dijous, 14 de juny de 2012

Diguem prou!! Trepitxen la nostra dignitat!! Revolució democràtica!!


Les entitats financeres volen quantitats milionàries sense cap classe d’intervenció del poder polític, tot i tractar-se de diners dels ciutadans. Diners entregats amb l’obligació de destinar-los a ajudar les petites i mitjanes empreses ( pòlisses de crèdit i avals per aturar en el possible la sagnia de l’atur) i a les famílies. Preguntat el senyor vicepresident i ministre d’economia del govern, el senyor Solbes, en referència a la decisió que va prendre el Consell de Ministres divendres passat “ d’invertir “ 40 mil milions d’euros a les entitats financeres privades, va respondre que no es demanarien garanties per tal d’assegurar el bon fi d’aquests diners, argumentant que la feina del govern no és dir a la banca la millor manera de gestionar aquesta dinerada. Qui millor que els banquers per saber com fer-ne el millor ús en benefici de la ciutadania. Ells, els banquers, bé prou en saben de remenar els calerons.

Senyor Solbes, vostè, el responsable de la hisenda pública, ha de rendir comptes. Com gosa dir que els serà permès als gestors d’aquestes entitats disposar lliurament d’aquests diners? Els bancs i també les caixes han estimulat les hipoteques, incitant al ciutadà a endeutar-se. Per acabar de fer el pes, la senyora Elena Salgado, l’altra vicepresidenta, ens afirma que aquests diners serviran per comprar actius de qualitat i sanejar la banca. Augmentar crèdits per a les petites i mitjanes empreses i ajudar en el pagament de les hipoteques a les persones que sens dubte tindran – de fet unes quantes ja en pateixen – dificultats per complir amb el deute, és el que el govern hauria de garantir amb aquests doblers.

D’altra banda, el senyor Zapatero ens afirma que la situació bancària en el nostre país no ha de preocupar-nos. Les entitats financeres pel dir del President del Govern gaudeixen d’una salut de primera. Jo em pregunto que si la situació no és tan preocupant perquè abocar-hi tants diners. Recordem que “ l’aportació “ de diners públics per salvar les males arts i la cobdícia d’alguns banquers, els ciutadans ja ho varem fer. Banesto, Rumasa, Argentaria... Quants milions i milions de pessetes va costar-nos el que en termes financers es coneix com “reflotar “?. Vaig errat senyor President, si penso que el que ens espera serà una pèrdua de qualitat en els serveis? En la sanitat, l’ensenyament, en el retard en l’aplicació de la llei de dependència...De vostè i de les decisions que prengui depèn que l’avidesa d’uns pocavergonyes, no l’hàgim de pagar, que no recaigui sobre les espatlles dels de sempre, que no sigui que amb diners públics – que són els de tots – omplim les butxaques d’uns lladregots de coll blanc i corbata. Permetre que aquests diners siguin administrats sense la deguda fiscalització dels poders públics – que són vostès – és una mostra fefaent que no compleixen amb el seu deure.

Uns quants paràgrafs del que vaig escriure el mes d’octubre de l’any 2008. He volgut recuperar-los, han passat quasi 4 anys i tinc la percepció que la situació es repeteix. Més clar encara, que empitjora.


--------------------------------------------------------------------------





Ja hi tornem a ser!! Ens diuen i repeteixen des de fa anys que sense recapitalitzar les arques buides de les entitats bancàries el país no pot anar endavant. Ens afirmen – ja des de les primeres ajudes que el PSOE va aprovar – que els diners seran emprats en ajudes a la petita i mitjana empresa i també a les persones. Han transcorregut prop de quatre anys i la situació de crisi creix i tenim la impressió que el devenir cada dia serà més preocupant. Vagaré en el que pugui de mencionar quantitats concretes. Tinc la percepció que ni els mateixos responsables d’aquesta “ violència “ contra la ciutadania, desconeixen l’abast real. S’han enganyat entre ells mateixos i la desconfiança els ha conduit a una situació en la que no poden saber el veritable valor econòmic del que tenen. Han de venir uns entesos per quantificar la dinerada que cal per recuperar la credibilitat financera. La crisi no para de créixer i han desaparegut com si s’haguessin volatilitzat, talment com si un cicló s’hagués emportat cap a l’espai inabastable, quantitats de diners, que recorden magnituds només contemplades en el camp de l’astronomia.



Els doblers hi són, no s’han perdut ni deixatat. L’ànsia de diner d’una banda – pròpia en el món de les finances – i la permissivitat dels que haurien d’haver vetllat per la correcta administració d’aquests cabals, han possibilitat que els doblers hagin anat a acabar d’engruixir les butxaques d’aquests malalts afectats per la cobdícia; un mal que no els hauria d’excusar de les responsabilitats que tenen, començant per retornar els diners que ens han robat amb pràctiques fraudulentes. I també responen davant la justícia en el cas que hi podés haver delicte penal. Sense oblidar-nos dels que amb la seva incompetència política – els nostres fiadors – no han assumit el deure de garantir els diners públics. Inclús, a voltes, també beneficiant-se en profit propi d’uns diners que haurien d’haver protegit. Diria que són els més còmplices amb el lladronici que estem patint. També han de respondre davant la justícia.



Una vegada més, des del poder polític, se’ns assegura que aquests nous diners que aniran a la banca no seran a compte de l’erari públic. No sóc un entès en qüestions financeres, no cal. Ens volen fer combregar amb rodes de molí, insistint en el discurs que en aquesta ocasió no hi haurem de posar ni cinc de calaix. Aquests diners, que de fet encara no sabem la quantitat, aniran a sanejar la banca. Però mireu per on, les entitats financeres no són les responsables d’aquest crèdit, ajuda, intervenció...



El FROB és un organisme estatal que depèn del ministeri d’economia, que fou creat el mes de juny de 2009 per un decret llei i el seu objecte és gestionar els processos de reestructuració d’entitats de crèdit i contribuir a reforçar els recursos propis de les mateixes. Clar i net. El responsable d’aquesta dinerada és el govern i per tant és un deute públic, del qual hem de respondre els ciutadans d’aquest país. Els bancs que puguin acollir-se al FROB no seran responsables davant els creditors, ho serem nosaltres amb el diner públic, amb els nostres impostos. L’article 135 de la Constitució que fa prop d’un any van modificar el PP i el PSOE, manifesta clarament que: LOS CRÉDITOS PARA LOS INTERESES Y EL CAPITAL DE LA DEUDA PÚBLICA, SON PAGOS QUE GOZARAN DE PRIORIDAD ABSOLUTA. Queda prou clar que els interessos que començaran a caure tot seguit es pagaran de les nostres butxaques.



Ens enganyen i ho fan sense embuts. Ens menystenen i tenen la cara dura suficient per maltractar-nos. No donen compte de res, no respecten la sobirania del poble i al damunt són tan pocavergonyes com per dir-nos que millor que no sapiguem el que passa, per un bé nostre. Vaja que som uns imbècils, incapaços d’entendre. Em repugnen. No respecten la nostra dignitat que ens correspon pel fet de ser persones, ignoren el valor de la ciutadania i són pitjors que els impresentables homes de “ negoci “ que continuen robant-nos amb la convivència d’aquests polítics corruptes. I ja fa anys de tot això. Els responsables del PP i del PSOE no tenen vergonya i s’amaguen la corrupció, els uns als altres. Em fan fàstic!! Tinc 75 anys i mai havia sentit tanta aversió cap a unes persones que han practicat el “ terrorisme polític “. Són els responsables de la misèria i també la fam que s’ha escampat i encara empitjorarà en el nostre país. Diguem prou, hem d’enfrontar-nos democràticament contra aquests malfactors. No hem de permetre que ens robin la nostra dignitat.