dissabte, 19 de gener de 2013

Milans del Bosch pare i "Cançó d'Amor i de Guerra".






En una nota al facebook de l’amic Àngel Jiménez, m’he assabentat que la mezzosoprano ganxona Georgina Reyner actuarà a Roses, amb Cançó d’Amor i de Guerra. Abans de dir res més, desitjar-li una bona interpretació.

Fou el mes de juny passat que el “ dire” de la coral, en la que la Joana hi canta i jo massa sovint hi desafino, va donar un recital de romances de sarsuela. En Josep les va solfejar a l’església de Santa Cristina, en un acte per ajudar a costejar l’operació als Estats Units d’un vailet de Palamós, en Richi. Va demanar-me en Josep, si podia buscar la sinopsi de cada una de les romances i llegir una breu introducció, abans de la interpretació de cadascuna de les cançons, per tal de posar els assistents en la corresponent situació per a millor entendre de què anava. Quatre paraules que ben a gust vaig anar dient, abans que en Josep cantés cada romança.

La darrera de les cançons era una romança de la partitura de Cançó d’Amor i de Guerra. He recuperat el text que vaig dir.

La sarsuela s’inicia a Madrid, però no deixen de ser important la contribució que s’hi fa des d’altres llocs, en particular Catalunya. El gran Enric Morera – qui no recorda La Santa Espina i l’Empordà ? – és el que dóna l’impluls més important per donar a conèixer el teatre líric català. Sense oblidar el gran mestre Amadeu Vives – l’Emigrant – tot i que va anar-se’n molt aviat cap a Madrid.

Cançó d’Amor i de Guerra és una important contribució a la història de la sarsuela.La música fou escrita pel valencià Rafael Martínez Valls, el llibret – Lluís Capdevila i Víctor Mora - és excel•lent i la música sentida i lírica. Fou estrenada aquesta sarsuela en el Teatre Nou de Barcelona l’any 1926.

L’argument cal situar-lo a la comarca del Vallespir en el període la Revolució Francesa. Els sons dels clarins de la república i els acords de La Marsellesa porten l’anunci de la revolució a tot arreu, inclús al Vallespir. El clam de la llibertat és expressat en aquesta sarsuela.

Els personatges hi són molt ben retratats. Els dos protagonistes, la Francina filla del mestre forjador Andreu i el jove forjador l’Eloi. La Francina i l’Eloi, ben enamorats, la clàssica parella en totes les sarsueles. L’avi Castellet, el vell pastor i avi de l’Eloi i també l’Horaci un somiatruites revolucionari. Una menció pel duet còmic que interpreten la Catrina, la criada del mestre Andreu i en Baldiret, mosso a la forja.

Inicialment titulada Els Soldats de l’Ideal, una vegada acabada la composició de la sarsuela, el governador militar de Barcelona, el general Milans del Bosch, va prohibir-ne la presentació. Alguns canvis en la trama i també un nou títol de l’obra van permetre l’estrena, que fou un gran èxit. Aquesta sarsuela va ser altra vegada desautoritzada acabada la guerra.

La romança “ Evocació del Pirineu “ és un crit de llibertat que Eloi expressa adreçant-se a la nostra estimada muntanya. Els nostrats Pirineus simbolitzen la nostra terra. El sentiment de lliure albir que ens ensenyen aquells indrets, que tan estimem.



I avui un afegit. També el meu record per uns companys de joventut, en Jordi Riera, en Joan Cervera i en Pitu Ribera, quan tots quatre escoltàvem amb l’ànim abrivat aquesta sarsuela a can Peric.