dimecres, 9 de maig de 2012

El Priorat de Serrabona


Un cap de setmana prou ben aprofitat, el que varem passar la Joana, la nostra filla gran Núria i el que “subscriu”. Feia temps que la Joana volia anar a veure el seu germà. En “Seviu” viu a Sant Feliu d’Avall, a l’altra banda de la frontera, a la Catalunya nord, amb el Canigó encara nevat tot mirant-se la vall.


El divendres al vespre, amb la Núria, varem pensar que podrien fer un tomb per aquells indrets. El dissabte per nosaltres i el diumenge per complimentar la trobada familiar. Decidirem fer una visita al Priorat de Serrabona. La Núria ja hi havia estat, coneixia aquell monestir i va dir-nos que tornar-hi ja li agradaria.



Us ben asseguro que el viatge valgué la pena. El Priorat de Serrabona, situat al massís dels Aspres a la comarca del Rosselló, al cim de la vall del riu Bulès, és considerat com un dels més impressionants edificis d’art romànic. L’entorn és àrid i abrupte i el monestir assentat al bell mig d’una petita esplanada et sorprèn amb la rudesa de la seva arquitectura. Unes parets sòlides, només amb unes espitlleres i sense cap mena d’afegit arquitectònic. El campanar és una torra quadrada i massissa, en el que l’escassa claror que hi entra ho fa per unes petites finestres. Ullat l’aspecte exterior del Priorat, vaig pensar que el que veuria seria una construcció romànica com tantes d’altres.

El contrast entre aquelles parets eixutes i el claustre que és d’una sola galeria amb quatre capitells i amb uns pilars en forma d’arcada dins la roca natural amb el suport de dues columnes de marbre agermanades i que dóna a l’exterior sobre un imponent paisatge, tot just quan acabes d’entrar, és la primera de les impressions que t’acompanyaran al llarg de la visita. L’any 1069, l’església Nostra Senyora de Serrabona només està constituïda per una única nau llarga i estreta i aquest fou l’origen d’aquest monestir, amb el permís dels vescomtes de Cerdanya-Conflent d’acord amb el bisbe d’Elna. Setze religiosos de l’ordre de Sant Agustí s’instal•laren en aquella església primitiva. Entre els anys 1082 i el 1151 l’església de Santa Maria es realitzen un conjunt de construccions: un campanar, un col•lateral, un transsepte, absis, el claustre. La finalització d’aquest ampliació és la construcció l’any 1151, de la tribuna. És la joia de l’escultura del patrimoni català romànic. Construïda amb el marbre rosa del Conflent, té forma de cub amb quasi sis metres de façana, cinc de profunditat i tres d’alçada. La tribuna dos espais destinats a dues funcions diferents. La part superior de la plataforma s’utilitza com a cor de cant mentre que la part inferior és un cor de pregària. Els escultors volgueren significar el darrer text dels evangelis, el “ Beatus”, que descriu l’apocalipsi de St. Joan. La tribuna de Serrabona i en particular la seva façana és el més bell exemple d’aquest tema en tota la Catalunya Nord. Deixes anar el pensament i t’esbalaeix i et sorprèn com podien viure aquelles persones, en aquell indret feréstec fa un miler d’anys. Hi dones voltes però no ho acabo d’entendre. Només el sentit religiós els podia haver aconduït a aquella vida?



Com tants monuments catalans, el priorat de Serrabona pateix el transcurs i els atzars de la història abans de caure en l’oblit. L’any 1630 i donat l’estat en el que es trobava el capítol d’Elna preveu la seva destrucció que afortunadament no es porta a cap. Amb el tractat dels Pirineus el priorat és incorporat a França i pateix les corresponents confiscacions fins al punt que no té altra utilitat que de refugi pels pastors i el seus remats. A partir de l’any 1836, es consolida l’edifici i del 1906 al 1922 es restaura; tots els condicionaments defensius lligats a la seva història són enderrocats i es recupera el priorat. Ençà, el Consell General dels Pirineus Orientals n’és el propietari.

Voldria explicar-me més sobre aquesta anada al priorat, però no disposo dels coneixements suficients sobre el romànic. Descriure amb més detall el que vaig veure. Gaudeixo de la història del meu país i procuro aprendre del passat per entendre’m. Ara que el dia s’ha allargassat és una bona i profitosa sortida. Un parell d’horetes, sense presses. Abans d’arribar a Perpinyà, agafeu la N116, direcció Prades i Andorra. Sortiu a Ille s/ Tet i aneu per la D618 cap a Bouleternere i seguiu “ Priorat de Serrabona”. La carretera segueix paral•lela al riu Boulés, una ruta de muntanya però de força bon fer, a banda que en algun indret la carretera s’estreny. Suredes, alzinars i rouredes us faran companyia. Les roselles, gatoses i ginesteres ben florides, amb els colors que fan més agradable el viatge. I si sou aficionats i us plauen les plantes i les flors, a la sortida del monestir podreu fer la passejada botànica. Cada planta i flor, ben cuidades i amb la denominació en llatí, català i francès.



Una diada amb una mica de tot. Sol, plovisc a voltes i per acabar-ho d’adobar una forta pedregada a darrera hora. A l’hora de dinar, aixoplugats a l’entrada del poblet de Boulès
d’Amunt. Però amb la cara de pasqües per haver-ho passat de primera.