diumenge, 12 d’agost de 2012

Un esclat de màgia ens arriba de llevant ( Els Comediants)





La llevantada fou com mai. Des del Cap de Viarra - sota del niu “ d’ametrelladores “ els petits esculls del racó d’Es Pont hom hauria dit que érem en plenes mimbes de gener, vorejant Les Planetes fins a tocar el penya-segat d’Es Penjats, la mar era encalmada, no hi havia ni una aleta d’escuma, l’aigua ni tan sols “enxulivava”. Les fortes onades i el temporal que ens visiten sovint des de la banda del sol ixent, que de vegades enfilant-se Planetes amunt amaran d’aigua salada Tetuàn no hi eren pas divendres a la nit. El temps era de bonança i feia de bon estar desprès d’una diada ben xafogosa.



La llevantada fou un esclat de joia, de colors i un brindis a la vida. Per mor d’una convalescència, no vaig poder assistir a l’arribada de la nau que tan ben governada pels Comediants, va envair d’alegria la nostra vila. Fou un esclat de vida i de llum el que ens oferiren, el foc com a poder real. Colors i ulls enlluernats davant d’aquella visió d’un espectacle que mai m’hauria pogut imaginar. Em varen seduir i vaig deixar-me conduir cap a un món de misteri i farcit de meravelles que va embriagar els meus sentits. Vaig reviure bona part de la meva història, que malgrat no haver-la viscuda, ha deixat el pòsit en el meu ser. Les teies enceses voleiant per damunt la torre del Fum, sota l’entonació d’una música de Mozart – el rondó a la turca - fent-nos recordar les arribades dels pirates a la nostra vila. La ballarina dansant a la banda alta de la façana de l’església, amb una imatge repetida amb llur ombra sobre la paret, una tonada barroca que ben segur hauria agraït que hagués sigut més “• generosa “. Convidant tothom a ballar, on sigui, al carrer, als ajuntaments, a les escoles... La tenora interpretant el NOSTRE JUNY. Menciono el possessiu, perquè aquesta sardana, d’una qualitat musical arreu reconeguda és també l’himne de la nostra vila. El gran mestre Juli Garreta ens n’ha fet depositaris. El valor i la intrepidesa del funàmbul, lliscant paret avall de la torre del Fum, envoltat per una fumarola vermella, amb un exercici que et fa pensar que l’utopia és possible, que res pot aturar la voluntat de les persones si l’ardidesa i l’ànim són presents. Tot pot canviar si el propòsit és majorment compartit.La llum, el color, sentir-te envoltat d’unes sensacions que no vius sovint, compartir un món més “nostre”, només depèn de nosaltres. Divendres al vespre, Els Comediants ens varen mostrar bona part d’aquest camí, més comunitat i menys dependència que ens volen imposar, amb el discurs que el tenir ens farà més feliços. Ans el contrari, els que així diuen, són els que millor coneixen la mentida que ens aconsellen. Ens volen desposseir de la capacitat del raciocini, no cal que penseu, l’esperit crític és el pitjor perill que tenen. No hi renunciem!!


Fou una festa de carrer, del poble. Voluntaris i diverses entitats de la vila s’aplegaren amb els Comediants. Sant Feliu va mostrar la seva estima per la dansa i la música, per un somni que va ajuntar tantes persones a la plaça de l’església. El carrer, l’espai de tots, ha de ser el lloc de trobada que hauríem de compartir més sovint.


Vaig tenir el plaer de poder saludar el senyor Joan Font, director del grup. Uns breus minuts per agrair-li a ell i a tots els que hi varen participar, l’estona de fantasia que ens havien regalat. Hi afegiré les darreres paraules que va dir-me: “ hem treballat per festejar el 40è aniversari de la nostra fundació i aplegar-lo amb els 50 anys del festival de la Porta Ferrada, ens en sentim satisfets i alhora honorats per l’acollida que ens ha lliurat la vila de Sant Feliu. El marc, l’espai del Monestir i la Porta Ferrada és tan extraordinari que només ens ha calgut saber-lo “vestir”.


Els ganxons i ganxones ens ho varem passar de primera, només calia sentir els comentaris. Una nit de joia, llum, colors i fantasia en el lloc més preuat de la nostra vila.
Uns sentiments que varem també compartir amb tots aquelles persones de fora de la vila, que van gaudir també d’aquella nit excepcional de divendres passat.