diumenge, 5 de febrer de 2012

Principi de neutralitat de l'Estat davant les religions



El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia ha admès la queixa de la senyora Resurreción Galera i haurà de ser readmesa com a professora de religió.La senyora Galera treballava de professora de religió en el col•legi públic Ferrer y Guardia – apa, que impartir aquesta disciplina en una escola amb aquest nom - a Almeria capital. L’any 2000 va casar-se amb un divorciat i per aquest motiu l’obispat d’Almeria no va proposar-la pel curs següent, raonant que no només cal transmetre el sentit de la religió alhora que també cal ser-ne un exemple. El seu casori amb el divorciat no era entès per l’església com una bona mostra del contingut religiós que impartia la professora. Han sigut onze anys de recursos fins que ara el TSJA ha sentenciat favorablement per aquesta senyora.

En aquest país – mireu que n’hi passen de “coses curioses “ – l’obispat tria les persones que segons el seu criteri són les més ben preparades per donar les classes de religió, el Ministeri de Educación les contracta i les paga i l’activitat laboral es fa en un centre que depèn de la Consejeria de Educación de la Junta de Andalucia. Dic curioses, perquè ara qui haurà de retribuir econòmicament a la senyora- parlem de milers d’euros - per aquests anys que segons la sentència hauria d’haver pogut treballar, i que per tant li correspon aquest dret salarial, no serà l’obispat d’Almeria que és el responsable d’aquest acomiadament indegut i que al meu entendre hauria de gratar-se la butxaca. Doncs, res de res, el contracte laboral és amb el Ministeri i en conseqüència, serà l’hisenda pública – aquesta que ens diuen que és la de tots – la que haurà de desembutxacar els diners.

He recuperat aquesta notícia perquè acabo de llegir que el senyor Rubalcaba - fa poca estona elegit nou secretari general del PSOE – s’ha compromès a revisar l’acord amb la santa Seu. El Concordat establert entre dos estats: l’espanyol i el Vaticà. Un conjunt d’acords en els que es contemplen les relacions amb aquesta confessió religiosa. A veure doncs, si quan retorni el PSOE a governar, s’establirà un nou tractat que no permeti aquest privilegi – i també d’altres que no esmento – que se li permeten a l’església catòlica. Gosaria afirmar que aquesta possibilitat és ben llunyana. Aquest llarg termini que imagino, no és degut a les difícils possibilitats que té el PSOE per retornar a la governació del país. Més aviat el que em determina aquesta sensació és que al govern socialista, si és dóna la circumstància, no tindrà el valor ni la voluntat política d’acomplir aquest compromís que avui anuncia el nou secretari general. La prova més palpable és que, durant més de 7 anys han tingut la governació del país i en cap moment l’esperit laic que hauria de defensar un partit d’esquerres l’han plantejat.

És indignant que l’església catòlica rebi una gran quantitat de diners, més encara en aquests moments de mancances que estem passant. És injust que una confessió religiosa tingui aquest tracte de favor en un estat democràtic. Una revisió no és suficient. El que ens cal és un estat laic, en el que les confessions religioses han de poder funcionar com qualsevol altre institució, però han de prendre una forma anàloga a una associació privada i els seus plantejaments o ensenyaments morals no han de ser imposats ni combatuts pels poders públics. L’Estat no ha reconèixer cap culte, ni pagar salaris, ni subvencions i ha de mantenir el principi de neutralitat sobre matèria religiosa.

El laïcisme permet l’expressió dels valors de la llibertat de consciència, d’una societat lliure, igualitària i democràtica i la laïcitat el pacte que conduís al conjunt de la ciutadania a una veritable convivència, que en cap cas representaria una agressió a les conviccions religioses. L’Estat és aconfessional però no pas laic en el sentit que no es propugna la completa separació entre l’estat i les creences religioses. Així queda expressat en la nostra Constitució en el sentit que cap confessió tindrà caràcter estatal, però afegeix la Carta Magna que els poders públics tindran en compte les creences de la societat espanyola i mantindran relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i altres religions. Aquestes relacions de cooperació són les que permeten a l’Estat espanyol, el tracte que afavoreix l’Església Catòlica. L’Estat espanyol no és laic, donat que manté amb l’Església Catòlica unes relacions de privilegi per aquesta confessió.