dimarts, 1 de maig de 2012

Un breu relat el dia Internacional dels Treballadors



M’han contat que fa forces anys, un pobre nen treballava en una fàbrica fent sabates folrades de pell.


Aquest nano es va passar tota la seva infància treballant i va haver de veure com uns quants dels seus companys de treball es quedaven sense dit o sense tot un braç sencer per culpa de les màquines, que al final van acabar substituint els treballadors, però això ja és un altre tema.

El cas és que va perdre tota la seva infància en una fàbrica, en condicions pèssimes i salari mínim i que cada vegada que s’anava fent més gran, el salari es reduïa.

Un dia el nen va demanar si podia anar a rentar-se les mans al lavabo perquè tenia les mans plenes d’estelles de la sola de fusta de les sabates. El vigilant se’l va mirar amb una cara furiosa i de cop el va agafar del braç, el va tirar a terra i li va dir: “ Si tornes a preguntar-me una tonteria com aquesta t’acomiado i ademés la pròxima setmana no cobraràs per haver dit aquesta “sandez”.

El pobre nen espantat va anar ràpidament a la màquina i no va tornar a obrir la boca. L’infant l’endemà no va tornar a treballar a la indústria tot pensant que podria perdre una mà i treballar com un esclau.

Aquest és un conte inventat, he decidit fer un relat que expliqui la realitat per fer obrir els ulls al lector.





Martí Rovira Pujol