dijous, 17 de gener de 2013

Aprofito el fitxatge d'en Guardiola




Acabo d’escoltar el que han presentat com la gran notícia del dia: Guardiola ha fitxat per un club alemany. Un contracte de tres temporades a disset milions d’euros cada any. Sempre és satisfactori saber que una persona es guanya bé la vida, sense deixar d’afegir-hi que crec una obscenitat pagar aquestes quantitats quan ens trobem en una societat injusta i amb una pobresa que cada dia pateixen més persones. El que em sembla excessiu és la importància que es dóna a la notícia. No defujo la possibilitat que vagi errat i que sigui cert que, haver trobat feina un entrenador de futbol, sigui un anunci de màxim valor pel país. Cada dia entenc menys el que passa i em sento desorientat, ves a saber si amb l’edat he començat a perdre “els trucs”.

Doncs posat a dir i a fer, de futbol anirà la cosa. Ni penaltis, fores de joc, àrbitres...Res que tingui a veure amb les normes d’aquest joc que segons diuen els anglesos van “inventar”. Parlaré de diners i encara més expressament d’euros que són nostres.

Responen a una pregunta que va fer el passat mes de març el diputat de Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, el govern li va respondre que els clubs de primera divisió i els de categoria de segona A, tenien un deute amb Hisenda de 752 milions d’euros. El dèbit amb la Seguretat Social que també havia demanat saber el diputat, no li van poder respondre, degut a que aquestes dades tenen caràcter reservat. Quatre anys abans, el 2008, el deute era “només” de 607 milions, feta doncs la corresponent resta, en aquest període havia augmentat l’obligació fiscal en 145 milions. Res, quatre duros mal comptats!!

Tota la visió del futbol queda concentrada en el Madrid i el Barça que tampoc paguen amb la deguda regularitat, però gaudeixen d’uns ingressos que hisenda considera són suficients i garanteixen el deute. A banda d’aquests dos equips i de l’Osasuna i el Bilbao, els altres clubs tenen la consideració mercantil de societats anònimes i venen obligades a complir amb les normes fiscals com qualsevol altre empresa. Uns deutes astronòmics, que altres equips europeus han denunciat a la UEFA, en el sentit que els equips espanyols reben un tracte de favor que els permet disposar d’uns majors recursos econòmics, un fet que a l’entendre dels equips d’altres països facilita i també encareix la contractació dels futbolistes. També un avantatge a l’hora de disputar els partits, donat que disposen dels millors jugadors.

L’economia d’alguns equips de primera divisió es troba tan endeutada que els jugadors no cobren els salaris. El darrer cas és el del Màlaga, que no pot disposar de l’import de les entrades venudes, que la UEFA controla per tal de poder satisfer els sous dels jugadors. El Màlaga ha jugat i guanyat la lligueta de classificació per la Champions, però mentre no saldi el deute, la UEFA pot prendre la decisió de vetar-li la participació en la fase final, fins que no arribi a un acord amb hisenda. Una vegada més interessos aliens al futbol han arribat a la direcció d’aquestes empreses. Del Màlaga se’n feu càrrec un d’aquests grans rics del petroli, amb cents i milions, inclús disposat a deixar-hi diners, l’altruisme esportiu. Veient que el seu propòsit empresarial- no l’esportiu – no s’acomplia, ho ha deixat tot empantanegat i endeutat. Parlem de Màlaga i el sector turístic. No fa tants anys, a Palamós, també hi va aterrar un d’aquests personatges, que havia de portar l’equip a la Champions. Quantes barretades!!. Més clar que l’aigua els tractes i “negocis” que s’han ajustat a les llotges dels estadis.

Hisenda preveu que en tres anys els clubs hauran de tenir regularitzats els comptes amb l’erari públic. No és aquesta la primera vegada que es volen prendre serioses mesures contra aquest incompliment fiscal, però mai s’han executat. El govern no exigeix aquests pagaments i fins avui cap de les administracions a fet complir aquests deutes. El futbol és una excel•lent distracció, millor conservar-lo, encara que sigui tractant els clubs amb condescendència i màniga ample. Hisenda no hauria de tenir aquesta generositat, hi hauria de tractar els clubs, que són societats anònimes, pel mateix raser que a totes les altres. Deutes amb la caixa de tots, amb la seguretat social i amb els salaris d’uns treballadors, remarcant que la majoria no tenen els contractes pareguts als de Messi i Ronaldo. Parlo de diners que haurien de ser a la caixa comuna, ens diuen des de fa molts anys que hisenda som tots, però no sembla que sigui així.

Amb diners públics anem sanejant la banca. El preu que en paguem el coneixem i el patim. No sigui que els deutes dels equips de futbol, al ritme que van creixent, també passin a engruixir el deute públic. És precís que la pilota no s’aturi, ara més que mai, amb les dificultats i manca de treball que hi ha. El dilluns – també la resta de la setmana - de què parlaríem si no fos del penal, del gol mal anul•lat, de l’arbitratge que ens ha volgut expressament perjudicar...No fos que el “coco” ens portés cap a d’altres consideracions, que els que tant bé ens manen ens volen estalviar. Pensar no és bo per la salut, escalfa el cap i a més no t’omple les butxaques, una feina innecessària.

De més verdes n’han madurat i no m’hi jugaria ni cinc cèntims que no arribi a ser: acabarem pagant aquesta bogeria del futbol professional.

Però no hem de patir. Al•leluia!! En Guardiola serà el nostre ambaixador. Tot i no entrenar el Barça tots contents i alegrets i com si ens hagués tocat la grossa de Nadal.



I visca el Barça!!