dissabte, 26 de novembre de 2011

El Consejo de Ministros, un trist i vergonyós final.



Tot plegat és llastimós i indignant. Estic emprenyat i així ho vull manifestar. Ja n’hi ha prou del menyspreu amb el que ens tracten. Com més aviat pleguin millor, que s’escurcin tot el possible els terminis pel traspàs de les competències i que governin els que han sigut escollits. Ja sé de quin mal he de morir i el que hauré de suportar del nou govern, però no hi fa res, conec de quin peu calcen.


L’indult que ha concedit, millor dit que ha “regalat” el Consell de Ministres al que fou President del Banesto, és quelcom que mai hauria pogut pensar que fos. Quina pressa els ha dut a prendre una decisió d’aquesta mena? Indulten a un banquer corrupte i s’apleguen a les voluntats dels poderosos i dels rics. La banca es complau amb la decisió presa i manifesta que és justa i encertada, tractant-se del senyor Sáez, la persona que més ha contribuït a l’estabilitat i progrés dels sistema financer del nostre país. De quina estabilitat i progrés ens parlen? Que jo sàpiga, l’excel•lent i acurada administració que han fet els banquers de les seves entitats, les han portades a la fallida. Mercès als diners públics, els de les nostres butxaques, no s’ha esdevingut l’ensorrament dels bancs i les entitats financeres. Bona part dels responsables s’han embutxacat importants quantitats de diners i a hores d’ara no han hagut de respondre d’aquests robatoris.

És indecent, que un govern que s’anomena socialista, no respecti la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Cal “premiar” la bona conducta professional del senyor Sáez en base una Ley del Indulto de l’any 1870? Impunitat als poderosos conseqüència d’algunes raons que no ens expliquen? Com es pot entendre que pocs dies abans de deixar el govern, es prengui una disposició d’aquesta mena? Quins deutes poden haver-hi? Hi ha hagut algun acord amb el PP per tirar endavant aquest benefici? És prou entenedor que una bona part de la ciutadania ens fem aquestes preguntes. Un govern socialista hauria de ser un avançat i un exemple en les bones maneres. La pedagogia només és creïble quan els actes són conseqüents amb el discurs. Un trist final a un trajecte que els hauria d’avergonyir.

No vull entrar en tot un procés que va començar fa disset anys. Només significar que aquests delictes s’allargassen en el temps i que sovint prescriuen per aquest motiu. Les lleis faciliten recursos i apel•lacions que permeten la impunitat. A hores d’ara, prescriuen en un període de cinc anys. PP i PSOE van votar en contra d’una proposició del grup parlamentari ERC-IU-ICV per tal que fossin 10 anys. En aquest cas no ha sigut possible la prescripció tot i que s’han fet mans i mànigues per aconseguir-ho.

La pròpia judicatura ha criticat aquesta mesura de gràcia. Jueces para la Democracia i la Asociación Francisco de Vitoria han demanat a l’executiu que expliqui els motius d’aquest indult. No en donaran cap de raonament que ens pugui fer entendre aquesta arbitrarietat. En aquest sentit va manifestar-se ahir el ministre portaveu del Consell de Ministres, el senyor José Blanco, fent-nos saber que el Consell no manifestarà res respecte de l’indult, que el ministeri de Justícia s’expressarà en una nota. Per què ens neguen la informació? És un deure d’un govern democràtic donar a conèixer a la ciutadania les raons en funció de les que es prenen les decisions. També aquest dret ens neguen, ens el furten. Ja en tinc prou, he finit el meu aguant i estic cabrejat. No ens respecten, ens ignoren i ben merescuda tenen la forta “patacada” electoral que han rebut. Les persones que conformen el Consell de Ministres no em mereixen cap consideració política ni tampoc el respecte personal. Hi tinc tot el dret, ells són els primers en no respectar-me, en la meva condició de ciutadà. No em sap cap greu que hagin d’abandonar el govern.