diumenge, 12 de febrer de 2012

La sanció a Contador, el dopatge i la utilització de l'esport.




Alberto Contador, possiblement un dels millors ciclistes dels darrers temps ha sigut sancionat amb dos anys de suspensió. Segons dictamina el TAS, aquest “ routier “ s’havia valgut de substàncies prohibides per millorar el seu rendiment. Una sentència severa que li representa la pèrdua del Tour de l’any 2010, el Giro del 2011 i una sanció econòmica de dos milions d’euros.

Sembla que l’etimologia de la paraula dopatge és originària de Sud-àfrica, on el “dop”, una beguda estimulant s’utilitzava en certes cerimònies. La ingesta de productes – herbes, rels, bolets...- que estimulen l’esforç físic i que dissimulen el cansament mental s’ha utilitzat des de temps immemorials. En els jocs olímpics de l’antiga Grècia ja es coneixien i els atletes es servien d’extractes de plantes que milloraven els seus rendiments. També l’extirpació de la melsa facilitava la velocitat en les curses.( En “ sense melsa “ – ara ho recordo – era un home de Sant Feliu conegut amb aquest motiu, per la seva resistència a l’hora de caminar.) A la mitologia nòrdica es parla que els víkings ingerien uns bolets que augmentava la seva força. Pobles sud-americans utilitzaven el cafè i el cacaco per beneficiar-se’n energèticament. Veiem doncs que, l’existència del dopatge i la intenció de superar les barreres fisiològiques en perjudici de la salut ve de prou lluny. Fem un salt en el temps i la cafeïna ja fou utilitzada en la natació, atletisme i ciclisme a finals del segle XIX. Ara ja no es tracte de productes que podrien anomenar naturals, donem pas al coneixement de substàncies dopants, l’ús de les quals s’estén cada vegada més en el segle següent. Durant la segona guerra mundial augmenta el coneixement d’aquestes substàncies i es descobreixen els anabòlics esteroides, molt utilitzats sobretot en l’aviació.

Val a dir que el ciclisme és l’esport més controlat en aquest sentit tot i que també s’estableixen vigilàncies en altres activitats: futbol, tennis, atletisme...En els dos jocs olímpics de la dècada de 1950, van fer-se prou evidents, malgrat que no foren detectats, els abusos de productes dopants. El fet però que fou determinant es va produir l’any 1967 en el Tour de França. La mort d’un ciclista anglès en l’ascensió al Mont Ventoux. Simpson era un d’aquells aventurers solitaris, si tenim en compte que els més coneguts corredors eren francesos, italians i espanyols. El Ventoux és un coll d’una duresa extraordinària, amb uns trams de gran percentatge. Simpson va començar a perdre el sentit de la pedalada fins a desplomar-se. Va tornar a pujar a la bicicleta però uns pocs metres més amunt va caure inconscient. La ingesta d’amfetamines i també d’alcohol van produir-li la mort. Aquest fet, la mort d’en Simpson, fou el punt de partida dels controls antidopatge que es varen establir l’any següent. Tot i així només es feien en el Tour i no en les altres curses. Recordo –devia ser any 79-81 – que Platja d’Aro fou final d’una etapa de la Volta a Catalunya amb el punt d’arribada a dalt el Masnou. L’endemà el lloc de sortida va fer-se just on hi havia el Supermercat Star – jo hi treballava - a la carretera de la Vall d’Aro. Us en faríeu creus de la quantitat de xeringues buides que van deixar els corredors en els lavabos de l’establiment.

Els esports han arribat a ser i representar quelcom més que una activitat. Tenir esportistes de primer rang, guanyar medalles i títols –quantes més millor – és valorat en el sentit positiu dels països que en poden presumir. Són molts els diners que es desprenen en anar formant atletes que puguin mostrar les “excel•lències” del país que representen. Hom diria que els èxits esportius són imprescindibles pel bon nom del país, sense valorar altres aspectes força més importants.

Rel de la sentència contra Contador, en un canal francès de televisió i en un programa de titelles, han escenificat en clau d’humor, que en els èxits esportius dels atletes espanyols hi tenen força a veure conductes gota reglamentàries i que bona raó d’aquestes victòries són degudes a “ l’ajuda “ de productes estimulants. Gosaria afirmar que el dopatge és arreu i no cal posar-ne exemples. No entenc que el govern espanyol hagi presentat una queixa formal contra aquest programa. Un conflicte quasi diplomàtic en defensa de l’honorabilitat i la dignitat d’alguns esportistes que sense posar en dubte la seva honradesa esportiva i personal, tampoc cal estendre aquest fet com si fos un ultratge, una ofensa contra nosaltres. Ho deia més amunt. L’esport s’utilitza portes enfora però també es fa servir en profit intern. Del xovinisme francès ja en saben una estona – no cal fer-ne cas d’aquest fet concret – però de la manipulació que som objecte els ciutadans/es d’arreu del planeta amb la qüestió dels esports també és un fet prou evident.

 A mi també m’agraden els esports i si s’escau els miro a la televisió i m’hi passo estones prou entretingudes. Les dificultats creixen dia rere dia i el futur és incert. Ens cal lluitar per millorar una situació cada dia més injusta. No caiguem en el parany que alguns ens ofereixen de voler anar a buscar la solució en un camp de futbol, un estadi d’atletisme o una pista de tennis.