dissabte, 2 de juny de 2012

Les Torres del Fum i del Corn



Avui sí. Feia dies que hi donava voltes però la cosa quedava en el no res. M’havia compromès a pujar a la torre del Fum. Aquest matí, aprofitant els actes que s’han organitzat en record del primer Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava, hi havia una visita a les torres del Corn i del Fum del nostre Monestir. He decidit que no podia quedar-me enrere i que calia aprofitar l’ocasió.


Es Convent, que era així com coneixem aquell edifici els veïns de Monticalvari jo l’havia conegut habitat. Parlo de fa més de seixanta anys i no vull deixar de recordar aquelles persones que hi vivien. Alguna quedarà a la banda però vull fer-ne memòria. Dues famílies de les primeres vingudes d’Andalusia, quan encara del Poble Nou ni se’n parlava. Els Rojo i els Campayo, encara l’altre dia amb la Joana vam poder saludar una filla Rojo. Els Guillem de cognom, pare i fill, més coneguts amb el sobrenom dels “Gallina”. En Federic, el fill està asilat al Centre de Gent Gran. La Catalina ( sa Ratxa ) que era vídua, el seu home morí al front. Els Josep Clarà ( els Ferreritos ) pare i fill, tots dos ja desapareguts. Una anys difícils i que aquesta gent anaven tramuntant amb moltes estretors. Vivien a les cel•les que havien ocupat els monjos feia tants anys.

Si ara aquella bona gent pogués veure com ha quedat es Convent no s’ho creurien. La restauració que s’ha fet d’aquest indret, el nostre Monestir – el rovell de l’ou de la nostra vila – val la pena sovintejar-lo i no només anar-hi una vegada. El grupet d’aquest matí hem passejat per la torre del Corn, de fàcil accés des del tercer pis. Per atansar-se a la torre del Fum ens ha calgut baixar fins el primer pis. Aquí no hi ha ascensor i cames ben disposades i amb l’alè a fons, graons i més graons. Hi he arribat. A mitja caminada he pensat que no me’n sortiria però he pensat que ho feia avui o mai. Sant Feliu als nostres peus. Les campanes sota nostra i les tres banderes ben esteses pel vent. He pensat amb Don Fermín, el confessor de la Regenta, que contemplava Vetusta des del campanar de la Catedral, amb l’ànim de governar la diòcesi. Ves a saber si també l’abat Panyella, des del cim de les dues torres, no va haver de lluitar contra les temptacions terrenals.

Fa quinze dies, per festejar el dia Internacional dels Museus, Els Amics del Museu de la nostra vila, van organitzar un “ Sopar Monacal”. Cuinats propis d’aquella època que poden trobar-se en el “Llibre Verd “. A la sala, on era la biblioteca del Monestir, ens hi varem aplegar un bon nombre de persones que vam poder tastar com entrant una porrada, espinacs amb formatge i per darrer plat un “ Peix Bullit “ una mena de suquet d’escrita. Un saborós recuit amb mel i sucre per finir l’àpat. L’escola de música va oferir-nos unes peces que van fer que la vetllada fos esplèndida. Un vespre d’aquells que deixen un bon record, en el marc del Monestir, la joia de la nostra corona. Mercès a totes les persones que van fer possible aquella vetllada.

Posseïm l’espai, el Monestir i ens cal saber-lo “ vestir”. S’han donat passos en aquest sentit i sembla que hi projectes prou ben definits per millorar el cenobi. L'acomodació del Palau de l'Abat per a l'exposició de pintures i altres obres d'art de primer rang, un espai que serà inaugurat dintre d'un mes. La possibilitat d'emplaçar en el quart pis, en el cas de rebre el suport econòmic per part del fons europeu FEDER, un Museu de la Medecina, també és un projecte ben valuós. Gosaria afirmar que el Monestir junt amb el passeig són les senyes d’identitat de la nostra vila. Disposem d’una història mil•lenària que ens ha de fer sentir un sa orgull i que alhora hem de saber oferir a totes les persones que vinguin a la nostra població.