dilluns, 18 de febrer de 2013

Beligerància radical contra la corrupció i la injustícia.



Parodiant Hamlet podríem afirmar que alguna cosa put a podrit a ....no a Dinamarca, que ves per on sembla un dels països més ben ordenats democràticament. La putrefacció - no tan sols en alguna cosa - la tenim a casa nostra. Aquells que ens roben, que s'apropien dels diners que són de la comunitat, que amb llur cobdícia han aconduit aquest país no només a una pobresa econòmica, també a un preocupant decreixement dels valors ètics, aquests poca vergonyes haurien de ser punits. No hem de permetre aquestes conductes, que en la mesura que els omple les butxaques amb unes repugnants dinerades, són la conseqüència de la pobresa i fins i tot la misèria que cada dia va creixent.


Han sabut teixir una teranyina, una atmosfera opaca per enganyar-nos. A voltes me sento desorientat davant d'una realitat que no acabo d'entendre, que voldria que no fos. Em plauria creure que no pot ser tanta immundícia, la felera del " tenir", la mancança del més mínim valor cívic, la bogeria per anar engruixint les seves bosses- que mai en tenen prou- i que han escampat arreu la corrupció. Són males persones, que han de ser bandejades, han perdut la vergonya, ens menteixen fins l'extrem de dir-nos que defensen els drets - poden parlar de drets? - dels ciutadans. Altres, d'aquest espècimen impresentable, arriben a carregar-nos la responsabiltat del que està passant, acusant-nos de ser uns vagos, voler viure sense treballar, ens insulten i ens ultratgen. Han lladreguejat tant quan han volgut, anys apropiant-se dels diners de tots nosaltres amb tanta impunitat que han arribat a creure que mai serien descoberts. No em plau utilitzar aquestes paraules, però les tenen ben merescudes i han de ser reprovats i si cal sentenciats i condemnats.

Voldria no equivocar-me. Crec que hem començat a donar un tomb i que la impunitat se'ls hi acaba. La lluita al carrer, les movilitzacions socials i el rebuig ciutadà van fent camí. Penso que els drets que ens corresponen els recuperarem, treballant, presionant el poder judicial per tal que ens empari contra aquests "assassins socials". Titlleu-me de somiatruites, però no puc renunciar que la igualtat, tornarà a ser. Depèn de nosaltres i acabem de queixar-nos i siguem radicalment beligerants contra la corrupció i la injustícia. Tenim un exemple: les PAH!!.