dilluns, 7 de novembre de 2011

Miguel Núñez i la dignitat de la política

Amb el propòsit de reivindicar la política, un grup de companys i companyes i amics i amigues, han convocat un acte en record d’en Miguel Núñez. Avui, a les 7 de la tarda a l’Auditori de Barcelona.


No ho negaré, els fets són, i aquests darrers anys la corrupció i aprofitar-se en benefici personal des de la responsabilitat del càrrec públic, ha sigut un vergonyós procedir per una part prou important d’uns polítics que no mereixen aquesta qualificació. La honestedat i la honradesa que han de ser els pilars més importants en la feina de servei a la comunitat, aquests valors han sigut ignorats i trepitjats. És prou entenedor davant d’aquests fets, que un sector de la ciutadania hagi perdut credibilitat en la política i en les persones que hi dediquen bona part del seu temps. Aquest descrèdit afecta també la confiança en les institucions democràtiques i afebleix greument l’exercici de la democràcia. L’abstenció creix, una realitat que cada dia és fa més preocupant, i augmenta la desconfiança en la participació. No voldria mostrar una percepció exagerada si tenim en compte que més d’un 50% de la ciutadania participa en les conteses electorals, però no és suficient. Seria injust considerar que la majoria de persones que prenen la decisió de comprometre’s en el quefer polític, ja sigui en l’àmbit del municipi o en qualsevol altre, ho fan amb la malvolença d’aprofitar-se’n. Penso que la gran majoria de les persones que tenen l’ànim d’aportar a la societat el seu esforç, són mereixedores de la nostra consideració. Però la realitat que hom detecta en el dir de la gent, és que la corrupció s’ha estès fins a un índex de gravetat generalitzada. Tota la gent que es dedica a la política ho fa només per un interès personal i quan repliques aquesta afirmació, la resposta és que d’un bon començament si que hi pot haver la voluntat, però poc desprès tots/es, cauen en l’ànsia del diner i de la corruptela. Afirmació que fa pocs dies va fer-me una persona que, al meu modest entendre, hauria de tenir un coneixement més real de la situació, un metge que em va atendre.

El descrèdit en la política pot representar una regressió democràtica, la desvinculació de la ciutadania amb les institucions i la manca d’aprofundiment en la pràctica dels valors democràtics. Amb la difícil situació social/ econòmica que estem vivint, la participació i la credibilitat en la bona política és imprescindible per donar el tomb que necessitem. Les dificultats socials només arribaran a les institucions si tenim el convenciment que és possible l’exercici honest de la política. Les persones hi són, homes i dones amb el compromís de fer política sana i decent, en benefici de la majoria de la gent. Fem-los confiança i compartim un projecte comú.

Escollir en Miguel Núñez com a paradigma per recuperar la credibilitat en la política – i que m’excusin les persones que així ho han decidit – no ha sigut una feina en absolut costosa. Aquests amics i amigues l’han encertada de totes, totes. En Miguel ha sabut ser un home coratjós, amb setze anys per anar-se’n a la guerra en defensa de la República. Per mantenir les seves conviccions en circumstàncies molt difícils, posant la seva vida en perill, empresonat, torturat i defensar les seves idees quan et volen sotmetre, en la clandestinitat. Valent per oposar-se a les imposicions dels mal anomenats països socialistes i per deixar la lluita armada i organitzar la resistència a l’interior del país.

En Miguel fou una persona responsable i honrada. Mai va dissimular ni amagar les seves conviccions però també va saber respectar les dels altres. Fou un polític coherent i creïble i fou respectat per l’opinió pública. Tingué la qualitat de la honradesa, un deure que hem de tenir tots els ciutadans, però indispensable en el polític, en Miguel va renunciar sempre la calúmnia i la mentida.

Va entendre que la política és una eina de canvi, de transformació d’una realitat injusta per una altra societat més igualitària. Fou un polític que es va comprometre pel canvi, pel progrés, va ser un comunista per un ideal que el portar a trencar amb el socialisme soviètic que segons el seu parer s’havia desentès dels principis d’igualtat i llibertat.

Miguel va néixer a Madrid si bé bona part de la seva vida la va passar a Catalunya. Els 16 anys de presó i la seva militància en el PSUC. També volgué venir a morir a Catalunya. Va defensar les llibertats en el nostre país i el dret a l’autodeterminació dels catalans. Se sentia català i creia en el dret dels catalans a l’autogovern. El seu món també era el dels oprimits i amb tots els pobles es sentia compromès.

La dignitat és un valor personal i no institucional. Són les persones les que dignifiquen les institucions. La política és digna quan els polítics no han deixat de ser ciutadans, quan mantenen una relació cordial i estreta amb les persones, per fer la societat més justa i més lliure. Així ho feu en Miguel Núñez.