dimecres, 12 d’octubre de 2011

Millet, Montull...




Tot l’entramat de les famílies Millet-Montull va a més. Aquests pocavergonyes han robat el que han volgut i a hores d’ara encara no han respost tot i haver reconegut que ens han desfalcat aprofitant-se dels càrrecs.

La darrera acusació l’ha presentada la Fiscalia contra Millet, Montull i la seva filla en qualitat d’exdirectora financera de l’Orfeó Català. Aquests saquejadors s’han apropiat indegudament la quantitat de 700.000 euros en concepte de devolució de l’IVA. La querella que presenta el fiscal els acusa d’haver demanat a Hisenda unes quantitats superior a les permeses en concepte de deduccions d’aquest impost, que corresponien a l’Orfeó Català, pel fet de ser una entitat subvencionada.

Rel d’una sentència d’un tribunal de la UE l’any 2005, que va declarar nul•la una norma espanyola que no permetia deduir el 100% de l’IVA de les entitats que rebien subvencions, comença aquesta cisada a l’erari públic. La sentència va obligar a l’Agencia Tributaria, a retornar els diners que no havia deduït. En el cas de l’Orfeó els comptes quedaren saldats l’any 2007. Malgrat que els còmputs havien quedat aclarits, Millet i Montull van seguir reclamant devolucions que no els corresponien.

Les quotes compensades que són improcedents –faig números rodons – pugen la quantitat de 550.000 euros, però aquí no acaba el frau. Cal afegir-hi una altra estafa que ascendeix a 140.000 euros. Aquest segon delicte es deu a la realització d’obres i a l’entrega de subministraments a la vivenda particular d’en Millet. Francament no trobo quin nom posar a un fet d’aquesta mena, aprofitar-se d’una responsabilitat en una entitat com l’Orfeó per fer-se obres a casa seva...és fastigós. No oblidem la dita que quan hi ha un corrupte també cal que hi hagi un altre que també se n’aprofita. Els industrials que acceptaren facturar a compte de la Fundació, feines que havien realitzat a casa d’en Millet. La filla de Montull no va tenir cap inconvenient en tramitar aquestes factures, que prou bé sabia que eren fraudulentes. Aquest presumpte delicte fou comès l’any 2007. M’esforço per entendre – en casos com aquest – la presumpció de delicte. No sóc jutge i per tant puc expressar amb tota contundència, que de presumpció, de suposició no en tinc. Els fets i no només aquests, crec que avalen aquesta afirmació: Millet i Montull són uns lladres i uns rapinyadors. Uns covards, que han robat des de la impunitat, sense arriscar res.

Quan rendiran comptes amb la ciutadania? És a tots nosaltres que ens han robat. La justícia entenc que ha de prendre el degut temps per tal de pronunciar-se. Les garanties dels acusats han de ser respectades, per tal que les sentencies s’ajustin a dret i no siguin conseqüència d’un possible error. Però estem parlant d’unes persones que han admès haver delinquit i fins avui no han restituït ni un cèntim del que ells mateixos reconeixen haver robat.