diumenge, 1 d’abril de 2012

Germans Anlló




Han transcorregut 10 anys del decés dels germans Joan i Francesc Anlló, que van morir per causes naturals sense deixar testament. La Generalitat és l’adjudicatària i l’encarregada de gestionar aquesta herència intestada. A banda d’una subhasta que fou licitada fa pocs mesos, la concreció d’aquests béns fins avui no s’ha transformat en diners. No és pas la meva intenció, entrar en el debat de com s’ha pogut dilatar en el temps, aquesta qüestió que al meu entendre hauria d’haver sigut resolta força abans. Una herència que s’ha anat deturant a la direcció general del Patrimoni de la Generalitat.

Segons indica el govern de la ciutat, sembla que aquest llarg camí, comença el darrer tram. Manifesta el senyor Alcalde, que si no hi ha res de nou, el proper mes d’octubre els vuit hotels i altres immobles que hi han seran subhastats. Una bona notícia malgrat que la crisi immobiliària d’aquests darrers anys, haurà minvat el valor d’aquests edificis.

Com a veí de Sant Feliu vull donar el meu parer de quina destinació haurien de donar-se als diners producte d’aquestes subhastes. Crec que el destí del valor d’aquesta herència hauria de significar un impuls de contingut turístic, social i cultural, que beneficiï el conjunt de la població.

La manca de places hoteleres és un fet que no s’adiu amb la importància que el sector turístic representa per la nostra ciutat. El sector de l’hotel Panorama i l’àmbit de la façana de la Rambla del Portalet, que comprèn des de l’hotel Rex fins la cantonada amb el bar Xic, em sembla que haurien de ser els espais destinats a promocionar i ampliar la capacitat hotelera.

En la vessant social comptem a Sant Feliu amb un centre assistencial que des de fa llargs anys empara un valuós servei a la comunitat. Em refereixo a l’Asil, que no hauria de quedar al marge d’aquests diners que el nostre ajuntament disposarà. Que l’Ajuntament – en representació de la voluntat popular - decideixi impulsar mesures en el sentit de millorar aquest aspecte tan important de la sensibilitat social, és una disposició que s’hauria de prioritzar.

La cultura expressada des de la vessant històrica de la nostra vila, hauria de ser una de les fites principals per conformar Sant Feliu com una de les ciutats davanteres en aquest aspecte. La rehabilitació de la Porta Ferrada i la recuperació Monestir, el projecte del museu Thyssen i el suport a l’àrea de Cultura i al Museu de la Ciutat han de ser valorats i considerats a l’hora d’assignar els diners de l’herència.

Contemplo també l’opció de reservar un dels immobles a cobrir les necessitats d’habitatge social, destinat en preferència cap a les persones joves i a la gent gran. Ben segur que en la situació econòmica actual la promoció d’habitatge públic és difícil de concretar en el temps. Però també considero – allò del roc a la faixa - que disposar d’un edifici és una passa prou important que cal tenir en compte.

Aquests diners han de deixar una “traça”. Vull dir, que transcorreguts els anys, els ciutadans/es quan recordin les decisions que es varen prendre en el moment de la disposició d’aquells diners, puguin fer-ne una valoració positiva, en el sentit que el govern de la ciutat en tant que representant de la voluntat popular, va decidir destinar aquella “ herència “, prioritzant els interessos de la comunitat.