divendres, 1 de febrer de 2013

La cobdícia i la mesquinesa a Catalunya. La democràcia perilla.



La pestilència s’escampa arreu i el clavegueram de certes formacions polítiques deixa anar una pudor que, al meu entendre, posa en perill l’essència de la democràcia. Sense posar-hi noms - el llistat ompliria moltes pàgines - vivim i patim uns fets que han de ser aclarits el més aviat possible. Els ciutadans tenim el dret a conèixer tot el que passa amb els diners que són de la comunitat, i que malauradament massa sovint són mal administrats per unes persones que n’haurien de tenir extrema cura. Aquestes persones, que s’aprofiten en benefici propi embutxacant-se dinerades, han de respondre davant la ciutadania i en nom de l’ètica i la pedagogia han de donar-se de baixa en les seves responsabilitats públiques de manera immediata. No han acomplit els seus deures, llurs compromisos amb les persones que els atorgaren la seva confiança. De la mateixa manera que la judicatura ha d’actuar amb prestesa en el cas que en aquestes actuacions de corrupció pública hagin infringit el codi penal.


Els polítics han de mantenir comportaments que respectin uns principis basats en els valors humans. La decència personal en el sentit de ser l’exemple en les seves conductes, la honestedat i la honradesa també han d'acompanyar-los en el camí del seu deure públic. Quan aquests principis són oblidats i s'aprofiten del seu poder per enriquir-se, posen en perill el sistema democràtic. Es produeix un trencament, una fractura entre la ciutadania i les institucions públiques. Aquest fet és el pitjor dels perills per un estat democràtic, la desconfiança i fins i tot el menyspreu contra la política i els polítics. El desànim i també un cert fatalisme- no s'hi pot fer res, sempre han manat els mateixos...pot permetre l'arribada de personatges, que aprofitant-se d'aquesta indiferència de la ciutadania pels afers públics, ens dugui a un discurs populista que tingui una bona acollida. D'exemples n'hem tingut - Itàlia - i encara avui mateix hi ha països que en pateixen.

També em sento maltractat per aquests lladres que roben diners nostres, amb tot el que això representa, minvant els cabals públics. Estic indignat veien com no hi ha cap voluntat per acabar amb aquest robatori. És indecent el discurs que comparteixen algunes formacions polítiques: tothom, ells més, nosaltres menys, hem participat del robatori i no passa res. A partir d'avui prendrem les mesures - quantes vegades ho hem sentit - per acabar amb la corrupció. Aquesta hipòcrita exposició quasi ningú se la creu. La ciutadania volem que siguin castigats els que ens han robat i que restituiexin els diners que s'han apropiat amb l'engany.

Convindria en que tot el que hi ha de mès reaccionari en la política espanyola forma un bloc compacte contra les legítimes aspiracions de Catalunya. Però atribuir a " les castelles" - que així anomenava la meva àvia les terres de la resta de l'estat - tots els mals que pateix la nostra nació, no puc estar-hi d'acord. De cobdiciosos i àvids de diners n'hem tingut i encara en tenim a casa nostra. Fins i tot alguns ara s'expressen en català - quan fa anys ho feien en castellà, la llengua dels vencedors - que per conveniència han après a mig solfejar Els Segadors, que s'embolcallen amb la Senyera, enlairant-la amb el braç dret, per tal de disposar de l'altre per robar-nos els diners comunals. Personatges sense escrúpols, individus mancats de la més petita traça ètica, que des del discurs nacionalista, han fet creure a bona part de la ciutadania que estan per damunt del bé i del mal, els "senyors de tota la vida ". A Catalunya ens cal fer neteja. Ens sobren aquests pocavergonyes. Han emmetzinat les institucions i amb el seu comportament desprestigien els valors de la democràcia. Catalunya només avançarà si ens despullem d'aquests ambiciosos de poder, que no tenen altre interès que no sigui el seu benefici. Tampoc significo sigles polítiques, noms i cognoms. Els coneixem prou bé, sovintegen en els mitjans de comunicació i a més es valen d'uns "sicaris mediàtics" que ens fan arribar cada dia les seves excel·lències, ens els presenten com els "salvadors" de Catalunya. No ens deixem enganyar i barrem els pas a tota aquesta caterva de lladregots.