dijous, 23 de febrer de 2012

Els plens municipals. El debat i la discussió.



El Reglament Orgànic Municipal ( ROM ) del nostre ajuntament, expressa el règim organitzatiu i el funcionament del nostre consistori. També hi consten els drets i els deures dels membres de la corporació – regidors, regidores - i el dret de participació dels veïns i de les entitats del nostre poble.


El ROM és l’eina que proporciona als nostres representants el dret d’expressió, que han de poder exercir en tan que representants de la voluntat popular, lliurement determinada per la ciutadania en les eleccions municipals.

A l’article 35/2 hi consta el següent anunciat: També hi haurà un apartat de Precs i Preguntes. Sota l’empara d’aquesta norma, els regidors/es que conformen els grups municipals de l’oposició, tenen el dret d’inquirir a qualsevol dels regidors/res del govern de la ciutat, sobre les qüestions que creguin oportunes. Crec que aquest article és ben important. L’oposició ha de poder plantejar les preguntes que cregui convenients, ja siguin per demanar la informació que els ha de permetre la feina que tenen encomanada com també fer-se portadora de les inquietuds o preguntes que els hi trametin els veïns.

En els darrers plens municipals s’han produït situacions que no permeten l’exercici d’un veritable debat. Entenc que l’apartat de Precs i Preguntes no s’acompleix tal com hauria de ser. Sóc del parer que el ple municipal – de fet l’únic acte públic – hauria de ser el lloc de debat i discussió més important del nostre ajuntament, el centre democràtic en el que la ciutadania hauria de conèixer l’anar i el fer del govern de la ciutat. Aprofundir en la controvèrsia – sempre de qüestions que no hagin sigut ja tractades en els punts de l’ordre del dia – hauria de ser un dels aspectes principals dels plens. De la discussió, dels parers antònims, de les distintes valoracions sobre els precs i preguntes que s’hagin suscitat, permetre la dialèctica, també ajudaria a millorar la consideració de la feina pública que realitzen els nostres polítics. Estimo que a l’apartat de Precs i Preguntes, una vegada expressada la pregunta i oïda la resposta, caldria que l’interpel•lant pogués disposar del dret de rèplica que és respondre a qui ha donat contesta i permet doncs, discussió o disputa.

Entenc, que el senyor Alcalde, en un exercici de generositat, hauria de permetre aquesta discussió, sempre sota el dret que li correspon en tant que President de la sessió, de decidir en cada cas el temps d’intervenció, valorant molt especialment la importància del tema que s’està tractant. Així mateix els regidors/es de l’oposició haurien de mantenir un posicionament raonable en llurs intervencions, sense aprofitar el debat per a qüestions que sovint poden ser enteses de contingut personal. Sempre en favor de l’exercici democràtic i per a la millor informació a la ciutadania.

Conec altres ROM i vull significar que el “ nostre “ contempla també que una vegada finits els punts de l’ordre del dia, els ciutadans/es presents a la sala, puguin expressar el seu parer. Una mesura que mostra la deguda consideració que observen els nostres regidors/es, fet que manifesta la bona disposició dels nostres representants en el sentit de facilitar la participació ciutadana. Una millor procediment en l’apartat de Precs i Preguntes i la possibilitat de participació ciutadana, serien dos fets que ajudarien a entendre la importància dels plens municipals. No propiciar el debat crec que és una desconsideració política. Sovint, en els punts de l’ordre del dia, es tracten qüestions de caràcter tècnic, que per la seva naturalesa són de difícil comprensió. El “ mano a mano “, que s’expressa en un llenguatge col•loquial, també ajudaria a avançar en el sentit d’una millor atenció del veïnatge pels plens municipals.