diumenge, 18 de desembre de 2011

Gospel d'Aro: Hem fet els "deures" i ens presentem. Sort tinguem!!



A les 8 del vespre a l’Espai Ridaura de Santa Cristina, concert a càrrec de l’Orquestra Schubertiada. Una formació creada per poder programar amb una certa assiduïtat el repertori musical de Franz Schubert. Els músics en la seva major part són nascuts o residents a Catalunya – gent jove – a banda de les quatre trompes que mercès al programa que ens han lliurat he deduït pels cognoms que són romanesos.


La programació no ha sigut majorment sobre composicions de Schubert. Només la primera interpretació ha sigut una obertura del músic austríac, malauradament desaparegut a l’edat de 31 anys. Una obra que ens tramès la inspiració de la seva música, que cal oir amb atenció per a poder-ne fruir del tot la seva bellesa, del que és conegut com l’avançat de l’època del romanticisme musical.

Tot seguit un “divertimento” de Bèla Bàrtok, segurament junt amb Zoltàn Kodàlik els dos millor compositors hongaresos. Estem parlant de música contemporània i un estudiós del folklore no només del seu país, també del romanès, l’eslovac i el turc. La música popular fonamenta les seves composicions. Per mi una forma d’expressió musical que no la tinc avesada i que em costa entendre. El tercer moviment, recorda amb molta precisió les danses centreeuropees i és ben alegre. El “ divertimento” la música que Haydn va batejar, entenen que la composava per divertir a les persones que l’escoltaven però que també a ell l’entretenia, que s’ho passava de primera teclejant el piano.

La segona part dedicada exclusivament A Mozart. Un concert per a violí repartit en tres temps i per acabar la simfonia nº 25. Què puc dir-ne de Mozart? No sóc pas un entès, ni tampoc disposo dels suficients coneixements musicals per pronunciar-me. Mozart em dóna la impressió que és el músic que millor ha sabut transformar una melodia en una obra d’art. Trobo que hi ha una certa facilitat en les seves composicions que permeten escoltar-lo amb comoditat. A veure, no vull dir que llur música sigui poc treballada, en absolut, però si que té el gran mèrit que ens arriba planerament. Sovint m’entren ganes de cantar-la la música de Mozart.

El concert ha sigut ben agraït per la concurrència, malgrat que no hi ha hagut aquella “bona entesa” que es manifesta quan s’acaba l'audició. Hem aplaudit, però sense aquell ànim que ens complau a l’orquestra i als assistents. Ens ha complagut la interpretació però no hi hagut la “relació” que és lligam que dóna un acabament satisfactori a les dues parts.


-------------------------------------------------------------------------------


Demà diumenge al migdia, hi haurà una altra actuació en el mateix escenari. Musical també, però amb veus. Hi serem el grup “ Gospel d’Aro”. Ja fa uns mesos que ens trobem unes persones – una vegada per setmana – i que sota el “ comandament “ de l’amic Josep Aznar, hem anat aprenent unes cançons que demà, amb coratge i atreviment, oferirem a qualsevulla persona que tingui la valentia de venir a escoltar-nos. Hi hem posat voluntat i fins i tot ardidesa en el nostre aprenentatge i pensem que ens en sortirem prou bé i que ni tomates, pebrots i altres projectils hortícoles poc perillosos ens arribaran. I en darrera instància comptem amb la protecció, en cas que les coses anessin pel mal borràs, dels nostres familiars i amics que sens dubte seran presents al “ Gran Concert “ de demà al matí.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sort vam tenir i no ens van tirar cap tomàquet! Per ser la primera vegada no ho vam fer pas tan malament i el públic així ho va considerar regalant-nos una magnífica i reconfortant ovació. Què bé ho vàrem passar! Una abraçada i felicitats pel bloc!
Mar Sanfeliu