem veure. Sant Miquel de Cruïlles, que jo desconeixia, penso que és un bon exemple del que acabo de dir. Moderació en l’aspecte exterior, que, al meu modest entendre, lliga amb l’austeritat del nostre caràcter. Potser el parer que expresso no és en absolut correcte amb el que manifestaria un arquitecte, però així ho veig. Senzillesa en l’edificació però una gran mostra de bellesa, prou ben lligada amb l’entorn.

La comunitat monàstica que vivia al monestir era de l’ordre benedictí, la que també regia el convent de Sant Feliu. Van haver-hi fins a catorze monjos i el prior. El monestir d’un bon principi no va ser l’església del poble que ja disposava d’un altra lloc sagrat. El monestir era on els monjos celebraven llurs litúrgies i no era permesa l’entrada dels veïns. Baptismes i casament no se n’hi feien, fins que molts anys més tard va ser permesa l’administració d’aquestes cerimònies que reportaven a la comunitat uns diners de prou ben aprofitar. D’això de la “pela”, els empordanesos – bons hereus dels fenicis – en sabem una llarga estona, veieu que ni els monjos se’n podien ni se’n poder estar. De fet estem parlant d’un priorat, un territori regit per un prior, que estava format per l’església, el cenobi i els camps de conreu. Només vam poder visitar l’església, perquè rel d’una de les tres desamortitzacions – la de Mendizábal l’any 1782 – el claustre i els horts foren venuts i són de propietat particular.

L’espai interior fou el darrer indret que visitarem. A l’absis central, en el que s’acostumaven a fer les pintures principals amb motius bíblics, ens trobem amb uns lleons dibuixats que fins avui els entesos no han pogut discernir que hi representen.Tres fileres de felins que degut al pas del temps s’han parcialment malmès. Al rengle de dalt els lleons de figura quasi entera, en la segona corrua el cap i les espatlles i a la filada de baix només el cos. Sempre de perfil però amb el cap girat com si ens miressin. Què signifiquen aquests animals que no fan referència a cap fet de la Biblia? A l’arcada hi podem contemplar unes pintures més recents de l’any 1826. En la paret corresponent a la banda dreta del transsepte, les restes d’una pintura mural original que ens mostra la traïció de Judas, acceptant els diners. En art moble, la Majestat de la Creu de Fusta i el Sant Crist que hi fou afegit 50 anys després, una obra datada al segle XII que es troba en el Museu d’Art de Girona. Fa un parell d’anys foren descobertes unes pintures del segle XIII, molt semblants a les que hi ha al Saló del Tinell a Barcelona.

L’any 2006 el bisbat va cedir el Monestir al Consell Comarcal del Baix Empordà per un període de 90 anys i això ha permès començar a rehabilitar l’edifici. Els experts consideren que si poden trobar les pintures murals del romànic català més importants del Principat. Els propietaris del claustre estan preocupats pel temor que siguin expropiats i temen ser fets fora de casa seva que es troba just al costat de l’església.

La peça més important, la meravella fins ara trobada és la Viga de Cruïlles. És una obra policromada en la que si pot contemplar una processó dels monjos de la comunitat benedictina. Es tracta d’una viga de forma rectangular d’uns quatre metres de llargada, pintada només per les tres cares visibles, les dues laterals i la inferior, fet que podria interpretar-se que fou la viga principal del cimbori que podria recobrir l’altar major. També cal anar al Museu d’Art de Girona per poder-la veure.

El nostre cicerone, en Daniel Ponseti, va explicar-nos moltes més coses, i li vam agrair sobretot la seva disposició per donar resposta a les preguntes que li varem fer. Una trentena de persones l’escoltarem amb atenció. Proveït de paper i bolígraf vaig prendre nota d’algun dels comentaris que va fer-nos el guiador i que m’han vingut de primera per poder escriure aquest petit viatge que la Joana i jo vam fer ahir al matí.

Una caminada per la nostra història, que ens ajuda a conèixer el nostre país i ens permet saber de nosaltres mateixos. Amb la Joana vam anar a fer un tomb pel poble, amb la mirada cap amunt, observant les llindes de les cases, que tant tenen per dir-nos. Som en la mesura que altres han sigut i sense cap mena de xovinisme ni de supèrbia, tenim el sentit de ser, que alguns volen negar-nos. Empapar-se sovint del que van deixar-nos els nostres ancestres és una bona feina que ens permet afermar la nostra condició de poble.










p.s. Volia posar un video al blog però no me’n surto. Clar que tampoc podria assegurar que es pugui fer. Poseu a Google: video Monestir Sant Miquel de Cruïlles. Val la pena veure els treballs de rehabilitació que hi estan fent.























.