diumenge, 22 de juliol de 2012

Em nego a pagar la taxa per recepta


El dia 23 del mes passat va començar el pagament de la taxa de l’euro per recepta. El límit per persona i any serà de 61 euros, si bé aquest any la delimitació serà de 36 euros.


El conseller ens explica que aquesta taxa no té cap afany de recaptació i que tan sols pretén que els ciutadans no “ consumeixin tants medicaments “. Es calcula que aquesta imposició aportarà uns 100 milions d’euros. Que jo sàpiga, les persones que ens mediquem, ho fem seguint les instruccions que ens han indicat els nostres metges. No ens passem de la ratlla i prenem les pastilles que ens han prescrit. Una vegada més, el discurs d’aquest govern, que s’autoanomena els “ dels millors “, se’n fot de tots nosaltres i ens responsabilitza de malgastar els diners de la sanitat. Si des de la conselleria volen racionalitzar la despesa en la medicació, al meu entendre podrien servir-se d’una mesura que seria ben profitosa: establir la medicació fixada pel metge de manera que a la farmàcia ens despatxessin la quantitat exacte del medicament. Tots ens hi hem trobat, vostè haurà de prendre 10 pastilles i ens fan una recepta per una capça que en conté 25. Les 15 que sobren ens queden a la farmaciola i si tenim la voluntat poden anar-les a tornar a la farmàcia. El senyor conseller s’oblida – és un pèl curt de memòria – de dir-nos que les pastilles que han sobrat ben segur que hi ha algú que n’ha tret profit, benefici: els laboratoris farmacèutics que no s’avenen a fer envasos més reduïts. No prenen aquesta decisió perquè saben on han d’anar a trucar, la porta on hi troben els responsables polítics que no tenen la voluntat d’exigir-los aquesta mesura. Aquí si que es malgasten diners, fem servir les 10 pastilles i se’n paguen 25. No consumim masses medecines, els d’una certa edat, com és el meu cas, disposem d’una recepta de crònics, en la qual s’hi disposa el nombre de pastilles que haig de prendre i en conseqüència també hi consta la periodicitat per anar a recollir a la farmàcia el medicament. Arguments ximples i buits, sense consistència. Un impost indigne que ens aplica un govern covard.

Em nego a pagar la taxa de l’euro per recepta. Sóc complidor amb el pagament dels meus impostos i és injusta aquesta nova taxa. Una mesura que incrementarà les desigualtats, que posa en perill alguns tractaments en persones especialment vulnerables, que hauran de triar entre poder menjar o reduir algunes dels remeis que necessiten. La salut i la vida són dos drets que des dels poders polítics haurien de ser considerats prioritaris. La sanitat hauria de ser pública, universal i gratuïta, aquesta darrera afirmació en el sentit que hauria de ser coberta amb els impostos generals. El conseller defensa els interessos dels poderosos i alhora ens enganya. Aprofitar els diners públics per una sanitat justa, no és retallar-ne els serveis. Les malalties han de ser ateses com més aviat millor per retornar a la persona malalta la salut i no fer-ho així també encareix la despesa. Aquesta persona emmalaltida es guariria abans i ara amb l’argument de l’estalvi anirà tirant com pugui, amb penes i treballs i ves a saber si no hi perdrà la vida. El conseller ja ens ho va fer saber, tot just després d’haver pres possessió del seu càrrec: “ és convenient que us feu socis d’una mútua privada “. Un “ consell “ que prou bé s’entén si ens el fa una persona que havia sigut abans que conseller, director general de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal del sector sanitari. Quins interessos voleu que defensi aquest individu? Aquella “porta oberta “ que menciono ja podeu entendre per a quines persones està a l’abast.

D’altra banda corrupcions a la sanitat catalana. El conseller no en diu ni piu, com si aquests diners no haguessin anat a parar a les butxaques d’uns pocavergonyes. I la culpa és nostra!! Anem amb compte que potser ens ho faran creure. En saben molt de mentir, n’han après, bons mestres deuen tenir.