divendres, 7 d’octubre de 2011

Del darrer ple municipal ( estabilitat econòmica dels consistoris)



Segurament que repetiré més d’un dels arguments que ja he manifestat en altres ocasions. Aquesta reiteració és prou justificada, donat que la qüestió que avui tornaré a mencionar va empitjorant-se.

Els ajuntaments han sigut i encara són, les administracions que millor han fet entendre a la ciutadania els valors de la democràcia. Hem pogut triar lliurament les persones que han regit els nostres municipis i pogut valorar la seva feina. Amb independència del color polític que han tingut, és innegable la millora que hem pogut observar en les nostres ciutats i viles. L’ajuntament és l’administració que té rostre, sabem qui és el nostre batlle, coneixem les regidores i regidors i fins i tot amb alguns/es hi tenim relació d’amistat. Truquem la porta de l’alcaldia quan volen expressar quelcom respecte de la població, demanem un cop de mà quan el necessitem i de vegades – no massa sovintejades – tenim unes paraules amables de reconeixement per la feina que fan els “nostres polítics”.

Els ajuntaments sempre han rebut un tracte injust de part del Govern Central i si hi afegim la crisi del sector de la construcció, han minvat de manera molt considerable les plusvàlues, llicències urbanístiques, IBI...,les entrades de diners a les caixes municipals. Un de cada tres euros que gasten els ajuntaments es destina a serveis que no són de competència municipal, prestacions que haurien de ser ateses per altres administracions, ja sigui la Generalitat o el Govern Central. Si bé és cert el deute públic que té el país, no és responsabilitat dels ajuntaments, que no arriba al 2% del deute total. Per acabar-ho d’adobar, degut a un càlcul erroni del Govern Central sobre els ingressos de l’IVA i del IRPF, que en concepte d’avançament va rebre el nostre ajuntament l’any 2008, el nostre consistori haurà de restituir al ministeri d’Hisenda la quantitat de 800.000 euros en el període de quatre anys. Si tenim en compte la penúria econòmica que ve patint l’ajuntament des de fa tres anys, els nostres representants tindran un entrebanc més a l’hora de decidir el nou pressupost.

El reforçament del paper dels ajuntaments és imprescindible per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Ara més que mai, amb les dificultats que tantes persones i famílies estan patint, el traspàs – no la cessió – de competències, amb la corresponent dotació econòmica, permetrien un millor servei i atenció en els camps de l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials...mesures que servirien per avançar en el benestar social. No és just que el ajuntaments pateixin un endeutament crònic, quan estan prestant serveis que no en tenen l’obligació. El Govern Central hauria de complir amb el mandat constitucional de l’article 142. La Generalitat també hauria d’observar l’Article 84 de l’Estatut, que fa referència a les competències municipals. Les dues administracions - molt especialment la central- no respecten el poder municipal i atallen les capacitats dels nostres ajuntaments, que no disposen de la capacitat financera que haurien de tenir, que hauria d’acordar-se en funció del volum i necessitats de la població. Només una nova llei d’hisendes locals podria acabar amb aquesta discriminació, que perjudica cada vegada amb més intensitat els nostres veïns/es.

Amb encertat criteri, en el darrer ple municipal, va presentar-se a la consideració dels nostres regidors/es, una moció que proposava la necessitat de prendre les mesures adients per garantir l’estabilitat econòmica dels ajuntaments. Una proposició que en la comissió corresponent va presentar el PSC, però que van decidir portar-la al ple conjuntament tots els grups. Excel•lent decisió, donat que s’anava a tractar una qüestió que afectava a tota la corporació i en definitiva pretenia un benefici per a la població.

S’enunciava a la moció el perill que pateixen els ajuntaments de caure en fallida, de no poder disposar dels recursos mínims per atendre la població i es denunciava la indiferència de part del Govern Central i també de la Generalitat. Es proposava la condonació dels 800 mil euros que havia de retornar el consistori i s’instava a la Generalitat pagar al conjunt dels ajuntaments de Catalunya els 500 milions d’euros que els devia. Interessants i assenyades intervencions les que es feren per part dels portaveus dels grups. La proposta fou acordada només amb el vot contrari del PP, oposat a la qüestió de la condonació.

El futur immediat dels recursos municipals encara ha empitjorat. La reforma constitucional de l’article 135 afecta directament les possibilitats de maniobra dels nostres consistoris. Una agressió política al reconeixement de l’autonomia d’una de les tres administracions de l’Estat que situarà els consistoris en mers gestors, una volta més de clau per empobrir-los, per dificultar encara més el treball dels nostres representants, que posarà més entrebancs per impulsar polítiques encaminades a nous projectes. Una modificació injusta que s’ha fet amb pressa i sens cap voluntat de demanar la participació ciutadana, condició al meu entendre imprescindible per la importància d’una mesura d’aquesta naturalesa. No calia aquesta reforma que impossibilitarà la voluntat de millora que sens dubte tenen els nostres regidors/es. Alhora també innecessària pel bon control de la gestió dels diners públics, pel fet que els nostres ajuntaments han de rendir comptes davant dels organismes que ens garanteixen la correcta administració dels cabals públics. Per altres raons que ara no fan el cas s’ha canviat l’article de la Constitució.

Plena satisfacció per la presentació de la moció que posa de manifest la voluntat dels nostres polítics, en defensa dels recursos econòmics que ha de disposar el nostre ajuntament. Manifestar també la important dissemblança de criteri entre el discurs del portaveu del PSC i l’assentiment que els seus companys diputats al Congreso de los Diputados van atorgar a la reforma constitucional. Certament que no és responsabilitat dels regidors socialistes del nostre ajuntament l’aprovació de la modificació constitucional, però no és menys cert que hi ha una evident contradicció entre persones que haurien de compartir i defensar els mateixos principis. En llur intervenció, el portaveu del PSC, va voler fer constar que la moció presentada i que ell va defensar no era una proposta política. Respecto el seu criteri, però no el comparteixo en absolut. El que es reclamava des de la moció eren noves normes, decisions de contingut polític, que sense aquesta condició no permetran l’estabilitat econòmica que es demanava pels nostres ajuntaments.