dilluns, 24 d’octubre de 2011

Recurs del Govern contra la llengua aranesa



El mes de setembre de l’any passat i en consonància amb l’articulat de l’Estatut de Catalunya, el Parlament va votar la llei de reconeixement de l’aranès, amb els vots de tots els partits amb excepció del Partit Popular i Ciutadans. La Vall d’Aràn veu així reconeguda la seva llengua, l’occità, denominat aranès a l’Aràn i el Parlament reconeix l’ús preferent d’aquesta llengua en aquella comarca pirenaica.

L’aranès rep una forta pressió per part del català i també del castellà i era necessari el reconeixement oficial d’aquesta varietat dialectal de l’occità. La llei oficialitza l’aranès al conjunt del Principat i atorga més drets a l’aranès i a les persones que l’utilitzen. Així doncs, Catalunya disposa de tres idiomes amb caràcter d’oficials, el català, el castellà i l’aranès. L’Institut d’Estudis Aranensis serà l’autoritat lingüística de l’occità-arenès. Val a dir que l’aranès ja des de l’any 1985 és la llengua vehicular d’ensenyament a la Vall.

Fins ací, podríem considerar que la decisió que ha pres el Parlament de Catalunya, s’adiu i respecta el que reconeix el nou Estatut i que la majoria dels nostres diputats/es han acomplit el deure que tenia amb els aranesos. Un pas important en la protecció d’una llengua pròpia del nostre país.

Doncs no, el que hauria de ser una decisió prou entenedora i pròpia d’un Estat de Dret és recorreguda pel govern central.El Consell de Ministres amb l’aval del Consell d’Estat, interposa davant el Tribunal Constitucional un recurs d’inconstitucionalitat contra el fet que l’aranès sigui considerat la parla preferent a la Vall. El senyor Zapatero demana al TC i aquest accepta el recurs. El Govern argumenta que el castellà és la llengua oficial de l’Estat i el Consell de Ministres considera que la declaració de preferent de l’arenés és contrària a la Constitució. Afegeix el Govern espanyol que una comunitat autònoma no te competència sobre les llengües en l’Administració General de l’Estat. La llei de l’aranès queda suspesa cautelarment a l’espera de la decisió del TC.

Una vegada més el govern central fa una interpretació mancada d’una lectura positiva de la Constitució. S’insisteix en el menyspreu a l’Estatut, que amb bon criteri democràtic reconeix a les persones de la Vall el dret que tenen a considerar la parla de l’aranès com a primera llengua de la seva terra. Una parla que entenent/utilitzen unes sis mil persones a la Vall. Ves a saber si creuen que aquest milers de persones, representen un perill pel castellà un idioma emprat per quasi 500 milions d’individus. El PSOE ha portat l’aranès al TC, que sens dubte avalarà el recurs.

I aixís anem tirant, a empentes i rodolons, sense el respecte amb el que hauríem de ser considerats. Se’ns ignora, se’ns vol reduir cada dia més, no reconeixen els sentiments i pensaments de Catalunya. Se’ns jutge des d’unes posicions polítiques preses fa molts anys, des de la subjectivitat i la parcialitat. Sense cap ànim de racionalitzar aquests posicionaments, unes ideologies caduques, que recorden l’esperit imperialista que volen imposar-nos. No se’ns escolta quan considerem i plantegem la possibilitat d’una entesa, un camí de convivència, que sempre hem sigut nosaltres els que ho hem proposat.

El desmantellament de l’Estat de les autonomies és cada dia un fet més real. L’altra plat de la balança que hauria de ser el poder de les autonomies, el contrapoder a l’estat central s’engruna. Han passat trenta anys de l’inici del naixement del que hauria d’haver sigut un nou model d’encaix de Catalunya i el País Basc i en comptes d’anar progressant en aquest camí, els problemes s’agreugen i els sentiments independentistes creixen. Sóc un vell federalista i vull acabar aquestes ratlles amb unes paraules que manllevo a l’amic Joan Olóriz: descartades les opcions federals i confederals , només queden dues opcions: la restauració centralista o l’època de les independències. A aquestes alçades, sense cap senyal de reconeixement, hom acaba pensant que l’única solució racional és la segona de les opcions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es que no està prou clar encara que l'única solució de tot plegat és la Independència? Algun dia se n'adonarà el poble català que Espanya mai ens acceptarà tal com som? Potser caldran 30 anys més d'hipocresia? Esperem que no! Una abraçada,
Mar Sanfeliu.