dilluns, 5 de març de 2012

Prous desnonaments.



La crisi econòmica que s’agreuja sense aturador, ha provocat i incrementa cada dia més la pèrdua de llocs de treball. Una de les conseqüències d’aquest fet és l’endeutament de moltes famílies en el pagament dels habitatges que havien adquirit.


L’actual Llei Hipotecària les condemna, al no poder fer front al deute, a trobar-se davant d’un procés de desnonament. Una circumstància que no només representa la pèrdua de l’habitatge sinó que també expressa un càstig i una recàrrega financera per la reclamació del pagament del deute. Aquella dita que sentíem de “ el pis l’acabarà de pagar el teu fill “ avui és una realitat. La persona endeutada tot i haver perdut l’habitatge i els diners pagats, ha de continuar abonant les quotes corresponents, una condemna que pot conduir-lo a l’exclusió social. Cal afegir-hi que en molts casos el desnonat es veu obligat a pagar l’impost de la plusvàlua. Un impost municipal que s’aplica a la diferència del valor del sòl de quan fou adquirit fins que es ven. És injust que una persona que perd el seu habitatge, que no el transfereix – quin benefici en treu? – hagi d’abonar aquest impost. La plusvàlua no pot ser bonificada, per tant caldria establir la possibilitat de devolució de l’import pagat. Queden exempts del pagament els majors de 65 anys i les persones de dependència important o gran dependència.

Cal reclamar la modificació de les normes, considerant la dació del pis com a pagament, de manera que en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute quedi liquidat. És inadmissible en un Estat social i democràtic que una persona que de forma involuntària esdevé insolvent, endemés de perdre la seva única vivenda, es quedi amb un deute astronòmic, degut a una situació financera de la qual no és responsable.

Anglaterra, França, Alemanya...s’aplica la llei coneguda com la “ llei de la segona oportunitat “ que contempla diferents maneres per resoldre la situació. A Anglaterra es regula la dació com a pagament, en la que l’hipotecat resta alliberat del deute amb l’entrega de l’immoble. A Alemanya, França i Portugal es contemplen diferents processos de negociació que poden confluir a la condonació del deute quan es tracta d’un deutor de bona fe.

Estem parlant d’un conflicte social que cada dia afecta a més persones i que en bona mesura es concreta en els nostres ajuntaments, que es veuen afectats per aquest problema i no poden atendre les necessitats socials que aquesta injusta situació crea. Els ajuntaments no tenen la capacitat legal per decidir sobre aquesta qüestió, però poden prendre posició sobre aquest afer que afecta a la ciutadania. Però si que el que pot fer i hauria de fer el nostre consistori és potenciar la creació, com ja s’ha fet en altres llocs, d’un oficina de mediació hipotecària. Pot estar presidida pel Síndic de Greuges i amb la col•laboració de l’oficina local d’habitatge, de representants del col•legi d’advocats, de les persones afectades i dels bancs, treballant perquè es pugui arribar a acords per evitar els desnonaments.