dimecres, 25 de gener de 2012

Els centres d'internament d'estrangers no són presons.



Els centres d’internament d’estrangers ( CIE ) són establiments públics de caràcter no penitenciari, no són presons. Són els llocs on els estrangers que han sigut detinguts per manca de permís de residència són internats, a l’espera que el jutge prengui la decisió que no necessàriament ha de ser l’expulsió. D’aquests establiments n’hi ha 9 en el conjunt de l’Estat.

La passada matinada de la diada de Reis, en el CIE de la Zona Franca de Barcelona, Ibrahim Sissé, un jove de Guinea-Conakry hi va morir com a conseqüència d’un infart. Segons la versió que dóna la policia, aquesta persona va ser atesa degudament i malgrat les convenients atencions mèdiques no hi va haver res a fer. Aquesta és la versió de l’atestat que va fer la Policia Nacional.

Advocats experts estrangeria i associacions en defensa dels drets dels immigrats discrepen d’aquesta explicació i han denunciat en diverses ocasions les deficiències de tots tipus que hi ha en aquests centres, molt especialment en assistència sanitària. Els internats disposen tot just d’una farmaciola amb aspirines i paracetamol. Aquests centres no disposen d’un reglament que està pendent des de la publicació de la Llei d’Estrangeria. La mancança de les normes que haurien de protegir els drets dels internats, els deixen en una situació d’indefensió quan es produeix algun fet que no respecte els drets humans ni les lleis internacionals sobre la immigració.

El Síndic de Greuges, ja fa uns mesos que va demanar autorització per visitar aquest indret. Li havien arribat les queixes de conductes del tot indegudes en el tracte als internats. El permís va ser-li negat per part del govern central, que és l’administració que té les competències.

Cal una normativa que reguli la situació d’aquestes persones. El CIE no és una presó, un lloc on s’hagi de mantenir un règim similar a un carcelari. Les persones que hi són allotjades no han delinquit. Cap ésser humà és il•legal i el fet de no posseir un document mai pot ser considerat un delicte. Tothom, inclús les persones que han violat les lleis, han de ser considerades d’acord amb les drets que ells mateixos no han respectat.

El fet és troba en mans d’un jutge que instruirà el cas. Convé que s’esbrini el que va passar. Vivim en un Estat de Dret i ningú per mor de la seva procedència ha de ser considerat i tractat de manera desigual. Els valors democràtics als quals aspirem i ens esforcem per millorar ens han de conduir a la igualtat i el pluralisme com a principis bàsics en la societat del nostre país.