dijous, 15 de novembre de 2012

Prous desnonaments i dret a l'habitatge.




El creixement econòmic que hem tingut en els darrers anys ha anat estretament lligat al sector de la construcció. La concessió de crèdits hipotecaris, finançant moltes vegades més del 100% del valor de l’habitatge, va permetre a moltes persones prendre la decisió de comprar-se una vivenda. Els bancs i les caixes van facilitar préstecs per damunt del preu real de l’habitatge. En molts casos a famílies que comprometien més de la meitat dels seus ingresso i amb uns terminis de pagament cada vegada més llargs. Aquestes polítiques financeres, basades sobre el benefici i no en la informació i responsabilitat que les entitats haurien d’haver comunicat als seus clients, han contribuït a generar un enorme endeutament a les famílies. El diputat d’ICV al Congrés, Joan Herrera va proposar –ja fa uns anys – una nova regulació per llei de les hipoteques per protegir les famílies. Proposta que anava encaminada a evitar problemes en el futur, que aquesta nova llei no comprometés més del 30% dels ingressos de la persona hipotecada, amb un termini màxim de trenta anys i que la hipoteca no superés el 80% del valor de l’habitatge. Aquesta mesura que ben segur hauria sigut beneficiosa per a les famílies fou rebutjada en el Congrés. Eren temps de les “vaques grasses” i la proposta fou qualificada en el sentit que anava contra el progrés i que no permetia l’accés a l’habitatge de la població. Una raó prou convincent, quan llavors, les administracions públiques estatal i de la Generalitat no feien res en el sector de l’habitatge públic, deixant en mans privades la construcció de vivendes. Els bancs,les caixes i l’iniciativa privada – les gran empreses constructores – beneficiant-se del dret constitucional a l’habitatge, que no complien les administracions.

La crisi econòmica ha provocat la pèrdua de llocs de treball i com a conseqüència d’aquest fet, que ha creat la inseguretat en les rendes familiars, se li pot afegir l’endeutament de moltes famílies en el pagament dels habitatges que van adquirir. Les execucions hipotecaries han deixat sense sostre a milers de famílies. L’actual Llei Hipotecària condemna aquestes famílies, al no poder fer front al deute, a trobar-se davant un procés de desnonament. La persona endeutada tot i haver perdut la vivenda i els diners pagats, ha de continuar pagant les quotes pendents, un càstig que pot conduir-lo a l’exclusió social. Cal afegir-hi que en molts casos el desnonat es veu obligat a pagar a l’ajuntament l’imposta de la plusvàlua. És injust que una persona que perd l’habitatge, que no el transfereix – quin benefici en treu? – hagi d’abonar aquest impost. És inadmissible que en un Estat social i democràtic de dret, una persona que de forma involuntària esdevé insolvent, endemés de perdre la seva única vivenda, es quedi amb un deute astronòmic, degut a una situació financera de la qual no és responsable.

Es tracta d’un conflicte social que afecta diàriament a més de 500 famílies – 8 desnonaments diaris a les comarques gironines – i que deixa sense sostre a persones desvalgudes. Els esdeveniments ocorreguts darrerament, dues persones s’han llevat la vida quan anaven a ser desnonades i la fermesa de la Plataforma dels Afectats per les Hipoteques, han obligat al PP i al PSOE ha començar unes converses per aturar el que ara anomenem una situació insostenible. Els recordaria – també a C. i U. – que ignorant les necessitats i les condicions precàries de milers de ciutadans, han votat en contra en el Congrés de Diputats i en diferents ocasions, la proposta que han fet altres grups parlamentaris –ERC, IU i ICV- per la dació en pagament. En una d’aquestes votacions - el senyor Zapatero que era el president del govern – va afirmar que aquesta mesura, la dació en concepte de pagament, posaria en perill els bancs i les caixes i endemés afegint que en un moment en el que estem reforçant el nostre sistema financer no s’han de prendre decisions d’aquest tipus. Certament voldria errar-me, però gosaria afirmar que no prendran les mesures per acabar amb aquesta injustícia. “ Pagats foradats, els de Sor Virginia”. Els bancs – les caixes han desaparegut – mostrant la seva “sensibilitat social”, són llurs paraules – es conduiran en conseqüència amb aquell decret del govern “ el codi de bones pràctiques” que no ha resolt l’estafa a que estan sotmeses les persones afectades. Només la pressió de les PAH han aconseguit en alguns casos que la dació de l’habitatge deslliurés la persona d’obligacions posteriors. Els requisits que s’han d’acomplir, encara que els bancs volguessin, la pràctica totalitat de les famílies en queden excloses i els desnonaments no s’aturen.

La solució per aquesta injustícia és la modificació de la llei hipotecària. Paralitzar els desnonaments de les famílies i persones en situació sobrevinguda i involuntària de poder satisfer el pagament de la hipoteca. Respecte dels desnonaments ja efectuats, destinar aquests milers de pisos buits a disposició de les famílies desnonades i sense recursos, amb ajudes de lloguer social. De fet és el que es proposa en la INICITIVA LEGISLATIVA POPULAR, que pretén modificar la llei de Enjuiciamiento Civil. Una ILP que promouen els sindicats UGT i CCOO, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya i l’Observatori dels Drets econòmics, socials i culturals.