divendres, 6 de juliol de 2012

La Sara ha fet cinc anys.




La realitat és punyent. L’aparell de l’Estat es manté molt sovint en uns posicionaments que poc tenen a veure amb una veritable democràcia. Hem de suportar unes decisions que s’allunyen dels principis fonamentals que ens corresponen per la nostra condició de ciutadans. El poder polític i el judicial es confonen i no mantenen la deguda independència que és imprescindible en un estat de dret. Sentències que no s’adiuen amb una correcta i justa aplicació dels principis de justícia i que de manera freqüent amaguen els fets i no apliquen degudament el que la llei contempla.

Els drets fonamentals que han de ser respectats i millorats per les persones que tenen el deure públic d’administrar el govern també es troben en perill. Polítics, que no mereixen aquesta consideració, si entenem la política com activitat humana en el sentit de servei a la ciutadania, redacten i aproven normes i lleis que no compleixen una interpretació progressista de la nostra Constitució, que tot i les mancances de la nostra carta Magna – que sens dubte hauria de ser modificada – podria ser entesa de manera prou diferent. Les decisions polítiques que volen justificar-se amb el discurs que no hi ha recursos econòmics i que redueixen els serveis públics, com són la sanitat, l’ensenyament, la reducció dels salaris, l’atenció a les persones desvalgudes i en definitiva als drets que tants sacrificis han costat aconseguir, no hem de permetre que ens siguin negats.

Recapitalitzar – amb aquest seguit de nous mots en podríem fer un vocabulari – amb diners públics els cobdiciosos, que fins i tot ells mateixos s’han enganyat i continuen malfiant-se els uns dels altres, és una humiliació i una agressió a la nostra dignitat que hem de denunciar i exigir que s’acabi. Clar, que hi ha diners. Una política fiscal justa, que més paguin aquells que en major mesura s’han beneficiat en el transcurs d’aquesta anys, sovint amb pràctiques fraudulentes, amb l’especulació i la destrucció del territori, permetrien no debilitar els serveis públics.

Podem canviar aquesta situació de greuge contra la majoria del poble. Hem de finir amb els privilegis de les classes altes i els polítics de discurs fals. És un camí que l’hem de transitar aplegats. Ens hi juguem el demà immediat i el futur dels nostres fills i néts.

Cinc anys va fer la nostra néta Sara i dotze en té en Martí. Aquestes són les paraules de l’avi. Setanta anys de diferència amb la Sara, el darrer tram de la meva vida, no estic cansat però els anys pesen i em preocupa el futur que els espera als nostres néts i a tots els menuts i menudes. No us deixeu vèncer, el camí serà difícil i costerut, però només lluitant podreu donar-los als vostres fills un món més just, en el que el diner no sigui la fita primordial, una societat basada en els valors humanístics i en els principis de la llibertat i els drets humans.