divendres, 14 de setembre de 2012

"L'hereu" s'estrena a l'institut


El vailet de casa, en Martí, ha començat a l’institut. Els anys corren – i potser pels que com jo ja en tenim un grapat, encara més – i “l’hereu” de casa a deixat l’escola a Santa Cristina i ha encetat un nou camí. Una nova etapa en l’anar de llur instrucció i que sens dubte li obriran noves formes de relació amb els nous companys i companyes. Haurà de fer l’aprenentatge, d’altra banda una caminada que tants hem fet i que jo diria és prou convenient i necessària.


En un moment difícil, de problemes, ja no només en tant que recursos econòmics per a l’escola, sinó també en la perspectiva d’un futur proper farcit de preocupants incerteses. Les escapçades en el món de l’educació a casa nostra són clares i la qualitat de l’ensenyament que rebran els nostres fills – en aquest cas nét – no crec que es pugui posar en dubte, es troba en perill.

No sóc persona entesa sobre l’educació, però sempre procures anar aprenent i aquests darrers dies he pogut llegir l’informe que ha publicat l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) respecte de l’àmbit educatiu espanyol, corresponent a l’any 2011 i les previsions de cara el nou curs que tot just acaba de començar. M’he llegit l’exposició i de manera més acurada la que fa referència al que jo conec com a instrucció secundària, la que ha començat el vailet. No vull entrar en el relat sobre precisions numèriques, però en conclusió, el que ens indica l’OCDE, és que en el nostre estat, tot i haver progressat en el món educatiu i de manera prou important, l’immediat és preocupant. Ens trobem amb un fracàs escolar per damunt de la mitjana europea, amb joves que queden socialment exclosos d’un futur que hauria de ser una de les fites més importants en la nostra societat. L’informe és quasi idèntic al de passades edicions: un deficient rendiment escolar, una gran franja d’estudiants que no acaben l’ensenyament obligatori, una lamentable utilització dels recursos humans i un alarmant nivell de persones – l’any 2010 un 24% de joves entre els 15 i els 29 anys que no treballen ni estudien – per darrera de Turquia, Israel i Mèxic. Vuit punts per damunt la mitjana de l’OCDE.

Sóc del parer que la relació entre el nivell d’estudis i les expectatives laborals i socials dels ciutadans són uns beneficis que ens aporten el progrés econòmic i també el benestar social. Ser feliços!! Ens trobem en una situació d’anys de crisis amb una economia que intenten dominar “ els mercats” per imposar llurs exigències contra el benestar de les persones. Crec que hi ha una àmplia coincidència en el sentit que l’educació és l’eina necessària i alhora imprescindible per educar i formar ciutadans amb els coneixements suficients per bastir una societat més justa. Ciutadans ben preparats que tinguin dret a un treball digne en aquest món globalitzat, amb els coneixements suficients que els permetin també el dret democràtic per poder millorar les llibertats i els canvis polítics, econòmics i socials que es mereixen les persones. Els poders públics han de ser els impulsors d’aquesta educació, esmerçant els recursos necessaris, l’absoluta igualtat a l’hora de poder-hi accedir, una garantia que forçosament – recalco l’afirmació – s’ha de manifestar i concretar amb l’escola pública.

Per anar enllestint, vinc cap a casa. A Catalunya també han començat les escoles amb 30 mil alumnes més i 3 mil professors menys. Més vailets per atendre i menys recursos. Famílies necessitades d’ajuda que no tindran, AMPAS sense subvencions públiques, increment de la factura del material escolar per la pujada de l’IVA, reducció de beques, en els dos darrers anys s’han escurçat en mil euros per alumne les subvencions per al tram de 0-3 anys..L’increment del nombre d’alumnes a les aules, comportarà unes dificultats per a l’atenció als estudiants amb problemes, amb dèficits educatius, que haurien de rebre assistència fora dels grups de classe. La senyora consellera ens diu i rediu que aquestes mancances no minvaran la qualitat de l’educació. No em mereix credibilitat aquesta afirmació. Expresso fets reals que no es poden negar. Catalunya és la quarta comunitat que menys recursos destina a l’educació i si bé l’aspecte econòmic no és l’únic que cal valorar – la millor utilització dels mitjans també cal considerar-la – més alumnes i menys educadors, aprimament de les subvencions, augment de les tasses de matriculació en la FP... no ens aportaran una empenta cap a la millora d’aquest sector.

A l’entendre del nostre govern – i m’hi afegeixo – Catalunya ha de significar-se per ser un país en el que l’educació sigui l’eina bàsica pel nostre desenvolupament social i per anar construint una comunitat que sigui l’exemple del bon fer i del progrés. Al meu entendre erren el camí i no destinant a l’escola pública més recursos l’anirem empobrint el nostre país. Si vostès aposten per un model de creixement basat en la creació, la tecnologia i també al respecte mediambiental han de prendre mesures polítiques que permetin l’accés de tothom a una educació de qualitat. Destinar tants de diners a les escoles privades quan es retallen les prestacions a l’ensenyament públic no s’adiu amb el seu discurs d’una Catalunya moderna i europea. Vostès han fet la tria que garanteix que els que sempre han manat en aquest país, els que de tota la vida han exercit el poder, disposin de diner públic per rebre una educació de qualitat. L’educació és un dret de la persona que vostès haurien de garantir per a tothom i no procedeixen en aquest sentit. Són injustos!!