dilluns, 10 de desembre de 2012

Ple municipal del mes de novembre.



Uns comentaris prop del ple municipal del darrer mes. En primer lloc, em congratulo de la bona disposició que van mantenir els regidors/es – sempre hi ha alguna rampellada – però això és propi de la discussió i el debat. Em permeto convidar als nostres representants municipals a mantenir les bones maneres, un capteniment que no priva defensar amb convicció i ardidesa, inclús amb radicalitat política les propostes que es presentin.

Vaig anotar uns apunts tot escoltant la sessió i sense cap ànim de fer una crònica, exposaré unes quantes consideracions. En primer lloc, subratllar la importància dels temes i qüestions que es varen tractar. Un d’aquells plens que et deixen un bon sabor de boca, que es plantegen temes que són prou importants per la ciutadania.

El regidor d’urbanisme, va informar de la continuació de dos convenis amb l’Agència d’habitatge de la Generalitat. A la nostra vila disposem d’una oficina d’habitatge que ha vingut fent i fa una bona feina en aquest dret constitucional. En Joan Vicente va remarcar que tot i que l’ajuntament no disposa de competències en qüestions de vivenda, el nostre consistori davant del problema dels desnonaments no pot restar-ne al marge i per aquest motiu s’ha arribat a un acord amb OFIDEUTE, un servei d’assessorament que presta la Generalitat, a les famílies que es troben en problemes a l’hora d’atendre el pagament de les quotes hipotecàries. Va aconsellar que les persones que estiguin passant aquest mal tràngol, vagin quan més aviat millor a l’oficina d’habitatge. També va significar- penso encertadament- que es tracta d’un assessorament per intentar de reconduir la situació, no per donar-hi solució.

El que fou hotel de l’Alàbriga i després esdevingué residència dels empleats qualificats del Banco Exterior de Espanya ha sigut enderrocat i una empresa hi bastirà un hotel d’alta categoria. En un lloc privilegiat, a pam i toc de la platja de Sant Pol. Una bona notícia donat que el parc hoteler de la nostra vila és escàs i una primera passa en el sentit de proveir-nos d’una millora en aquest sector, l’hoteler. Benvinguts els empresaris que entenen la qualitat del nostre terme municipal i inverteixen recursos, que sens dubte ajudaran a la creació de nous llocs de treball. Demanats els corresponents permisos municipals, quan l’empresa ha enderrocat el vell edifici, no ha respectat les normes referents a la protecció d’unes plantes. No es pot acceptar la transgressió de les mesures de protecció del medi, que el nostre ajuntament en el seu moment va aprovar. Els serveis tècnics municipals varen comprovar aquesta infracció que comportarà segons va decidir el ple municipal, les corresponents sancions. Una bona feina la que han fet els responsables de l’àrea de medi-ambient. Bona disposició i també facilitar en la mesura que ho permetin les regles del joc a les empreses que volen instal•lar-se a la nostra vila, però sempre amollant-se a les normes municipals. Digué el regidor Jordi Vilà, que fou qui va presentar la moció, que pot haver-hi persones que aquesta queixa els hagi fet venir ganes de riure, que només defensa el valor d’uns arbres. Doncs regidor Vilà, sóc del parer que la legalitat vigent que contempla el catàleg d’arbres protegits del nostre terme ha de ser respectada i que vostè ha fet el que calia exercint un dret de ciutadà i alhora un deure en tant que responsable polític.

El nostre ajuntament va voler aplegar-se a la diada contra la violència masclista. Una decisió que entenc calia prendre, des de la institució municipal. Les agressions a les dones, que sovint comencen amb la violència verbal i s’agreugen amb la física porten en molts casos a la mort unes persones. Un dels crims més repugnants que trobem en la nostra societat. Patim una societat en bona mesura misògina en la que aquests assassinats són “irrellevants” per a moltes persones. Som hereus d’una cultura patriarcal que ha mantingut i malauradament manté encara una actitud masclista, que el nostre ajuntament va denunciar i rebutjar en nom de la ciutadania. La regidora de serveis socials va fer-nos escoltar una gravació d’una persona que havia patit aquesta paorosa malvivència. Una violència que no és condemnada com caldria i ací voldria inculpar certs mitjans de comunicació – molt expressament cadenes de televisió – que ens presenten programes adreçats al jovent, en els que les noies són considerades des d’una perspectiva de total dependència respecte dels nois, de mers objectes, marcades inclús com si llurs capacitats fossin inferiors a la dels nois. Un camí difícil, amb molts obstacles per anar avançant cap a la igualtat i el respecte. En el nostre país fins i tot persones que des de la responsabilitat política – mostren les seves “vergonyes” – amb declaracions com: “ les lleis són com les dones, hi són per a violar-les”. I també hauríem d’afegir la consideració que mereix la dona, des de la jerarquia de l’església espanyola. El senyor bisbe d’Alcalá de Henares, en el Congrés Mundial de les Famílies va manifestar que la igualtat de gènere atempta contra la naturalesa de la persona i que l’autenticitat de la dona ha de passar necessariament per ser mare i mestressa de casa. Al senyor bisbe el preocupa que hi hagin dones que avancin en els seus drets de persona i no és cap notícia la desigualtat i la intolerància que ha tingut l’església al llarg de la història amb les dones. Els que tenim una certa edat, recordem la ideologia franquista i el tracte discriminatori que patien les dones.

He mencionat aquests tres punts de l’ordre del dia. Vull afegir-hi que es va acordar la creació d’una comissió especial per una millor gestió del Festival de la Porta Ferrada. Convenient aquesta delegació. Per indicació de la regidora d’Hisenda van destinar-se 550.000 euros per tancar el pressupost d’enguany. Entenc que cal afinar el llapis en el Festival i també aclarir els comentaris que des de fa anys hi ha respecte d’una excessiva “generositat” amb les entrades.

Reitero la meva voluntat que els propers plens conservin les bones maneres, però molt em temo – que els brams d’ase, els meus- no arribaran al cel.