dijous, 6 de setembre de 2012

Decència, ètica i pedagogia en el nostre ajuntament




El meu diccionari de capçalera dóna, entre d’altres definicions del concepte decència, una que avui m’interessa: “ dignitat i honestedat en els actes i les paraules, respectabilitat vers els altres, modèstia i respecte a les bones costums.”.

També la meva enciclopèdia m’il•lustra sobre el significat del mot ètica: “ disciplina filosòfica que cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents. Adquirir uns comportaments amb els que es puguin debatre els conflictes entre les diferents normes que regeixen la nostra societat.”

Sobre el concepte de pedagogia política em prenc la gosadia de definir-la jo mateix: “ maneres i actituds que han de observar els servidors públics, per tal de ser un exemple en l’exercici dels seus deures i alhora ser els ciutadans que millor compleixen amb llurs obligacions.”

Es pot afirmar que la primera instància de poder que li ve assignada a l’home en la nostra societat és el municipi. Els nostres ajuntaments són formes evolucionades, modernes, sorgides a partir de la separació de poders que va comportar la Revolució Francesa. Cada estament – administració – li pertoca la seva parcel•la de poder i el batlle encara actua – per posar un exemple – en el matrimoni civil dels qui ho demanen i, amb l’ajut dels regidors/es, interpreta determinades normatives a la mida del municipi o en fa de noves, que coneixem com a ordenances municipals. Les relacions ciutadanes, venen en bona mesura expressades per decisions que democràticament prenen els nostres representants municipals. Els veïnatge hem fet cessió d’una part de la nostra sobirania en unes persones que voluntàriament l’han acceptada, un poder que vostès només el tenen confiat per un temps determinat.

Les persones que han rebut aquesta responsabilitat- regidors/es- han de contemplar-la, entre d’altres, des dels valors que faig referència: decència, ètica i pedagogia política. Malauradament aquests principis no són observats com caldria en el nostre ajuntament. És llastimós i dol veure, com en els plens municipals la manca de decència sovinteja i més vergonyós encara quan vol ser utilitzada. La mala paraula, l’insult, la desqualificació personal hi són presents i el respecte cap a l’altre no hi és. “Pronunciaments” de legalitat democràtica i exposició dels “mèrits” en la lluita per la recuperació dels drets i llibertats. A veure qui la diu més “grossa”. Mesquinesa fins i tot. “ Advertiments jurídics” que regala el grup majoritari de l’oposició amb l’ànim de condicionar el vot del resto de formacions que també conformen l’oposició. El discurs es fa amb caràcter ofensiu i no aporta res de políticament autèntic per a la bona i profitosa caminada que ens mereixen els ciutadans.

Vostès han de resoldre els conflictes entre les diferents opcions polítiques que representen, i, al meu entendre, tenen el deure de cercar el diàleg i actituds, que no han de ser obstacle per sostenir des la radicalitat més absoluta els principis ideològics que tenen l’obligació de manifestar, en coherència i compliment del compromís que han acordat amb els seus electors en base al programa de les eleccions municipals. Sempre però amb un exercici de bon respecte i consideració cap a l’adversari polític. Observant unes normes ètiques que han de ser el nord del seus comportaments. La pràctica de l’ètica interpersonal hauria de regir el comportament entre tots els membres del consistori i en l’exercici de les seves responsabilitats vostès haurien de mantenir el seu ésser ètic. Des de les fermes conviccions però amb honestedat i dignitat. Vostès, els nostres representants polítics, han de cercar la manera de reglar les seves diferències amb la controvèrsia i la polèmica no barallant-se, menyspreant-se i amb maleficència.

El concepte de pedagogia política podríem també definir-lo com el deure d’aproximar la política a la societat. Penso que una de les responsabilitats que tenen els polítics i molt expressament des dels ajuntaments és el reduir la desafecció de la ciutadania respecte de la política. En aquest àmbit vostès han de ser l’exemple per impulsar accions i debats que permetin al veïnatge fer-se més seva la política i així identificar-se amb la institució municipal. Malauradament no són aquestes les accions que vostès ens mostren en el transcurs dels plens municipals. Sou el mirall on ens mirem els ciutadans i la vostra relació ha de ser el model de comportament que ens mostri la convivència, entenen també que en el conflicte pot haver-hi tensions. Vostès han de fer del diàleg la seva norma que serà també la nostra regla de conducta. L’exemplaritat!! Un exercici que hauria de ser acceptat i practicat voluntàriament pels nostres administradors.

Els veïns de Sant Feliu, tenim el dret a exigir altres maneres de fer per part dels nostres representants. Vostès han de bandejar les desavinences personals, posicionaments que no cerquen altre objectiu que un desmesurat protagonisme de migrat lluïment, afirmacions excessives i alhora desmesurades sobre l’apropiació indeguda de cabals públics- altre consideracions de caràcter polític si que poden ser exposades – i esmerçar el seu treball en benefici del comú. La seva responsabilitat pública els ha d’aconduir a l’entorn d’una taula i reflexionar per millorar la qualitat cívica i política dels plens municipals. És un deute que tenen amb la població.

A la nostra ciutat les relacions de convivència entre els nostres càrrecs públics ja fa molt temps que es van deteriorar i penso que les tensions han arribat a un extrema pèrdua de les bones formes. Les intervencions són cada vegada més aspres i massa sovint amb una càrrega de violència i ressentiment que als ciutadans ens disgusta. Voldria errar-me, però tinc la percepció que aquesta vergonyosa pràctica tindrà continuïtat.

Són unes ratlles que he escrit sense cap ànim d’alliçonar. Exerceixo el meu dret de ciutadà reclamant als nostres regidors/es que facin un exercici de reflexió, posant punt i final a una situació desconvenient. Exposo unes consideracions de caire general, sense voler entrar en la descripció concreta d’alguns fets del darrer ple. No assenyalo ningú, cadascú de vostès si ho creu adient que consideri el que acabo de manifestar. Que la “normalitat democràtica “ torni al nostre ajuntament en bé de tots.