diumenge, 18 de setembre de 2011

Un hotel a la costa ( Tossa de Mar, 1934-1939 )


Vaig acabar de llegir-la deu fer un parell de setmanes. Més que una novel•la en diria l’experiència d’una senyora anglesa que va viure a Tossa des de 1934 a 1939. Un diari de la vida quotidiana. Un període de trasbals que la senyora Johnstone ens fa arribar en forma de crònica. La placidesa i el benestar que dura fins el començament de la guerra.


Som a la primavera de l’any 1934 quan Nancy i Archie Johnstone arriben a Tossa. El senyor Archie ja te prop dels quaranta anys i és d’ofici periodista en el News Chronicle el diari anglès d’esquerres i l’acompanya la Nancy que aviat farà trenta anys, una persona decidida i amb empenta. Descobreixen el que anomenen el paradís blau. És l’Archie qui decideix triar la Costa Brava per anar de vacances. A Tossa no són pas els primers estrangers que hi arriben. En aquell “cul de món” que així en dèiem els ganxons – no hi veieu cap mala intenció - , ja fa temps que s’hi han instal•lat i viuen un bon grup de persones vingudes d’Alemanya, fugitives del règim nazi. Els tossencs també comparteixen la vila amb un bon nombre d’anglesos, gent de l’art que s’han establert al poble. La paraula turista és encara desconeguda i els anglosaxons són viatgers, persones que troben en aquella Catalunya uns espais de gran bellesa i un viure comunal del tot diferenciat de les grans capitals europees.

La Nancy, una dona decidida i amb temperament, decideix donar un tomb a la seva vida i empeny el seu marit a compartir aquell desig. Aquella Tossa la sorprèn de tal manera que pensa que és el lloc adient per guanyar-se uns diners i alhora poder viure de primera, ella i el seu marit. Aquell paradís blau és el marc ideal per poder-se també dedicar a la feina d’escriure. La parella torna a Anglaterra i arribat el mes de setembre fan via cap a la Costa Brava. Explica la Nancy que una vegada són a Girona, no tenen decidit cap on aniran. El que si tenen acordat és buscar un lloc per fer-hi un petit hotel i amb uns diners que havia rebut la Nancy del seu pare. Volien recórrer la costa per trobar algun solar. En el darrer moment decideixen anar a Tossa, un lloc que ja coneixen.

Tossa doncs és el lloc escollit per construir un petit hotel, “ Casa Johnstone”. Damunt d’un turonet, els Johnston obren l’hotelet, amb cabuda per unes 20 persones, ben entrada la primavera de 1935. L’esforç i la capacitat sobretot de la Nancy de contactar amb els seus coneguts a Anglaterra fan que l’hotelet vagi de primera. La majoria de visitants són persones lligades amb el món de l’art i simpatitzants de la República. Tossa te un veïnatge d’unes 1700 persones i la Nancy comparteix la vida amb els indígenes i recull en el seu diari els costums locals, les festes i pregunta al veïnatge. Coneixements que li serveixen per una millor relació amb la gent i també amb una intenció pedagògica cap els seus compatriotes. Escriu Nancy “ que una de les coses més fantàstiques de la vida de Tossa és que no hi ha consciència de classe” tan acostumada que està al sistema anglès. La parella s’integra a la comunitat local que els accepta de bon grat. L’alcalde, el senyor Rovira propietari d’un hotel que inclús els orienta – Archie i Nancy desconeixen el món de l’hostaleria – i fan amistat amb les persones que van a treballar a l’hotel.

Reprodueixo l’itinerari que aconsellen els Johnstone per arribar a Tossa. “ De Londres a Tossa es fa en 26/30 hores i costa ( en base a un canvi de 75 francs la lliura ) entre 11 i 12 lliures esterlines, anada i tornada en segona classe. A París ( Quai d’Orsay) agafes l’exprés de Barcelona i baixes a Girona. Allà, el tren petit de Sant Feliu fins a Llagostera i, a Llagostera, un autobús fins a Tossa.

Si viatges en cotxe propi, tens diverses opcions per les carreteres nacionals que travessen les parts més boniques de França. Si véns per Carcassona has de passar la frontera per La Jonquera, unes quinze milles endins en relació al pas per Portbou i Cervera. La resta del viatge es fa via Figueres, Girona i Llagostera”.

El preu de la pensió completa és de 13 pessetes ( prop de 7 xílings ) Esmorzar continental amb fruita, 5 menús per escollir dinar i sopar amb vi inclòs. Només dos extres: per prendre un bany i el te del vespre ( una pesseta).

La parella coneix bé prou la situació política i social de Catalunya quan decideixen construir l’hotel. Pensen però que han de tirar endavant el projecte i que en darrera instància malgrat la situació que hi ha, tampoc ha de passar res greu. La realitat, a voltes és cruel, esclata la guerra civil i aquell paradís blau comença a deteriorar-se i se’n va en orris. Aquella pau i l’encant d’aquell edèn que sembla han de quedar al marge de la confrontació es va fonent i les conseqüències de la guerra també arriben a Tossa. És el mes de juliol i l’hotelet espera la vinguda dels viatgers, però la temporada...En tres ocasions un destructor anglès visita Tossa per facilitar la repatriació de la colònia estrangera . Els Johnstone no s’hi embarcaren i van romandre a la població. “ Casa Johnstone” acaba sent el lloc d’acollida d’una trentena de nens i nenes refugiats a l’aixopluc d’una organització anglesa: International Solidarity Fund. És francament reconfortant l’esperit solidari d’aquella parella amb el poble. Els viatges que fa la Nancy a Barcelona per buscar queviures per a la mainada a la seu de Solidarity i tot l’esforç per aconduir aquella mainada cap a l’exili a França. Fins al darrer moment quan a l’estació Perpinyà els deixen en mans de les autoritats. Els vailets acaben en un convent de Besançon, prop de la frontera suïssa, on són atesos per unes monges i els Johnstone hi fan una vista de tres dies.

Archie i Nancy passant els anys de la segona guerra mundial a Mèxic. Retornen a Londres i la parella es separa. Nancy es casa amb un francès hi va a viure a Guatemala.

A finals de l’any 1949, fa un viatge acompanyant la comunista Constància de la Mora i Maura, l’esposa del cap de l’aviació republicana Hidalgo de Cisneros. Tenen un accident i Constància de la Mora hi deixa la vida i Nancy amb greus ferides és atesa a l’Hospital Nacional de Sololà i allà se’n perd el rastre.

Archie Johnstone accepta l’oferta de fer-se càrrec de la British Ally, una publicació de l’ambaixada britànica a Moscú. Al cap de dos anys anuncia en una carta al diari Pravda, trencar qualsevol lligam amb el govern del seu país – plena guerra freda – i es passa a la Unió Soviètica. Mor a Moscú.

En realitat “ Un hotel a la costa” conté dues narracions de Nancy. L’any 1937 l’editorial Faber li publica Hotel in Spain, que fineix a la terrassa del hotel quan contemplen el bombardeig de Roses per part del Canarias. El segon llibre, Hotel in flight, s’acaba amb l’exili.

Nancy Johnston ens ofereix un relat en el que ens explica la guerra civil des d’un petit poble de gent senzilla, persones que es guanyen la vida amb el mar i els petits conreus que els proporcionen fruits i vinyes. La guerra avança i la situació es va transformant i empitjorant. He agraït més la segona part del llibre, que es relaciona amb la guerra civil, que m’ha ajudat a entendre el que va succeir a Tossa. Mai m’hauria imaginat que aquell conflicte, que tan desastrós va ser pel nostre país, hagués arribat amb tanta intensitat al poble veí.



L’edifici de la “Casa Johnstone” encara és igual, però ha quedat com un annexa del gran Hotel Don Juan. Una mostra més de la bogeria urbanística que hem patit en aquest país i de la destrucció de bona part de la riquesa natural de les nostres terres.