dilluns, 14 de maig de 2012

QUIN " PARTIDÀS ". Amb majúscules, clar que si !!




Sovint, quan hom es posa a teclejar tot jugant amb les paraules i l’ànim és plaent – com avui és el cas – quan fineix les quatre ratlles que amb bona voluntat ha aconseguit escriure, s’adona compte que hauria d’haver sigut menys agosarat en el to del comentari. Vaja, que potser no hauria d’haver emprat tants acomodats qualificatius. D’antuvi, doncs, excusar-me per si avui “ em passo de rosca “ i considereu que hauria d’haver estat més mesurat.


L’estona que van oferir-me els vailets diumenge passat, és d’aquelles que deixen un record que resta a la memòria. Quin “partidàs”!! M’ho vaig passar de primera i no dubto que tots vosaltres també vareu compartir aquesta satisfacció. El matx fou competit, jugat amb ardidesa i a voltes superant situacions veritablement difícils. Hi varen posar voluntat, ànim i sobremuntant moments en que només la confiança i el convenciment que varen mostrar els vailets, feren possible capgirar un resultat advers en el marcador. Una mostra del treball col•lectiu que al meu entendre va millorant i que els ha de conduir a polir, mica en mica, sense presses – amb esforç i constància, valors que prou ens han mostrat els nostres vailets – la destresa amb la pilota. Tot just han encetat un nou torneig, se les hauran de veure amb equips més ben preparats. Un repte que els exigirà un major afany, un millor abrivament, però que alhora els servirà per avançar. Voluntat de ser i compromís compartit hi és, els vailets ho palesen en cada partit. Els hi hem d’agrair l’exemple que ens donen, de saber participar en una fita comuna, amb l’ànim de convivència i de solidaritat que saben conrear. Uns valors, que nosaltres els més grans, caldria que en prenguéssim bona nota. Permeteu-me aquesta llicència que em prenc sense cap ànim exemplificant: passem temps difícils, situacions costerudes i l’esperit de la solidaritat i la convivència a les que feia referència parlant dels vailets, són cabals que també els hauríem de compartir nosaltres.

Els “ suporters” també sabérem animar la quitxalla. Amb el càntic del bàsquet cristinenc, a plena veu, tot i que caldrà assajar-lo per millorar-ne la melodia, picant de mans i donant-los el nostre suport. I també, com sempre, aplaudint les bones jugades de l’equip foraster. Dóna gust venir als partits, m’hi sento a gust, tots vosaltres en sou “responsables”. M’he perdut els dos primers – no per manca de ganes de venir – i vist el de diumenge passat, m’esmerçaré per no ser-ne absent en els propers.

El meu sincer reconeixement a l’entrenador i a les dues persones que també ajuden als nostres vailets. Llur feina hem d’agrair-la i així ho manifesto. Gràcies!!

I, si per de cas, algun dels vailets llegeix aquestes ratlles, voldria fer-li pervenir aquesta reflexió. Vareu jugar molt bé, un matx excel•lent i vostre és el mèrit. Però també cal que valoreu, que la sana satisfacció que podeu tenir, en bona mesura també és deguda a la qualitat de l’equip contrari que fa més meritòria la vostra victòria. Els vailets de la comarca de l’Estany, també ho van fer de primera.