divendres, 28 de setembre de 2012

Bàsquet Cristinenc. Endavant!!




En Jordi Prieto – l’amic si així m’ho permet – i alhora entrenador de l’equip de bàsquet, fa saber als vailets que aquest any tindran l’oportunitat d’aprendre molt i espera que ho aprofitaran.

No sóc persona que sàpiga llegir en el futur dels oràculs, és a dir, no he anat a visitar cap pitonissa i en conseqüència ignoro el que poden dir de cara a l’esdevenir del nostre equip. Començo amb aquesta plasenteria donat que vull aportar a aquestes ratlles una vivor positiva. No  m’arrisco gota bo i pensant que disposo de fets reals que em permetran donar resposta a la qüestió que planteja l’entrenador. He seguit el campionat de l’any passat i penso que els vailets ho van fer molt bé. Van mostrat un esperit de compromís individual i col•lectiu que els proveeix de les capacitats per anar progressant. S’ho creuen i aquesta afirmació – la confiança – és fonamental en el camí que els ha de conduir a una millora ja no tan sols en el seu joc, també progressar en llurs relacions. No ho tindran fàcil, la competició serà més costeruda i els equips participants seran d’una millor qualitat. Que no ho tinguin tan planer, que hagin d’esforçar-se més per aconseguir bons resultats els hi convé, un nou repte que sens dubte els vailets assoliran. Els vailets frisen per començar la competició. Demà mateix podran remenar la pilota.

L’esport és més que guanyar i perdre, i de manera freqüent s'hi incorporen uns pretesos valors que res tenen a veure amb la veritable validesa que hauria de tenir aquesta activitat  . Massa sovint aquests aspectes predominen especialment en l’àmbit de les grans competicions - el món de l’esport d’elit - en el que ja podem veure com les regles que haurien de ser fonamentals en el respecte a les persones hi manquen. El maltractament i la desconsideració són justificats i, fins i tot considerats convenients per a l’obtenció de la victòria o d’una medalla d’or, que en comptes de lluir, ha perdut el veritable esperit de l’esport i no enlluerna els ulls, més aviat hauria de fer avergonyir a les persones que són els responsables d’aquests abusos. Guanyar és sempre complaent i ens dóna la satisfacció de la feina ben feta. Benvinguts siguin els partits acabats al vostre favor i sempre valorant el triomf mai en detriment de l’adversari, només contemplant l’esforç personal i col•lectiu que heu aportat. Des d’ací i si per ventura algun dels nostres basquistes em llegeix, voldria dir-li que mai consideri i accepti una derrota amb desencant i molt menys encara que ho valori com un fracàs. De les desfetes esportives en podeu incorporar un millor saber fer en el vostre joc i així per aquest sender anireu progressant. Tingueu constància en l’esforç i la capacitat de superació que heu mostrat fins avui, en un clima de treball cooperatiu, valors cívics que heu mostrat tenir i heu desplegat al llarg de l’any passat. Anireu endavant!!

L’esport és una activitat que millora les persones, que ajuda a mantenir la forma física, inclús gosaria dir que té una vessant prou valuosa en l’àmbit de l’autoestima. L’esport ha esdevingut una activitat cabdal en l’actual societat amb l’ocupació del temps lliure. Així mateix, si som capaços de sostreure’l de l’espai restringit de la competència, el podrem valorar com una activitat enriquidora en el sentit de les relacions entre les persones. L’esport també ens agrada veure’l, en gaudim, i som un bon nombre de persones les que ens trobem animant els vailets des de la grada.

Per concloure. Amic Prieto, tens sota la teva responsabilitat no només esportiva, sinó també en bona mesura educadora - permet-te’m la llicència d’aquesta asseveració – d’uns vailets que segur s’aplicaran i aprendran en aquest nou campionat. No sóc persona que tingui l’habitud de l’adulació- penso que ens passem de rosca en aquest sentit i molt especialment en el camp de l’esport – però quan cal també és convenient i de justícia reconèixer les qualitats de les persones. Entenc que saps com tractar els vailets i aprofito per agrair-te la bona voluntat i les excel•lents maneres amb la teva relació amb els “nostres basquistes”. Disposes del “savoir faire” amb els nostres adolescents.