dimarts, 2 d’octubre de 2012

Xino-xano cap a Port Salvi. ( La nova llei de costes )




Aquest matí he anar a fer un tomb fins a Port Salvi .A primera hora, el sol encara no era alt i bufava un airet de terral que m’ha fet abaixar les mànigues de la camisa. Des de les Planetes he pogut observar la quantitat d’embarcacions fondejades a la nostra badia. He pensat que havíem parcel•lat l’aigua de mar i he recordat les muscleres i els vapors amarrats als norais de l’escullera. El racó de llevant de la nostra platja quan era un indret per anar-hi a banyar-se, ara ocupat per l’antic club nàutic i altres instal•lacions que s’han “menjat” bona part de la sorra en detriment de la ribera. Més embarcacions amarrades i una fortor a olor de gasoil que no permet el goig de la flaire de l’aigua de mar i de la salabror que en els llavis deixava el vent, anys ha. Voldria precisar que aquests canvis han sigut en bona manera quasi inevitables, tot i que em sap greu haver perdut aquella badia – una cala gran – que així la considero. Els vapors han deixat de venir i la pesca ha anat a menys, només queden un parell o tres de teranyines i alguns bots per anar a la pesquera menuda. Crec que tot ha anat amb presses, en nom i profit d’un progrés que ha capolat bona part del nostre territori.

Tot fent el camí he passat per davant del club de Mar, un agressió contra un del llocs més bonics que teníem i que a més la propietat ens ha barrat el pas a l’aigua de mar, ni podem anar-hi, encara que només sigui per a mullar-nos els peus. Darrerament s’han fet passos en el sentit que han d’obrir el dret de trànsit, que és de titularitat pública, però fins avui, la propietat – fen ús d’un espai del comú – ni tan sols ha observat la resolució del requeriment de la Direcció General del Territori, en la que se l’obliga a enderrocar la porta tapiada i permetre l’accés públic. De salvatjades urbanístiques n’hem tingut més. Els volums d’edificació dels edificis Joan I i el Cap Ducal, per a millor benefici dels especuladors amb la convivència de l’ajuntament franquista de llavors. I no hem passés per alt, la pèrdua de la cala Port Salvi – potser la pitjor de les especulacions i devasta-me’n a Sant Feliu- un lloc a pam i toc de la població on amb el pare i la mare hi anàvem a fer la berenada.( La fotografia que encapçala aquestes ratlles és un Port_Salvi de totxos i ciment. Recordo la cala tal com va fer-la la natura, només amb el rocam.) També acompanyant l’avi Peralta fins a la banda de garbí, damunt l’Estufador, mentre amb la fitora a la mà vigilava per si passava algun llobarro. Pot ser que algú que hem llegeixi recordi que fa uns anys, alguns d’aquests bons ciutadans - que només vetllen pel profit de la població- van intentar urbanitzar la Costa de Plata. El tram de costa que va des de la cala Ametller fins la punta del Mulà. No van aconseguir aquesta barbaritat, érem a les darreries dels anys setanta i va poder-se aturar el que hauria sigut la destrucció d’aquell paratge. Tot això anava pensant, entretant feia la caminada. Sembla que la vigent llei de costes, ens ha posat a l’abric d’aquestes especulacions que ens han portat a la pèrdua de bons trams de territori, sobretot els que es troben ran de mar. No n’estiguem segurs. Veureu el perquè ho dic.

L’ocupació del litoral està en perill. El ministre de Foment, el senyor Arias Cañete, ha anunciat la revisió de la llei de costes que fou promulgada l’any 1988. Sense aquest instrument normatiu quina seria la realitat de les nostres costes? Quina qualitat tindria el nostre litoral si s’hagués continuat amb l’agressió a l’espai natural, que s’havia produït en les dècades anteriors? Diu el ministre que la proposta de revisió de la llei ha de tenir l’objectiu de fer compatible la protecció del litoral amb el desenvolupament de les activitats econòmiques. Endemés planteja la necessitat de reduir la zona marítimo-terrestre, per entendre’ns, situar més a prop de l’aigua de mar les edificacions i reduir-ne l’espai públic. Afegeix que els espais que han quedat degradats per activitats econòmiques, perdin la protecció, per considerar que han deixat de tenir valor natural i que per tant han de recuperar la vàlua econòmica. Crec que queda prou entès que fer compatible el litoral amb l’activitat econòmica, tendirà a eliminar o desproveir de contingut bona part de la normativa actual. Tornarem a la “cultura del totxo” i acabarem definitivament, amb la construcció de noves urbanitzacions, amb el valor turístic del que resta del nostre litoral. Espais que encara conserven valors naturals destacables seran enrunats i es produiria una destrucció irreversible en el nostre litoral. Aplicaran la política que es fa amb els espais degradats – en ocasions volgudament degradats – per tal de privatitzar-los- quan el que s’hauria de fer és prohibir-ne la requalificació per períodes de temps ben amplis. El mateix que es contempla en els llocs on hi ha hagut incendis. Edificar prop del litoral i també permetre’n activitats econòmiques poden representar riscs naturals per a les persones, si valorem el procés d’increment de canvi climàtic, un perill que el govern no pot ignorar.

No és tracta d’una modificació de la Llei. L’avantprojecte contempla una nova normativa que en el cas de ser aprovada suposaria una tornada a una especulació incivilitzada. Les concessions d’ús del domini públic que eren de trenta anys s’ampliaran als 75. La nova llei eximirà a les marines artificials la consideració de domini públic, aquest és el cas de la marina d’Empuriabrava. També exclourà del domini públic les dunes mortes, una norma que reduirà la zona pública de Doñana. Fins avui la llei reconeixia la limitació de domini públic fins al lloc on arribava l’aigua de mar en els temporals, un límit que determinaven les restes fòssils, una precisió que desapareix. No és èticament correcte afavorir els interessos privats a costa dels béns de titularitat pública. La destrucció del patrimoni paisatgístic i ambiental caldrà denunciar-lo als organismes europeus, que ja en el seu moment van fer-ho contra el govern de la comunitat valenciana. Amnistia fiscal, amnistia bancària i ara carta blanca per omplir-se les butxaques tots aquests especuladors i també males persones, que no respecten els drets de la comunitat, que no tenen cap mena de consideració per un litoral que només interpreten en funció dels seus beneficis. I una immoralitat de part d’un govern que legisla en benefici de la gent que capola el nostre litoral. Que ens empobreix.