diumenge, 18 de març de 2012

Caldria limitar el dret d'indult. ( Els " bons oficis " d'en Duràn i Lleida )



Vagi per endavant el meu desacord amb el dret d’indult que pot exercir el govern en el cas que tot seguit explicaré. L’executiu, al meu entendre, no hauria de poder alliberar en funció del criteri polític, a persones que han sigut jutjades, sentenciades i condemnades per delictes relacionat amb la indeguda administració dels cabals públics. Aquesta facultat d’indultar, permet al poder polític actuar per damunt la llei. El dret de gràcia mai ha ser concedit per conveniències polítiques en benefici d’unes persones que han robat al poble.


Els fets començaren l’any 1995, els personatges foren jutjats el 2009 i fa pocs dies van ser indultats. Josep Mª Servitge, secretari general i per tant el “ número dos “ de la conselleria de Treball, fou condemnat a quatre anys i mig de presó per haver encarregat a una empresa uns estudis de dret laboral, que segons sentencia el tribunal no van tenir cap utilitat ni interès, uns informes inútils i copiats. Per aquests “ valuosos “ informes la Generalitat va pagar la quantitat de 7,6 milions de pessetes. Les empreses beneficiàries foren Gestumer i Sosecsa, que administrava Lorenzo Acuña, que també fou condemnat a dos anys i tres mesos de presó. El tribunal va declarar com a provat que va ser el secretari general qui va posar-se d’acord amb Acuña per encarregar-li els treballs, i disposar dels diners en benefici propi o de tercers que no han pogut ser identificats.

Es sospita que el diner malversat va servir per finançar Unió Democràtica de Catalunya. Voldria significar que Lorenzo Acuña, cunyat del diputat al Congrés i dirigent d’Unió senyor Sánchez Llibre, ja havia sigut condemnat a tretze mesos de presó per un cas similar en el Consorci de Turisme de Catalunya, un organisme que depèn de la Generalitat.

A proposta del ministre de Justícia, el senyor Gallardón, el consell de ministres ha atorgat l’indult als condemnats, una decisió que ha reduït aquestes penes a sengles multes de 3650 euros. Tot i que el fiscal i el tribunal sentenciador han informat contra l’indult, el govern no ho ha tingut en compte i els dos lladregots no hauran de complir la condemna de presó. Han retornat els diners aquests pocavergonyes i sobre quin argument es fonamenten les sancions? Si no ho tinc mal entès, l’indult és el perdó de la pena però no eximeix a la persona de la culpabilitat, però si que se li ha perdonat el compliment de la sentència.

Una vegada més el robatori de diners públics és de franc. Els lladres i malversadors de coll blanc i corbata no han de respondre davant el poble. Aquests delinqüents que han robat els diners públics de forma reiterada són excusats pel govern. La lacra de la corrupció queda impune i és del tot clar que la llei no és igual per a tothom. És indignant que determinades disposicions com aquesta – una decisió política – condueix a la ciutadania cap a la desafecció política. Ens sentim enganyats, precisament per les persones que amb més cura haurien de respectar la correcta administració dels diners públics. Com si fos una cantilena ens fan arribar el discurs de la honestedat, la honradesa i les “finestres obertes” quan de fet la realitat és del tot diferent. La promulgació d’una llei de transparència democràtica – la voluntat de les dues més importants formacions polítiques, PP, PSOE i també de C. i U. no s’expressa en aquest sentit - facilitaria la possibilitat d’accés a la informació que hauria de tenir la ciutadania. La democràcia va minvant en la mesura que els responsables públics no permeten la participació del poble. Cada dia són més les traves que els veïns/es tenim quan volem exercir el dret a la informació. No voldria que les meves paraules fossin interpretades en caràcter general. És de justícia reconèixer que de persones que entenen la política en el sentit d’una activitat humana que pot i ha de ser en benefici del comú, són la majoria, però si que és un fet prou preocupant la indiferència i fins i tot en alguns casos la crítica infundada – són tots una colla de lladres - a tots aquells que esmercen part del seu temps a la qüestió pública.

La capacitat de negociació i les bones relacions d’en Duràn i Lleida són prou ben conegudes. En aquest afer no vull pas estalviar-me donar-li l’enhorabona per haver aconseguit el dret de gràcia pels seus companys. Gosaria afirmar que aquet diputat ha sigut l’element bàsic per anar fent les passes apropiades per assolir aquest vergonyós indult. Malauradament el que no sabrem és el cost polític que ha representat. Aquesta és la pràctica política que no hauria de ser, que tan mala imatge dóna de dels responsables que hem triat en les eleccions. Caldria que quan som convocats a unes eleccions, valoréssim la importància d’aquell paper – que sembla poqueta cosa – però que decideix les persones que ens han de representar.

Em desdic de fer el llistat, en el que hi trobaríem una bona relació de noms prou coneguts. Ves a saber si també estan a l’aguait d’un bon indult. En Duràn i Lleida pot tenir encara prou feina per tirar endavant. Només li cal cercar i segur que trobarà la bona disposició del ministre de justícia i el vist i plau de l’executiu. Escandalós i políticament repugnant la ingerència del poder executiu sobre la branca judicial, per afavorir uns personatges que haurien d’acomplir les sentències i que alhora haurien de ser exclosos de retornar a la funció pública.