dissabte, 23 de febrer de 2013

Trenta dos anys del 23F. L'Alcalde i dos regidors.



Tal dia com avui es compleixen trenta dos anys de l'intent de cop d'Estat. Un fet que segurament va endarrerir el procés democràtic. Un grup d'escamots, recolzats per una trama civil van ocupar el Parlament dels Diputats i segrestaren durant unes hores els legítims representants de la sobirania del poble. Feia poc que ens haviem deslliurat d'un règim -una dictadura militar -que se'ns havia imposat durant molts anys, rel d'una guerra contra la República. En tinc un mal record, hi havia un intent de retornar a la pèrdua de les llibertats que tants sacrificis havia costat aconseguir. La por encara hi era en el nostre país, havien sigut molts anys de negació dels drets fonamentals de les persones, el silenci imposat, ciutadans que no podíem expressar lliurament el nostre parer, la imposició de la força per damunt de la raó democràtica...Qui no acotava el cap era castigat amb la pèrdua de la llibertat, empresonat. La violència d'aquell règim feixista era tal, que inclús en les darreries va executar ciutadans, d'antuvi condemnats per uns tribunals que els van negar el dret a defensar-se. Assassinats per revelar-se contra la injustícia, per vetllar i lluitar pels drets humans.


A casa, varem repassar una història que havíem viscut. Vaig recordar la tristesa, el silenci, la por de tantes persones que havien après a no dir, que havia conegut a la taverna. Pensàvem amb el pare que havia patit l'exili, la lluita en la clandestinitat i la presó. Era una persona compromesa i havia decidit anar-se’n a l'ajuntament. Hores d'incertesa i de temor. La barbàrie no va retornar. Preguntes sobre el que realment va succeir aquella nit moltes i segurament algunes no tindran resposta. Les conseqüències polítiques encara avui les estem patint.

Han passat anys, aquell intent d'involució de la democràcia va fracassar. Era d'esperar que el país anés progressant i que les condicions de vida i els drets que pertoquen a les persones milloressin. No ha sigut així i a hores d'ara estem patint una situació de crisi que mai hauria cregut que pogués ser. La imposició de polítiques neoliberals, del benefici econòmic per damunt dels drets socials, la servitud i a voltes la colaboració que governs "socialdemòcrates" han facilitat als poderosos, ens han portat a una situació de pobresa econòmica i també a una desafecció cap a la política. La manca de controls públics de les institucions financeres - bancs i caixes - i la inhibició per part dels governs han permés al cobdícia i l'especulació. Ens discursegen que no hi han diners, ens enganyen. Aquests darrers anys, quantitats que només ens recorden magnituds astronòmiques, milions i milions d'euros, es destinen a tapar les vergonyes d'uns especuladors i lladregots. De fet, no vivim en un règim democràtic vertader. Som manats - no governats - amb decrets lleis, a espatlles del Parlament, la veu de la ciutadania és ignorada i els principis fonamentals de la democràcia no es respecten.

Avui, milers i milers de persones es manifestaran arreu del país. La manca de treball va creixent, ens espera una vellesa miserable, ens neguen el dret a l'educació, perilla la nostra salut i cada dia són més les families que es queden sense aixopluc. El marge d'atenció que tenim dret totes les persones va minvant i els drets socials que ens pertoquen ens són negats. Ens maltracten i no ho hem de permetre. L'espai públic, els carrers i les places de les nostres ciutats i pobles són dels ciutadans- són nostres - el lloc on hem d'exercir els nostre dret a exigir un tracte que s'adigui amb la condició de ciutadans. Aquest espai, el públic, també ens el volen negar, es serveixen de les forces d'ordre públic per atemoritzar-nos. Pràctiques pròpies de règims feixistes i dictatorials. Les denominacions, sovint no signifiquen la realitat. Espanya és un Estat democràtic, però des del govern no s'observen ni es practiquen les mínimes condicions per tal que sigui així. Els fets són prou clars, les polítiques no es fan en benefici de la majoria, ans el contrari, es fixen en profit dels poderosos.

Aquella nit d'avui fa trenta dos anys, en el despatx de l'alcaldia la democràcia hi fou present. Un socialista i dos comunistes, en Josep Vicente - l'alcalde - la Carme Ayats i en Pere Pujol, van fer-se companyia fins ben entrada la matinada, ocupant el lloc que els havia confiat el poble. Tres ciutadans que el poble hauria de recordar, que van defensar, si voleu amb una actitud simbòlica, però que donades aquelles circumstàncies també amb valentia, la legalitat democràtica del nostre ajuntament.