dimecres, 27 de juny de 2012

Amigues i amics que estimem la nostra terra.




Hi trobareu moltes faltes en aquest escrit, sem va nega el dret d’aprendre la llengua dels meus pares i avis el poc temps que vach anar a l’escola, No i fa res segur que mentendreu.


El català torna a estar amenasat i volen fer creure que es el castellá que esta en perill. Una mentida perqué quan vaig a plasa puc veure que els que parlem el català també sabem parlar en castellà, ens fem entendre. La menuda de casa, que ha fet cinq anys parla en català però també enten el castellà quan encara no a comensat a apendrel a lescola.


Jo pensava que am la democracia mai mes el català seria
persseguit. Amb el franquisme van voler que el català desaparagues però no van poder. Els nostres avis i pares ens varen enseñar a parlar igual que ells havien apres dels seus avis i pares. A lescola els pocs llibres que teniem eren en castellà, el cine també i llegir sempre havia de ser en castellà. Temps dificils que varem saber superar. Ens estimem la nostra llengua i també respectem la manera de parlar dels altres. Volem tenir el dret que el catala sa denseñar a les escoles, que ha de ser la nostra llengua, la de Catalunya.

Els cadells del franquisme volen tornar a ferirnus i posen lleis contra el català. Estan malalts, ens tenen enveja y només volen els nostres diners i maltractarnos. No podran, una vegada més ens negarem a callar i posarem la nostra voluntat per defensar la nostra llengua.

No tinc vergonya per escriure malament. Podria haverme ajudat en Pere pero penso que aquestes ratlles son la mostra del que mai mes hauria de ser. Nega a una persona apendre la seva llengua.



Joana.