diumenge, 10 de febrer de 2013

El ministre Wert i el nacionalcatolicisme.


Aquesta darrera setmana hem tingut manifestacions del món educatiu. Mestres, Ampes i alumnat mostren el seu rebuig a un pojecte de llei que retalla econòmicament el dret a l'ensenyament i que també agradeix políticament el nostre Estatut. El ministre Wert ha sigut criticat pel seu esborrany del projecte d'una nova Llei d'Educació. Sembla, que en aquest país, cap dels responsables sobre aquesta matèria que tothom afirma que és fonamental pel futur, hagi aconseguit una normativa que  permetès una certa continuitat i hagi pogut resistir el pas de diferents torns de govern. Des de la primera que va legislar la UCD l'any 1980, han sigut set les Lleis que ha aprovat el Parlament espanyol.


La proposta de llei de Wert situa el català com a llengua residual i val a dir que el ministre no s'amaga per conduir la nostra parla - la que ens correspon per dret - a una situació que agradeix la nostra llibertat cultural. L'objectiu d'aquesta reforma que pretèn la recentralització educativa és una barbaritat política contra el nostre poble. És el regrès a un passat que dificilment hauríem pogut pensar que retornés. Se'ns vol imposar una llengua que no és la nostra i alhora maltractar i gota respectar la nostra. Destruir el nostre sistema educatiu i convertir Catalunya en un país, en el que els ciutadans tindran prous dificultats per escriure la seva llengua. Qui escriu aquestes ratlles coneix prou bé el que fou l'escola respecte de la parla que sentia a casa seva. Mai li ensenyaren com calia escriure un mot - una violació al dret d'aprendre el llenguatge dels seus pares - una mancança que encara avui pateixo. Em sento satisfet d'escriure el castellà - respecto totes les llengües - però em dol no saber cal·ligrafiar en català amb pareguda seguretat que el castellà. El nostre sistema garanteix a totes les persones conèixer les dues llengües i a poder-se expressar i comprendre. El nostre sistema educatiu ha aconseguit la cohesió social i disposem d'una norma lingüística, aprovada pel nostre Parlament l'any 1983, que ha sigut un instrument integrador, facilitant la nostra convivència. Hem d'esforçar-nos per mantenir els drets que ens corresponen.

Segona qüestió que vull mencionar. La Conferencia Episcopal ha aconseguit eliminar la signatura de Educació per la Ciutadania, cosa que no varen aconseguir l'any 2005, manifestant-se publicament i recorrint al Tribunal Supremo, contra la LOE que havia redactat el PSOE i que tres anys més tard fou avalada pel Tribunal. Ara, ho han negociat amb silenci, han trucat a la porta del despatx del ministre i han sigut degudament ateses les seves demandes. Aquells alumnes que decideixin no fer religió es veuran obligats a cursar una assignatura: Valores Culturales y Sociales. És el que volien els bisbes que a més particparant en la redacció del contingut de l'assignatura. Èxit total i la religió sera considerada i valorada com una disciplina equiparable a les fonamentals. L'Església incrementa el domini que sempre ha tingut en el món educatiu i el govern s'aplega voluntariament a la voluntat política de la Conferencia Episcopal, encaminada al control i adoctrinament dels nostres adolescents.

L'Estat espanyol és aconfessional però no és laic en el sentit que la Constitució no estableix la completa separació entre l'Estat i les confessions religioses. Podríem afirmar que no és neutral en matèria religiosa. Les relacions establertes amb la Santa Seu, sis dies després de l'aprovació de la Carta Magna, contemplen la cooperació amb l'Església Catòlica. A l'Estat espanyol les esglèsies no haurien de ser de dret públic sinó només considerades des de la perspectiva del dret privat i per tant les confessions religioses hauríen de funcionar com una institució i mantenir una forma anàloga a una associació privada de dret comú. Els ensenyaments morals no hauríen de ser ni imposats ni combatuts pels poders públics, si respectats, però en llurs àmbits privats. L'Estat no hauria de reconèixer, ni pagar salaris, ni subvencions a cap culte.

Dues consideracions respecte de la nova llei d'educació. La primera que exposo, de contingut polític i cultural i la segona pretén denunciar la ingerència del poder de l'església en un àmbit que no li pertoca i que vol imposar en aquest regne- que diu que no és el seu - llurs criteris morals, que no són els de tothom.