dimecres, 12 de desembre de 2012

Els privilegis de Can Rius i la paciència.



Hi ha qui diu que si t’entestes per aconseguir quelcom que consideres que val la pena i sobretot si la qüestió està relacionada amb l’administració i la justícia, el primer que has de fer és proveir-te de paciència. Afegeixen els que hi entenen sobre aquests afers, que quan estiguis a punt de perdre-la – la paciència – has de cercar i trobar la manera de recuperar-la. Que tot i així, tampoc pots tenir la certesa d’atènyer un acabament que complagui la teva aspiració. En el cas que exposaré una legítima ambició.

Tan sols quatre paraules- l’assumpte és prou conegut - sobre el que des de fa tants anys passa amb la utilització d’un espai públic – el de Can Rius – per l’empresa Turispania, que barrant el pas amb unes parets no permet l’accés a la platja. Violant la llei de costes, Turispania disposa d’un tros del nostre terme municipal en profit propi, inclús han construït un embarcador que utilitzen per amarrar les embarcacions dels propietaris dels apartaments.

M’arrisco afirmar que hem arribat a la fi d’aquest llarg procés, farcit de requeriments, denúncies, recursos... un litigi que ha durat anys. Un plet que ha comptat amb el suport del grup parlamentari d’ICV, concretament del diputat Joan Boada. La veritable empenta per arribar-hi ha sigut la mobilització d’una bona part de ciutadans que hem manifestat la nostra indignació per aquest “robatori”. Puc anar errat i espifiar-la una vegada més i no seria la primera. Toco ferro i ja seria hora que hi hagués sort!!.

El Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme – amb data de 20 de gener de 2012 - dicta una resolució en la que condemna a una multa de 4.416 a l’empresa Turispania per una infracció en el dret de pas i l’incompliment de les condicions de concessió. I també es requereix a l’entitat a enderrocar els elements que impedeixen el lliure accés a un espai de domini públic i l’advertència que si l’empresa no compleix la resolució, es procedirà a l’execució subsidiària.

Contra aquesta resolució Turispania va presentar un recurs contenciós administratiu, en el que demanava entretant no hi hagués la corresponent sentència, una mesura cautelar de suspensió de l’execució de la resolució. El jutjat contenciós administratiu 11 de Barcelona disposa amb data 22 d’octubre, que no procedeix la suspensió de la resolució dictada pel Director General. Argumenta la magistratura, entre d’altres raons, que Turispania amb els tancaments impedeix no tan sols la utilització del domini públic marítimo-terrestre i la normativa de costes, com també el dret al gaudi de la costa, el medi marí, el paisatge i la protecció ambiental. Valors que contempla la Llei de Costes, que han de ser singularment protegits en l’àmbit urbà, com és el cas. Per tant queda desestimada la sol•licitud.

Si bé l’empresa pot recórrer la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tinc entès que aquest recurs, no obliga a esperar el pronunciament del Tribunal Superior per poder procedir a l’enderroc i cobrament de la multa.

A proposta d’ICV, fou aprovada per tots els grups municipals una moció demanant a Costes de la Generalitat, una resolució que permetés a l’ajuntament – la competència executiva és de Costes – portar a terme l’activitat d’execució subsidiària de l’enderroc. Queda prou palès, que si hi ha la voluntat i decisió política de Costes i cedeix a l’ajuntament la competència, hauran acabat i ja en seria l’hora, uns privilegis que mai haurien d’haver sigut, infringint els drets de la comunitat, que les administracions han consentit, incomplint el deure que tenen de vetllar i fer respectar els furs del comú.

I per si de cas l’erro i les parets no són enrunades – gat escaldat de l’aigua tèbia fuig – tornarem a fer la caminada cap a Can Rius, exigint el lliure pas.