divendres, 26 d’octubre de 2012

La vergonya de l'amnistia fiscal.




Parlant d’impostos, he llegit en el Punt Diari, que nou de cada deu ciutadans consideren que en aquest país no paguen més els que més tenen. També més del noranta per cent considera que hi ha molt de frau fiscal a l’Estat. Per dir-ho clar i net, la gent pensem que els que s’esmunyen de contribuir a l’hisenda pública són les persones que més haurien de pagar. Una injustícia que provoca un greuge respecte d’aquells que entenen que cal pagar impostos i compleixen amb aquest deure. Entenc que contribuir a les despeses de l’estat és una obligació que hauria de permetre una justa i equitativa distribució de la riquesa. Altra cosa és la consideració que tenim sobre el destí d’aquests diners, que al meu entendre no s’aporten a les necessitats de la comunitat- que es malgasten per exemple en aportacions milionàries en despeses militars – i no per mantenir una sanitat i educació dignes i amb la sensibilitat social indispensable en aquesta crisi que ha deixat fora del dret al treball a tantes persones.


Sense entrar en el fons de la política fiscal que tenim, si que vull dir quelcom respecte de l’amnistia fiscal que ha promogut el govern central, una decisió que no cal oblidar va comptar amb el suport del grup de C. i U. al Parlament. Aquesta mesura permet als defraudadors regularitzar els seus comptes, pagant el 10% del capital evadit i en certs casos inclús menys, quan si haguessin tributat per la via normal haurien pagat un 43%. Amb aquesta mesura el govern permet la legalització de “diner negre”, ja sigui dipositat a l’estranger o hagi sigut amagat en el propi país. Per tal de facilitar les declaracions, aquestes tindran el caràcter de confidencials. L’amnistia començà el mes de març i tindrà una durada fins a final d’any. El govern preveu recaptar 2500 milions d’euros, però en els primers 4 mesos la hisenda pública només ha ingressat 50 milions, un 2% del que té previst. Un fracàs semblant al que va tenir una altra “perdó fiscal” que el PSOE va establir quan governava i que curiosament el PP va recriminar per impresentable i injust. Ara és el PSOE, que basant-se en l’article 31 de la Constitució: “ tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en tot cas, tindrà abast confiscatori”, ha portat al Tribunal Constitucional un recurs contra la decisió del govern. Com per posar-se a riure –ahir l’un, avui l’altre -si no es tractés d’un afer tan vergonyós. D’altra banda, la Comissió Europea, a finals del mes d’agost, va considerar que les condonacions fiscals com la que havia promogut el govern espanyol, haurien de ser evitades perquè generen migrats ingressos i sobretot perquè provoquen un risc moral i l’avantatge d’unes persones que no han observat llurs obligacions fiscals. Esquifits ingressos degut a que aquestes grans dinerades estan prou ben protegides en els anomenats “paradisos fiscals” i que els defraudadors no pateixen en absolut per la seguretat d’aquests diners. Regularitzar amb un 10% el capital que aquests pocavergonyes han robat, no els surt a compte, per la simple raó que hisenda coneixeria els seus milions que haurien de tributar normalment l’any següent.



Vivim en país en el que el govern desconeix que passa amb els diners, no saben el frau que es produeix, que li passa per alt l’evasió de capitals. El Sindicat de Tècnics del ministeri d’Hisenda, denuncia la passivitat del govern en el control dels diners que són amagats per uns depredadors socials que haurien de ser punits, en la mesura que són responsables de les dificultats socials que pateixen tantes persones. Indica el sindicat, que des del ministeri, es coneixen qui són aquests immorals i que només caldria tenir la voluntat per acabar amb aquests pocavergonyes i males persones. Es parla de milions i milions d’euros que no són abonats a la hisenda pública, una dinerada que possibilitaria una més justa distribució de la riquesa que genera aquest país. S’ha reduït la plantilla d’inspectors i els grans defraudadors i lladres són beneficiats per un govern que els protegeix i els empara. Entretant, els que encara poden guanyar-se uns diners amb el seu treball, són maltractats amb una política fiscal que els controla de totes, totes. I el conjunt de la ciutadania pateix cada dia més el desballestament del dret a la salut, l’educació i als serveis socials que tothom hauria de tenir. Una pobresa que creix i s’escampa pels senders de la misèria. Hi ha uns responsables d’aquestes injustícies, els que no contribueixen amb els seus impostos- permeteu-me qualificar-los de terroristes socials –i per damunt de tot, aquells polítics que incompleixen amb l’obligació de fer observar les lleis i fer-les satisfer a tots aquells que amb llur insolidaritat roben la ciutadania.