dimecres, 20 de juny de 2012

Diu en FUMI, que ens cal agafar " l'insecticida ".



Encara no ha dimitit, que ja ho hauria d’haver fet i entretant presideix l’acte de l'informe anual del poder judicial. Demà es celebra el bicentenari de la institució del Tribunal Suprem. El dia 17 d’abril de 1812, rel de la proclamació de la Constitució de Cadis. Un acte, el de la commemoració de la Constitució lliberal, que per decència personal l’actual President del CGPJ i del TS, no hauria de presidir.


Sembla que demà presentarà llur dimissió i ho raona en el sentit que no compta amb el suficient suport de la majoria. Mentida!!. Quan un dels vocals va denunciar una pretesa – sempre suposició – manca de justificació d’uns diners públics, Dívar va respondre que només era responsable davant la seva consciència. Que no tenia cap sentit de responsabilitat personal ni professional i per tant que no venia obligat a donar cap mena d’explicació. Edificant l’argument del President, que no oblidem és el màxim responsable del poder judicial, donant exemple de transparència des d’una de les màximes autoritats de l’Estat. La lleialtat i la dignitat professional valorades positivament per qui hauria d’exemplificar la idea del Dret i del respecte al Dret que hauria de tenir aquest personatge. La desconfiança, el malveure que tenim de la justícia augmenta i aquest comportament de Dívar es desdiu del seu deure de garantir un poder judicial al servei de la ciutadania. Hauria de vetllar, aquesta és la funció essencial del CGPJ, per la correcta administració de la justícia i també de la selecció i formació dels jutges. Dívar ha de dimitir, ha malmès la imatge del sistema judicial i professionalment no disposa dels valors imprescindibles – ètica, estètica i autoritat moral – per presidir el màxim òrgan de la judicatura. Persones que representen les institucions bàsiques d’un Estat de Dret, no només han d’acomplir llurs responsabilitats, endemés han de ser curosos en els seus actes i quan es produeix una situació que posi en dubte les seves accions, han de respondre públicament. El CGPJ és un òrgan polític, es triat pel Parlament, no té competències jurídiques efectives en el sentit d’administrar justícia, però si que el senyor Dívar hauria d’haver comparegut al Congrés per explicar-se. No ho ha fet i a més amb un discurs interessat en defensa de la independència del poder judicial s’esmuny de donar explicacions sobre els diners dels seus viatges.

Dívar va manifestar que dijous prendrà una “ decisió rotunda i contundent “ que podríem interpretar que serà la dimissió. Caldrà elegir un nou President i entretant el senyor Fernando de Rosa ocuparà la presidència, però només del CGPJ. La presidència del Suprem l’ocuparia també interinament Juan Antonio Xiol. El senyor de Rosa ha avançat que treballarà per tal que sigui aprovat el pla de transparència i que serà obligatori que tots els consellers expliquin i detallin l’ús que fan dels diners dels pressupostos. Massa pressa i en primer lloc que tots comencin per rendir comptes dels diners. El que ha passat, penso que és entenedor que així ho comprengui, no ha sigut un fet puntual. Fins que un dels consellers no va decidir denunciar el fet, quin era el comportament dels consellers? Recordo haver escoltat les declaracions que va fer el denunciant, manifestant que els companys li havien retret que no ho hagués dit en el si del Consell. Que ho hagués fet davant la fiscalia no els va semblar bé. Allò de la roba bruta... i anem fent. Vint consellers, 18 nomenats pel PP i el PSOE i els altres dos triats per C. i U. i el PNV. Què són càrrecs polítics? Sens dubte i penso que ací comença el problema, no pel fet de tenir un pensament polític – tots el tenim el nostre parer – però no pot raure en la decisió d’unes persones triades sota condicionament polític, la democràtica independència del poder judicial. L’altra dia, penso que encara no s’havia produït el cas Dívar, xerrant a peu de carrer amb l’amic Jordi Vilà, varem coincidir en la necessitat que els administradors de la justícia siguin triats també de forma directa. Que siguem els ciutadans els que escollim les persones que han de conformar el poder judicial.

L’amic Fumi, el gat de casa, acostuma a posar-se al meu costat força sovint quan em poso a escriure, al cantell de la taula. És un tafaner, qualitat pròpia dels de la seva espècie. Dorm sempre amb un ull sense tancar del tot i a l’aguait del que pot passar. Xerrem sovint i m’ha demanat de dir-hi la seva. M’explica que els gats tenen dos perills des de tota la vida: els armaris tancats i les dones ben endreçades i amb l'escombra a la mà. Ara potser no tant, perquè les coses han canviat i el tracte que rebem és ben diferent del que havien hagut de patir durant llargs segles. La “ manduca “ era el més important. A vosaltres, diu en Fumi, us cal fer net de les puces i els paràsits que teniu al damunt. Una caterva de personatges que composen una cleptocràcia que afecta la justícia i als poders legislatiu i executiu. El sentit d’Estat es corromp i l’aprofitament dels cabals públics en profit personal i el domini dels lladres provoquen l’afebliment de les economies. La cleptocràcia, el domini dels que roben, també es produeix en règims d’aparença democràtica i amic Pere, aquest és el problema més important que teniu al damunt. Els gats la sabem “ molt llarga “ i cal que entre tots agafeu “ l’insecticida “ i elimineu aquests individus. Afegeix en Fumi, que els gats són molt ajogassats i que els agrada molt saltar, córrer i gratar-se amb complaença la panxa. M’expressa el greu que li va saber, no haver pogut contemplar a dues d’aquestes puces i paràsits, asseguts a la mateixa taula el dia de la presentació de l'informe del poder  judicial. El “ mataelefants “ va trobar l’excusa per no ser-hi, quin fart de riure diu en Fumi que s’hauria fet.