divendres, 6 d’abril de 2012

Can Rius. Ja n'hi ha prou de privilegis i de gaudir d'una platja privada.



Començaré per algunes consideracions de caràcter legal per tal de proveir d’aquest contingut l’escrit.


El Títol VIIè de la Constitució en l’article nª 132 diu textualment:

1.- La llei regularà el règim jurídic dels bens de domini públic i dels comunals inspirant-se en els principis d’inalienabilitat, imprescriptibilitat i inenbargabilitat i també en regularà la desafecció.

2.- Són bens de domini públic estatal els que la llei determini i, en qualsevol cas, la zona marítimo-terrestre, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i de la plataforma continental.

3.- Seran regulats per llei, el Patrimoni de l’Estat i el Patrimoni Nacional, i l’administració, defensa i conservació d’aquests.

Anem a la Llei de Costes que és la que desenvolupa aquest precepte constitucional.

L’article 28 de l’esmentada Llei, estableix una servitud d’accés al litoral, que haurà de ser pública i gratuïta. Disposa també aquesta norma que no es permeten, en cap cas, obres o instal•lacions que interrompin l’accés al mar.

No ho faré més llarg. Penso que queda prou clar que la llei expressa amb tota claredat que l’accés al litoral – només que sigui per donar-se el gust de banyar-se els peus amb l’aigua del mar – no es pot, en cap cas, privar.

La Comunitat de Propietaris de l’Edifici del Club de Mar, no respecta des de fa anys aquest dret. Endemés han construït uns dics que fan servir d’amarradors amb la conseqüent destrucció d’aquell tram de litoral. Utilitzen l’ús particular d’un bé de domini públic que la llei protegeix en benefici de l’interés i el dret de la comunitat, impedint l’accés a una part del litoral de Sant Feliu, que ha de ser públic i gratuït.

Han transcorregut molts anys i sense cap voluntat de responsabilitzar ningú, és una vergonya que encara avui, els propietaris del Club de Mar gaudeixin d’uns privilegis, mofant-se dels ciutadans. Turispania ha ignorat diferents requeriments que ha rebut en el sentit que obrís la porta més propera a la banda de mar, que enretirés tant la tanca que hi ha en el passeig del president Irla com la que es troba sota el “ niu de metralladores “. Aquestes ordres d’execució mai han sigut complimentades i els passos continuen barrats, sense que els ciutadans puguin exercir el dret que ens correspon.

Sembla que s’han donat els passos adients per acabar amb aquest injust aprofitament. El govern de la Generalitat ha resolt un expedient sancionador contra Turispania. La propietat ha rebut el requeriment per eliminar els elements que obstrueixen el pas al litoral. La resolució determina que les actuacions hauran de ser realitzades en el termini de vint dies a comptar des de la notificació i per la informació que disposo el termini ja s’ha exhaurit. El senyor Alcalde, al meu entendre amb el degut bon criteri, va atendre el prec de la propietat per tal d’ampliar uns dies el termini, atenent la petició dels veïns, que volien prendre mesures per ampliar la seguretat de les vivendes. L’alcalde parla d’una “ actitud bel•ligerant “ per part d’aquesta gent, quan des del govern es volia arribar a una solució de compromís i bona entesa. Aquesta afirmació del nostre batlle, és ben entenedora, donat que Turispania ha presentat un recurs contra la resolució, que Costes no està disposat acceptar.

Vull prendre’m la llicència de convidar a la ciutadania a expressar-se públicament en defensa del dret que tenim a disposar d’un espai que és nostre i de qualsevol altre persona que tingui el bon encert de visitar-nos. El govern de la ciutat i tots els partits polítics amb representació al nostre ajuntament han dit la seva, posant-se d’acord per acabar amb una situació de privilegi, incompatible en un Estat de Dret. Penso que hauríem de servir-nos dels mitjans d’informació per fer sentir la nostra veu. Una carta als diaris, el parer expressat en els nous canals de comunicació, si tenim responsabilitats en alguna associació també fer-ne ús i parlar-ne amb els amics i persones conegudes. Els polítics han fet la seva feina, la que els pertocava, però el veïnatge també ha de fer-li saber a totes aquestes persones que no han respectat els nostres drets, que ja n’hi ha prou, que no han de disposar d’una platja privada.