dijous, 6 de desembre de 2012

Portem uns dies que deu ni do!!



Portem uns dies que deu ni do!!. L’alcalde de Sabadell i uns quants amics seus, acusats d’embutxacar-se un bon grapat de bitllets amb allò del 3%, el batibull a la casa dels demòcrata- cristians, el president de la Diputació de Girona que sembla va allargassar les mans cap una senyora que ell havia “fitxat a dit”, un tal Wert que es proposa deixar petxa contra el nostre idioma i capgirar la Llei d’Educació cap a l’adoctrinament dogmàtic catòlic, aquell senyor que durant tants anys fou el President de la CEOE i que el jutge ha fotut a la cangrí per lladregot, uns mossos d’esquadra reindultats tot hi haver sigut condemnats per torturar a una persona...I faig curt, podria anar passant llista. Quin país!! I m’oblido de l’esplendidesa del govern central, que mira per on quina sort que tinc, que com que cobro menys de mil euros (582), m’incrementarà cada mes un 2% la paga de jubilat.

Aquelles plagues que va sofrir Egipte, hom diria que tenen una reposició i que ens ha tocat a nosaltres haver-les de suportar. Resistim, aquí caïc allà m’aixeco, i a voltes em demano fins on arribarà el nostre aguant per permetre aquest lladronici d’uns diners que són nostres. Sovint penso que hem perdut el sentit de la dignitat i que els poderosos han quasi aconseguit els seus objectius amansant-nos, com si fóssim un ramat de xais que han conduit cap a la cleda, uns anyells ben vigilats i si els cal també apallissats. És tan greu el que passa, són tantes les injustícies que hi han, que quan em plau posar-me davant l’ordinador i teclejar quatre paraules, el ventall és tan ampli que dubto sobre quina qüestió vull dir la meva. Excuseu-me si us faig una exposició tan apesarada. Dificultats econòmiques n’hi han arreu, però a casa nostra s’ha esdevingut una situació de crisi ètica, de renúncia als valors humanístics. Cada dia creix el nombre de persones indignes que aprofitant-se dels càrrecs públics que la ciutadania els ha donat, s’apropien de grans dinerades i ho fan amb una certa confiança que no els ha de passar res. Arribo a pensar – i no vull exculpar-los – que aquestes conductes vergonyoses s’han produït amb tanta freqüència, perquè en alguns aspectes, sobretot els referents a l’amiguisme i avui per tu demà per mi, allò dels favors – a veure si tens una feina per un meu amic – no s’entenen com un frau i un engany. La justícia i sense fer referència a cap dels casos de malversació de diners públics – la relació ompliria pel cap baix un parell de folis – no procedeix amb la deguda prestesa, tot es va endarrerint i alguns casos degut a la legislació injusta prescriuen. La majoria dels partits polítics – ací també cal significar les excepcions – no procedeixen de forma activa i contundent contra els seus militants corruptes i massa sovint escoltem la hipocresia dels discurs: “ jo si però tu encara més”. Més vergonyós encara, quan en les seves llistes electorals inclouen persones que es troben acusades de delictes contra l’erari públic.

Permeteu-me donar un tomb. No seria just passar tothom per la mateixa rasa. La majoria de persones amb responsabilitats públiques són honestes i honrades, altrament el país hauria fet fallida, tot i que per altres raons la situació econòmica és prou difícil. Si al dèficit públic hi afegim les milionades d’euros que deu la banca, clar que si que estem endeutats. Que cadascú pagui els seus deutes i si les entitats bancàries han gestionat els seus recursos amb un esperit especulatiu i de benefici immediat i ara estan endeutades amb els bancs francesos i alemanys, que no disposin de diners públics. Els ciutadans també tenim la nostra responsabilitat en aquesta situació, no ens excusem del nostres deure. Al meu entendre disposem de l’eina més valuosa per anar redreçant aquesta penosa realitat: aquella papereta que quan correspon anem a dipositar, el vot.

La mestressa, tots dos solets a casa, “pesant figues” després de dinar, m’ha dit si no escrivia alguna cosa sobre la Constitució. Li he respost que si i m’he assegut davant l’ordinador. Ja ho veieu, de la “ Consti” ni paraula. Ho deixo per un altre dia.