dilluns, 4 de febrer de 2013

La vall de Mascanada i el Coll de Portes


                                     Coll de Portes


Avui la caminada ha sigut llarga. M'ho he pensat pel cap baix al menys un parell de vegades, però he decidit " jugarme-la". Tampoc arriscava res, si el trajecte podia més que jo, mitja volta i cap a casa. Quan pujava els quinze graons de l'escala els peus i les cames se'n sentien, es queixaven. Però jo amb un aire de satisfacció, com si hagués fet la volta al món a peu coix


He agafat el camí de la vall de Mascanada amb el bastó del pare ben empunyat, la tramuntana bufava de valent. Vent en popa que m'ajudava a transitar, un bon començar. El museu del Rat Penat, de l'amic Almar - permeteu-me la suggerència d'aconsellar-vos que aneu a visitar-lo - la casa de pagès de cal Panarro ja fa anys deshabitada i un xic més enllà can Damià. Cami planer, de bon anar, fins arribar al passallís de la riera. Tot deixant can Pugnau a mà dreta em calia tombar i franquejar el rierol. No hi havia perill de mullar-se els peus, ni una gota d'aigua baixava des del comal de la Casa Nova i no m'ha calgut valdre'm del petit pont. Una riera seca entristeix, dóna la sensació de quelcom mort, sense poder escoltar l'aigua escolant-se per entre els rierencs. Gatoses i romanins florits i el plaer de contemplar la varietat de falguerines que amb distints tons i formes encatifen les margenades. El cel ras, ni el més petit núvol, que permet allargassar la vista.

Ara venen els de "mal fer". El camí comença a enfilar-se i el terra no es tan planer. Cal anar en compte. Canvia la vegetació, pins, suros i roures envoltats de brucs i arbossos. Bonics ginebrons, diuen la millor fusta per fer un bastó. Ja no vaig encarat al sud, transito de cara en "pelacanyes", però la serralada em protegeig. A mà dreta la comalada, que encara deixa veure les feixes d'unes terres que foren conreades. Hi queden alguns fruiters, que ja han començat a florir. A l'altra banda can Ribot i un xic més amunt ca la Parrota, que no arribo a veure, però sento els crits dels vailets que s'ho passen de primera en el Parc Aventura. Trepitjo la vinya d'en Juanola, amb unes mimoses que fan goig i m'aturo a reposar en un dels dos pedrissos que hi han a la porta de la barraca. En Martí, que també en tragina uns quants d'anys i posa esforç i voluntat per mantenir la vinya. He fet una llarga caminada i encara em resta un bon troç de pujada ben costeruda. Anem-hi, és el darrer tram de pujant i això m'encoratja a tirar amunt.

Arribo a coll de Portes. El cim del meu trajecte i me'n sento satisfet. La tramuntana hi toca per totes bandes i els xiulets del vent quasi m'ensordeixen. Tirar cap al costa d'en Cirera ni m'ho penso, el camí d'anar a Tossa que tantes vegades havia fet amb le pare per anar a buscar bolets. Dormiem a can Codolà i l'endemà al matí, quan tot just clarejava, feiem via cap el puig de les Cadiretes. M'hi passo una bona estona dalt del puig. No fa gota de fred i és agradable escoltar la forta tramuntanada. Via avall i quan tot just deixo la vinya de l'Arturo - no fa massa temps a la barraca d'obra hi vivia un noi estranger - albiro el mar. Des de l'illot de S'Adolitx hi puc contemplar una regata de milers de petites embarcacions, totes amb la vela blanca. La tramuntana les enfila cal el cap de Tossa. L'escuma que aixeca el vent em permet veure aquest "campionat". Trepitjo els Quatre Camins i tot fregant la roca de Sant Jaume, baixo per Monticalvari i acabo la "gesta".

Son les tres ben tocades quan arribo a casa. No puc precisar la durada de la caminada, l'envit era fer-la, no el temps que calia esmerçar. La Joana, ha cuinat com sempre, de primera - en sap un niu - però endemés avui és diumenge i jo tinc bona gana. Cal recuperar l'esforç que he fet. Calçots adobats amb salsa de la casa i uns calamar farcits...No en sentiu la bona flaire? Fa sis mesos que vaig ser operat d'un càncer de còlon i com a bon pacient observo les indicacions del metge. Prenc les pastilles i faig bondat. La setmana passada vaig fer la segona revisió, la corresponent colonoscòpia i la deguda analítica. He superat l'anèmia i tinc la certesa que el bon tracte de la Joana hi ha fet més que els comprimits.