diumenge, 13 de maig de 2012

Civisme i convivència. Qualitat de vida.



El trànsit de vehicles és un fet que ha esdevingut un problema de difícil solució. No només en les grans ciutats, també en els pobles i viles, fins i tot les més petites. Tots o quasi tots, volem aplaçar el nostre cotxe a tocar el lloc on volem desplaçar-nos. Massa sovint, ni fem quatre passos per anar a buscar el diari o per comprar el nostre pa de cada dia. Trobar un indret per aparcar, a voltes és un patiment, quan bé prou ens el podríem estalviar, si ens “ oblidéssim “ de la clau per engegar el motor i moguéssim l’esquelet. Els nostres governants municipals s’escarrassen d’allò més per cercar emplaçaments per aparcar. Tothom en demana i n’exigeix.


Trobar un lloc per aparcar, és com una mena de lluita, i un cop aplegat l’espai, de vegades hom experimenta una certa satisfacció malaltissa, al veure que encara d’altres malden per aconseguir-ho. Sense deixar de banda, penoses i fins i tot vergonyoses actituds, que s’originen entre persones que arriben a la discussió per discrepar sobre qui té la preferència per estacionar el cotxe. Mostres d’una manca de convivència que ens hauria de fer reflexionar. Gosaria afirmar, que tenim una dependència desenraonada de l’automòbil, que ens trasbalsa, i ens acondueix a actituds i comportaments que hauríem de defugir. Permeteu-me aquesta cita: “ qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra “. Jo no ho faré pas, perquè també certes vegades no he obrat com hauria calgut, en el sentit d’estacionar-me en un lloc que no corresponia, però sempre sense posar en perill la seguretat d’altre.

Respectar la normativa que contempla el codi de circulació, caldria que fos una pràctica que bé prou ens ajudaria a millorar les nostres relacions de convivència. Una bona costum, que donades les difícils circumstàncies que avui hem de suportar, hauríem de tenir com hàbit. Les bones pràctiques cíviques, ens ajudarien a enriquir la qualitat de vida. Les normes que ens ensenyaren els nostres pares, malauradament les anem perdent i assenyat fora recuperar-les. Cedir el pas a una persona de més edat, un cop de mà sempre que puguem, transitar per la vorera que ens correspon, servir-se de les paraules gràcies i sisplau molt més sovint, una mirada amable quan s’escaigui...

Revenint a les normes de circulació, dol i molt, la cada dia més sovintejada mala costum de no respectar els espais reservats a les persones amb dificultats de mobilitat. Entristeix veure com no es respecten aquests espais. S’ocupen els llocs que per solidaritat haurien de ser sempre respectats. Conviure és estimar i ser corresponsable amb els demés. La bona ciutadania és un deure que hem de millorar. Fem-ho, tots en sortirem beneficiats.