dilluns, 5 de novembre de 2012

Qui rescata les persones?




He manllevat el títol a l’exemplar de la revista Presència d’ahir. Els representants d’entitats socials que es preocupen per les persones que es troben en situacions de pobresa i fins i tot de misèria, manifesten que les polítiques neoliberals i d’esperit mercantilista, han abocat a bona part de la societat a la pobresa. Aquestes entitats cada dia ho tenen més dificultós per atendre la demanda d’ajuda que els arriba. L’estat del benestar es va fonen i la fractura social creix dia rere dia. Prop de dues-centes mil persones reben aliments de la Creu Roja , semblant nombre de ciutadans no tenen cap mena de prestació i les penúries i el mal viure s’estenen arreu del país. El dret a la salut es escanyat pels qui haurien de tenir-ne cura i l’educació en comptes de considerar-la com un bé públic la van desmillorant, posant en perill el futur més immediat dels nostres joves. El país s’empobreix, la gent no troba feina i els avis prou treballs tenen, amb llurs migrades jubilacions, per donar un cop de mà als seus fills.

Des de les administracions i dels poders públics se’ns argumenta que les retallades són conseqüència de la manca de recursos econòmics, que no hi ha altra manera de sortir-se’n que no sigui aprimar els drets dels ciutadans. Aquest discurs - que s’expressa amb tanta insistència - ha arribat a influir en el parer dels ciutadans, en la mesura que no hi altra solució a les dificultats que la majoria de la població esta patint. Fins al punt que aquesta fal•laç dissertació ens vol aconduir i adoctrinar en el sentit que som nosaltres els culpables d’aquesta situació.

Ens menteixen i l’estratègia de part dels governants, ja sigui des del govern central com també de banda de l’administració del govern de Catalunya, és prou clara. Insisteixen que si no reduïm el dèficit, no ens en sortirem de la crisi i haurem de ser intervinguts. Ens diuen que sense aquestes mesures, les conseqüències serien pitjors. Les retallades, les polítiques que estan enrunant l’estat del benestar, tenen una finalitat ben concreta i defensen uns altres interessos. Pretenen assolir la privatització dels serveis públics. Reduir la qualitat de la sanitat, aprimar les jubilacions, desmillorar l’educació pública i en definitiva desdir-se del servei que cal prestar a la ciutadania, és planificar un nou model de societat, en el que el benefici i el guany siguin els objectius principals. Posar en mans privades plans de jubilació, beneficiar les mútues sanitàries, conduir els nostres infants cap a l’escola privada...Aquest és el país que ens proposen, una societat trencada, en la que els que tinguin recursos econòmics podran ser sanats i educats. I els demés, la majoria, haurem de mal viure, bo i esperant la solidaritat i la bona voluntat de les persones, que ja avui, assisteixen i ajuden a tants necessitats i que cada dia tenen més dificultats per atendre les demandes que els hi arriben.

Les retallades no són necessàries, tenim altres maneres per incrementar els recursos econòmics de l’estat i posar-los a l’abast de la població. Incrementar els impostos a tots aquells que més tenen, acabar amb el frau fiscal, recuperar l’impost de successions, honestedat en l’administració dels diners públics...El país genera la suficient riquesa per atendre els drets bàsics de les persones, amb una justa i equitativa distribució dels diners. Altrament, la ciutadania és menystinguda i alhora enganyada. Amb les dinerades que de manera “generosa”- no en donen cap compte del que en fan – es regalen a les entitats bancàries, podrien ser cobertes les mancances que avui pateixen tantes persones. Ens parlen de dèficit i és cert, però s’obliden de remarcar que aquests diners que es deuen no són responsabilitat dels ciutadans. Aquest deute és la conseqüència de la malaltissa ànsia que han tingut unes males persones i que sens dubte aquests depredadors socials haurien de pagar. Nosaltres, no hem de rescatar els interessos d’uns pocavergonyes!!. No renunciem als nostres drets, manifestem el nostre desacord amb les polítiques que ens volen imposar, exigim que els governants respectin i acompleixin els drets que en tant que ciutadans ens corresponen i no ens quedem a casa el proper dia 14!!.